Cookie control
Dissabte, 04 d'Abril de 2020

La cooperativa de Gandesa. El centenari de les catedrals de Cèsar Martinell

L'esforç de prop d'una cinquantena de famílies la va fer possible, amb un cost de 20.000 pessetes

13 d'Octubre de 2019, per Jordi Garcia Arnau
  • Galeria d'imatges de la Cooperativa de Gandesa

    Jordi Garcia Arnau

  • J.G.A.

  • J.G.A.

  • J.G.A.

  • Cedida

El 1919 va ser l'any del 'boom' de les cooperatives a Catalunya. Sota el govern de Mancomunitat, moltes poblacions amb tradició vitivinícola van fer mans i mànigues per agrupar-se i estalviar-se així els diners que deixaven de guanyar per culpa dels intermediaris. La majoria d'aquestes de 'catedrals del vi', com les va batejar l'escriptor vendrellenc Àngel Guimerà, van ser encarregades a l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, nascut a Valls, al 1888, i que amb el temps va esdevenir el millor amic del mestre Antoni Gaudí.

 

20.000 pessetes

A finals del segle XIX, el cultiu de la vinya a Catalunya va viure una etapa de prosperitat, en part, gràcies a l'arribada de la fil·loxera a França. A la Terra Alta, hi va haver un increment del 51% d'hectàrees dedicades al raïm, però al 1899 la plaga també va arribar a casa nostra provocant un empobriment sobtat de la pagesia. Se'n van sortir amb la replantació de vinya, amb peus de ceps americans resistents a aquest insecte hemípter i també amb la unió dels pagesos mitjançant el cooperativisme. Una fórmula que va reeixir gràcies a les aportacions personals de molts agricultors, tant en diners com en jornals a l'obra, i que van fer possibles els edificis dels cellers cooperatius, autèntiques joies arquitectòniques del nostre país.

Probablement, una de cooperatives més conegudes i destacades és la de Pinell de Brai, en especial pel seu fris ceràmic de rajola vidriada fet per Xavier Nogués. La prosperitat de la gent de Pinell va permetre fer un edifici molt vistós, original i modern per l'època. Un edifici bastit entre 1918 i 1922, i que va costar unes 37.000 pessetes, el que vindria a ser 1,1 milions d'euros d'avui en dia. A pocs quilòmetres de Pinell, però, trobem una altra cooperativa que, en certa manera, és l'antítesi de la de Pinell de Brai. Gandesa va haver de dissenyar una cooperativa molt més barata, funcional i sense ornaments.

A la capital de la Terra Alta, 48 famílies es van associar per aixecar la seva catedral del vi en menys d'un any i amb un cost de tan sols 20.000 pessetes finançades pel desaparegut Banc de Valls. Per abaratir costos, hi van treballar tots els socis fent de paleta, tant homes, com dones i joves, sempre que pesessin més de 50 quilograms de pes per evitar el treball infantil. Per tal de facilitar la construcció de la cooperativa per persones que no eren paletes, Martinell va fer la coberta amb volta de canó o volta catalana. Aquest era un tipus de construcció que els pagesos del territori coneixien bé i per tant els facilitava la feina a l'hora d'aixecar l'edifici.

Una de les set meravelles catalanes

El maó vist, la pedra, l'arrebossat i la ceràmica es conjuguen per aconseguir una estètica característica i sorprenent. Grans arcades, abundància de finestres per facilitar la ventilació, molta llum en els interiors per estalviar electricitat i tots els detalls tecnològics de l'època aplicats a l'elaboració de vins, són els elements bàsics que caracteritzen aquests temples vinícoles. Tot i ser més austera que la de Pinell, la cooperativa de Gandesa va ser escollida al 2007 una de les set meravelles de Catalunya i és una obra declarada Bé d'Interès Nacional (BIN).

Com a elements més vistosos des de l'exterior, destaquen els dos dipòsits d'aigua cilíndrics alçats i sostinguts per un peu d'obra vista i coronats per una teulada cònica. També trobem a la façana cantonera més propera a la carretera un conjunt de rajoles que dona nom a l'edifici i que van ser destruïdes per les autoritats durant la dictadura de Primo de Rivera per estar escrites en català, les quals es van recuperar al 1983 gràcies a la Generalitat de Catalunya.

La trentena de cooperatives aixecades per Martinell són totes diferents. L'arquitecte adaptava el projecte de cadascuna d'aquestes a les necessitats i possibilitats econòmiques de cada poble, tot afegint-hi les millores que amb l'experiència havia anat adquirint. La primera que va construir Martinell va ser la de Rocafort de Queralt, la més gran i per a molts, la més espectacular. També són obra seva la de Montblanc, Pira, Falset, Cornudella de Montsant, Nulles, Alió, Vila-rodona, Santes Creus... i així fins arribar a la trentena. Us animeu a visitar-les ara que fan 100 anys?

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

cooperativa gandesa reusdigital
cooperativa gandesa reusdigital
cooperativa gandesa reusdigital
cooperativa gandesa reusdigital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics