Jazz prioratí fet a Manhattan

El falsetà Lluís Capdevila és a Nova York des de l'any 2007. Empès per la seva "passió per la música", tal i com explica, ha engegat una campanya de micromecenatge amb la qual vol disposar dels recursos necessaris per complir el somni de publicar el seu àlbum de debut al jazz, Diaspora. El projecte, que té un cost de 7.500 euros i que s'acaba el proper dilluns, dia 11 de gener, ja ha assolit la xifra màgica gràcies a l'aportació de més d'un centenar d'usuaris. El somni, doncs, és una realitat.

'A Nova York s'hi respira música'

Al seu web, Capdevila, de 34 anys i doctorat en Arts musicals per la Universitat de Stony Brook, explica que la música de Diaspora sorgeix "a partir de les emocions i vivències que em van dur del Priorat a Manhattan". I allà, envoltat de gratacels i de l'empremta de Woody Allen, s'hi ha fet el seu racó. "Viure-hi m'ha canviat la vida", assegura. "A Nova York s'hi respira música, té molta intensitat", afegeix. Fer-s'hi un lloc, però, no ha estat fàcil. "És un lloc complicat per a tothom", apunta. No se'n penedeix, amb tot. "L'escena musical de la ciutat és única. Hi són els qui són prou forts per ser-hi", descriu.

Capdevila, sap, a més, que encara que finalment Diaspora es faci realitat el camí seguirà sent llarg i ple de no pocs obstacles. "Diuen que per establir-se al sector a Nova York cal un dècada de treball", subratlla. La clau de l'èxit, doncs, potser es troba en l'autoedició d'àlbums. "La tecnologia ens ha donat instruments per arribar a la gent. Als músics això ens ha permès obrir-nos un camí per nosaltres mateixos", diu.

Diaspora, un retrat generacional

En essència, Capdevila és feliç perquè tot plegat ha suposat un repte per a la seva trajectòria. "Donar-te a conèixer és molt difícil i comporta moltíssima feina, però a la vegada et fa créixer com a persona i t’acaba donant credibilitat" raona. El falsetà descriu el seu treball de jazz a Diaspora com un recull de les "emocions i experiències que he anat tenint aquesta anys". I és, també, el retrat d'una generació, la que passa dels 30 i encara no ha acabat de trobar el seu lloc. "Molta gent de la meva edat, tot i tenir estudis universitaris, ha hagut de marxar del país per trobar una feina de qualsevol cosa per sobreviure", exposa.

De projectes, per sort, no n'hi manquen. "Després de Diaspora estic pensant en un segon disc a trio i un debut a piano sol", avança. De moment, això sí, els seus esforços se centraran en la presentació en directe del disc. I a l'horitzó, clar, hi té la voluntat de tornar a casa ja consolidat com a músic. "Sí que em plantejo tornar, i estic a l’espera que l’oportunitat es presenti. Quan sigui aquí faré la meva contribució a la música", assegura. I és que la terra tira molt, i més si és la del Priorat.

Aquí hi teniu el clip del tema Another day: