L’aigua del riu Siurana, en disputa

La nova plataforma en defensa del riu Siurana, en el seu manifest, exposa que “una comarca que opta a ser reconeguda per la UNESCO com a patrimoni mundial pel seu paisatge cultural agrícola, la vitalitat del sistema hídric ha de ser determinant per garantir la pervivència del patrimoni”. Per això, tal com explica el seu portaveu, Jordi Aixalà, consideren que “s'ha d'assegurar el cabal ecològic del riu, aigües avall de l'assut i reivindiquen que si no pot ser el 100% de l'aigua, se'ns torni la part més important”.  La plataforma va fer la primera reunió el passat 18 d’agost, es troba recollint signatures i redactant un manifest que entregarà a les institucions del territori.

Aquesta problemàtica és complexa, ja que implica diverses organitzacions i institucions. Un dels agents principals és la Comunitat de regants de Riudecanyes. Des de la Comunitat, “l'any 1930 es demana una concessió d'aigua del riu Siurana cap a Riudecanyes per cobrir les necessitats hidràuliques”, explica Miquel Àngel Prats, administrador i secretari de la Comunitat de regants de Riudecanyes. Aquesta concessió es fa el 1930, però és ampliada cinc anys més tard a 4m3/s, una xifra superior d'aigua que fa referència “a les aigües sobrants del riu Siurana, sempre i quan el cabal reservat als usuaris d'aigües avall quedi assegurat”, tal com indica la resolució ministerial.

Amb l'ampliació de la conca, “de seguida es va veure que el pantà de Riudecanyes quedava petit i per això, la Comunitat va proposar a l'Estat la construcció del pantà de Siurana”, explica Miquel Àngel Prats. Una obra, “el 70% de la qual se'n va fer càrrec la Comunitat i el 30% restant el va donar l'Estat en forma de subvenció”, assegura l'administrador.

Actualment, aquesta concessió encara és vigent ja que “amb la Llei d'Aigües del 1986, totes les concessions administratives van passar a ser de 75 anys amb opcions de renovació” explica l'administrador de la Comunitat. Per tant, té una perdurabilitat de 46 anys més, fins al 2061.

El problema que reivindica la Plataforma no és que hi hagi una quantitat d'aigua que es desviï cap al pantà de Riudecanyes, sinó que es permeti que en alguns períodes de l'any, riu avall després de l'assut, la llera estigui completament seca.

En un principi, des de la Comunitat de Regants s'havia de respectar un cabal de 200l/s per als “aprofitaments inferiors”, però l'any 2001, el TO-PO-GRA-PO (Mancomunitat entre els pobles de Torroja, Poboleda, Gratallops i Porrera), les comunitats de regants dels respectius pobles del TO-PO-GRA-PO, la Comunitat de regants de Riudecanyes i l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) signen un acord en què els pobles, situats després de l'assut podran accedir al “subministrament d'aigua regulada” a través d'una canonada que els assegurava l'aigua per l'ús de boca i de reg, però a canvi, aquests renuncien als 200l/s “dels aprofitaments inferiors” que constava a la concessió del 1935.

L'ACA té la gestió del riu i l'embassament de Siurana

El nivell d'aigua que s'ha de deixar anar després de l'assut, riu avall, el controla l'ACA. “En principi, està previst que en el moment de sequera més extrema, el riu baixi amb un cabal com a mínim de 25l/s. Aquesta aigua, ningú la pot tocar”, afirma Carlos Loaso,  responsable de l'Agència Catalana de l'Aigua a la demarcació territorial de les Terres de l'Ebre. Explica que “nosaltres intentem que l'aigua pugui arribar més o menys fins a la plana cega, el tram del riu que hi ha entre Poboleda i Torroja del Priorat, on hi ha bosc de ribera i és important que aquest tram tingui manteniment. Si aquest tram aguanta amb aquests 25l/s garanteix que arribi una mica d'aigua a Torroja. Més avall, ni en situacions naturals baixaria aigua. El riu de manera natural, a ple estiu o a començaments d'estiu, queda eixut aigües avall de Torroja”.

Carlos Loaso reconeix que “deixar anar 25l/s és excessivament just, per això intentem pressionar perquè creiem que és molt poc. Però per augmentar el cabal en el període d'estiu, s'hauria de fer a base dels recursos del mateix embassament i és aquí on està la discussió”.

La conca del Siurana pertany a la conca de l'Ebre, i per tant, la seva gestió correspondria a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, però “l'embassament de Siurana és un cas especial i la gestió de l'aigua pertany a l'ACA, per un acord mutu. És una possibilitat que existeix, tot i ser l'únic embassament públic que hi ha a la conca de l'Ebre que no el gestiona la Confederació”, explica Carlos Loaso. Sobre el pantà de Siurana, l'ACA exerceix les mateixes tasques que a qualsevol embassament de les conques internes on hi té la gestió.

“Tenim una estació de control situada aigües avall de l'assut i des d'allà es controla l'aigua que passa. El sensor ens informa del cabal i nosaltres ens fem càrrec de dir quina és l'aigua que s'ha de deixar anar aigües avall”, indica Loaso.  Afegeix que “és possible que durant els primers dies de juliol no hi hagués suficient aportació aigües avall, perquè l'assut és un punt conflictiu, on es deriva l'aigua del riu Siurana cap a Riudecanyes, però des de l'ACA hi prestem especial atenció perquè no es produeixi cap alteració”. Des de la Comunitat de regants de Riudecanyes, Miquel Ángel Prats afirma que “el cabal ecològic que assigna l'ACA es respecta” i afegeix que “si no n'arriba a l'assut, nosaltres no en podem deixar anar més de la que rebem. Si ens diuen que hem de deixar anar 50l/s, ho fem, no tenim cap problema”.

El 13 d'agost, el cabal es va augmentar de 25l/s a 50l/s

A partir del passat 13 d'agost, es va passar a augmentar el cabal que fins aleshores era de 25l/s a 50l/s, segons dades de l'ACA. Des de la plataforma es considera que aquest augment va ser fruït de les mobilitzacions a la comarca. Jordi Aixalà explica que “cada any passa el mateix, en el moment precís que la gent protesta, reivindica i veuen que ens aixequem, torna a baixar el cabal ecològic, i en el moment que callem, s'acaba el riu”. Per això una de les funcions de la plataforma és fer constant aquesta reivindicació i  “evitar que s'assequi el riu, que es garanteixi un seguiment, i que com a mínim el cabal ecològic, continuï baixant pel riu Siurana”, afirma el portaveu.

Per la seva banda, Carlos Loaso explica que el motiu d'haver augmentat el cabal era perquè “s'havia assecat el riu i arribats en aquesta situació, es va demanar d'augmentar en mesura del possible, la dotació”. Afegeix que “l'embassament a començaments de temporada havia estat quasi al 100% i això també va permetre augmentar aquest cabal”. Des de la Comunitat de regants de Riudecanyes, Miquel Ángel Prats, explica que “els mesos d'agost, normalment, segons les dades que ens facilita l'ACA, l'entrada d'aigua a l'embassament de Siurana és pràcticament zero, i nosaltres deixem anar el cabal que l'ACA ens diu, qui gestiona l'embassament és qui decideix. L'altra cosa és que després es pugui al·legar”. L'administrador i secretari de la Comunitat de regants de Riudecanyes afirma que “mentre no siguin coses desmesurades, nosaltres no ens hi posarem. Entenc que hi ha un problema i crec que parlar-ho entre tots és la millor solució”.

Pel que fa referència a l'aigua que es desvia a Riudecanyes, des de la plataforma es qüestiona si la Comunitat en fa un ús comercial. Miquel Àngel Prats afirma que “nosaltres només podem subministrar aigua als nostres comuners per llei i no subministrem a ningú més”. Miquel Ángel Prats explica que “el 70% de l'aigua que se subministra és per regar i el 30% restant és per beure (ús de boca). D'aquest 30%, pràcticament el 29% és per l'Ajuntament de Reus i l'1% restant pels ajuntaments de Riudoms, Vila-seca, Salou i Riudecanyes.” Sobre la possibilitat de vendre aigua a la indústria, Prats nega que cap indústria del Camp de Tarragona se subministri del pantà de Riudecanyes i que “la Comunitat no té cap indústria, excepte una indústria agrària per una producció exclusivament agrària”.

La plataforma  vol portar les seves reivindicacions a les institucions i fer arribar la seva veu a totes les parts implicades. Per això, “hem repartit un manifest i hem recollit signatures que presentarem a les diferents institucions com el Consell Comarcal, la Diputació de Tarragona, a l'ACA, a la Generalitat, a la Comunitat de Regants de Riudecanyes i a totes les parts implicades que utilitzen aquesta aigua pel seu propi benefici”, explica Jordi Aixalà.

Passades les eleccions catalanes, una vegada constituït el nou parlament, “farem arribar les nostres reivindicacions i anirem a què se'ns escolti d'una vegada perquè ja fa molts anys que això està així i no se'ns escolta”, conclou el portaveu de la plataforma. Un dels actes celebrats a la comarca on la plataforma tindrà la seva parada informativa serà a la XVII Festa del Vi i la Verema a l'Antiga a Poboleda, el pròxim 12 de setembre.

La problemàtica és complexa i difícil de gestionar, però es coincideix en què la solució, sigui quina sigui, ha de passar pel diàleg. “L'ideal seria asseure'ns tots: plataforma, pobles, comunitat i administració, veure quins problemes reals hi ha, què és el que realment passa i a partir d'aquí buscar solucions”, assegura l'administrador de la Comunitat de regants de Riudecanyes. I afegeix que “a mi no m'han arribat mai directament d'aquests pobles el que passa, m'ha arribat o a través de l'ACA o la premsa, però a nosaltres ningú ens ha vingut a veure directament”.

Des de la plataforma es creu que la solució passa “bàsicament pel vessant polític. El més interessant seria que des de les institucions es prengués seriosament la reclamació d'un territori. Si estem lluitant per ser  patrimoni de la humanitat, com una comarca de referència, doncs també és important que la Generalitat i les institucions es creguin que els rius han de tenir vida. Vivim en un país on estem deixant assecar rius per portar-los cap a una altra banda”.

El riu Siurana, un riu mediterrani

Quan es fa referència al riu Siurana, es parla d'un riu mediterrani amb unes característiques particulars. El biòleg Roger Pasqual explica quines són i què passa quan es veuen alterades: “Si canviem les condicions del cabal d'un riu segur que afectarem els ecosistemes associats, però en el cas dels rius mediterranis els espais fluvials han evolucionat d'acord amb un cicle anual molt marcat en el qual disminueix fortament el cabal durant els mesos estivals, o bé el riu s'asseca del tot en aquesta època si la seva conca de recepció no és molt gran”.

Per aquest motiu, afegeix que “en ‘represar’ un riu mediterrani deixem anar un ‘cabal ecològic’ constant, estem canviant completament les condicions aigües avall, ja que deixa d'existir el cicle anual. Evidentment, si el cabal que deixem anar és molt minso o nul també hi haurà canvis.”

Per això, afegeix que “els cabals a alliberar des d'una presa a un riu mediterrani haurien de simular el cicle anual de la forma més aproximada possible, per tant, provocar avingudes torrencials a la tardor i, si és el cas, tancar la sortida d'aigua durant els mesos estivals.” El biòleg conclou que “la forma més correcta d'abordar el règim d'un riu ‘represat’ seria l'estudi d'aquest règim en condicions naturals i el disseny d'un règim artificial que s'acosti com més millor a les condicions naturals”.