Lluís Gavaldà: 'Amb la meva paternitat corria el risc de convertir-me en el 'supernanny' català'

Qui va buscar a qui per fer aquesta col·laboració?

Lluís Gavaldà: Em fa l'efecte que en sóc més culpable jo que el Xavi. La idea va sorgir de l'editorial Gal·lera. Quan em van proposar la cançó em va fer una mica de recança perquè trobo que ja havia explotat prou la meva paternitat, que si programes de televisió, de ràdio, cançons.... Corria el risc de convertir-me en el 'supernany' català. Estava indecís però quan em van proposar una sèrie d'il·lustradors, i vaig veure els d'en Xavi vaig decidir que no només no em feia recança sinó moltíssima il·lusió perquè em van agradar molt. A més vaig pensar que si fèiem aquest conte potser algun dia el meu fill em perdonarà per haver-li fet tantes cançons... Xavi Salomó: Quan m'ho va proposar l'editorial jo anava molt 'liat' de feina, però quan em van dir que es tractava d'una cançó d'en Lluís Gavaldà no ho vaig dubtar. Sóc fan d'Els Pets des de fa molts anys, de tota la vida. Ll. G.: El procés de creació ha estat molt maco perquè quan va començar el Xavier era fan meu i en acabat ara jo sóc molt fan seu. A partir d'ara, com que ens estimem molt però no podem conviure junts perquè estem aparellats, el que podem fer és conviure junts.

Com ha estat el procés d'il·lustrar la cançó?

X. S.: Bé el procés d'il·lustrar un text sempre és el mateix, però mai havia il·lustrat una cançó. El tractament que li vaig donar va ser molt especial, tan pel fet que es tractava d'una cançó d'en Lluís com perquè em trobava en un moment creatiu molt dolç. A més vaig poder fer un treball sense cap condicionant de l'editorial, li vaig ensenyar un parell d'il·lustracions molt primerenques al Lluís perquè volia que li donés el vist i plau, i li va agradar...

És molt minimalista

X. S.: Tot i que jo no he tingut una criatura i no puc explicar el que diu en Lluís, sí que em puc posar a la seva pell perquè és una cançó molt sincera. Per això vaig voler-la transformar en dibuixos extremadament senzills, evitant fer més pinzellades del compte, com a vegades ens passa. Volia que el dibuix tingués el mateix efecte que la cançó, com una fletxa que et va travessant la pell i arribant amb molta facilitat. Per això tot és blanc o negre, pàgines molt netes, amb pocs colors, jugant amb els contrastos.

La lliçó que es desprèn de la cançó es que mai no saps com actuaràs en una situació fins que t'hi trobes. Quina és la lliçó que t'ha donat la paternitat a tu?

Ll. G. : La cançó ve precisament de la meva tendència a parlar massa en les entrevistes. Un dia vaig dir que mai li dedicaria una cançó a un fill meu perquè ho trobava carrincló, 'queco'... I ara que la veig amb una perspectiva d'uns quants anys, trobo que el que explica és que si viure significa renovar-se, que la clau de sobreviure és no ser sempre el mateix, canviar de pell, no hi ha cap màquina més eficaç per renovar-te que un fill: per reevaluar-te, per trencar tòpics... La vida et deixa com un pòsit de rutina que vas repetint, i la paternitat és com una hòstia que et foten a la cara per lo bo i lo dolent, és una màquina d'espavilar-te, de canviar els referents....

Des que li vas escriure fins avui, el Lluc ha crescut... Ha escoltat la cançó? Sap que li vas fer pera ell? Què hi diu?

Ll. G. : Bàsicament està bastant saturat de la cançó. Quan la sent diu 'papa, posa-me'n una altra. No és la seva cançó preferida. Perquè li canta tothom, no tan jo, però sí tota la gent que el coneix. Em vaig adonar que havia de deixar de tocar-li si no volia acabar en una de les residències més barates de Tarragona. Però ell és conscient que és la seva cançó, i hi torna a tenir interès des que ha vist el llibre.

La versió acústica de la cançó que inclou el llibre la vas fer expressament o ja la tenies?

X. S. : Jo li vaig comentar si tenia una versió prèvia de la cançó, feta en el procés de gravar la cançó... Però no en tenia perquè diu que no en fa de maquetes... Ll. G. : Exacte, però vaig veure que em venia de gust fer-ne una versió amb els dibuixos al davant. És a dir, fer-ne una versió casolana inspirada en la il·lustració. I la vaig fer amb una tarda, fruit d'aquesta inspiració de veure els dibuixos.

Demanes al teu fill que un dia recordi i digui que el seu pare li va fer una cançó, és orgull de pare o és vanitat?

Ll. G.: No, és que en el moment de fer la cançó era conscient que algun dia a la llarga s'avergonyiria d'haver estat el protagonista d'aquesta cançó. Sobretot a l'adolescència, perquè és una època en la que l'últim que vols és tenir un pare salivant sobre tu... Si a sobre li fas una cançó encara més. El que explica la cançó és que un dia estarà festejant mort de vergonya i algú li recordarà aquesta cançó.

Vist el resultat, penseu en repetir?

Ll. G: No cal una cançó d'en Lluís Gavaldà per poder fer una col·laboració amb el Xavier. A mi el que m'agradaria és posar-hi un text, m'encantaria. Ara mateix amb aquest llibre em sento com un actor secundari que intenta 'xupar' plano en una pel·lícula, perquè el protagonista és ell, jo la cançó ja la tenia feta. Tinc la sensació d'haver fet la banda sonora d'una pel·lícula. Per això m'agrada que hi hagi un disc dins del llibre amb una versió de la cançó, per poder llegir el conte mentre escolta la cançó de fons.

N'esteu satisfets, per tant.

Ll. G.: Sí, i també m'agrada perquè hi ha una relació molt directa entre la seva il·lustració i la meva cançó, en el sentit que jo la vaig fer molt senzilla, molt despullada... L'imput que estem rebent amb el llibre quan l'ensenyem és molt bó. En el meu gremi per exemple, diuen que podria ser un llibre per a ells. I és clar, perquè jo diria que és un llibre infantil per adults. És un conte però amb un tractament adult. X. S. : D'altra banda cal destacar el paper de l'editorial. La confecció del llibre ha estat gairebé artesanal i han tingut una cura extraordinària en fer-lo. Hem pogut fer modificacions de paper i d'enquadernat, mirant que el tipus d'il·lustracions hi anessin be, i això s'ha d'agrair.

Anirem veient més projectes paral·lels a Els Pets, o ha estat una excepció?

Ll. G. : Jo amb Els Pets hi estic molt a gust, però també m'agrada fer altres coses, coses que alhora m'ajuden a estar bé amb Els Pets. Quan una relació és obsessiva i monotemàtica acaba sent malaltissa i cansant. A mi m'agrada fer cançons però no és l'únic que m'agrada. De fet m'agrada més escoltar cançons dels altres que fer-les jo. M'agrada molt llegir i escriure, i potser pateixo menys escrivint cançons que fent-les. De tan en tan escric algun llibre, o col·laboro amb algun diari... Estic obert a qualsevol experiència, sóc tastaolletes de mena. Si tingués una mica més d'autodisciplina i de talent segur que escriuria més sovint.