Dimarts, 07 de Maig de 2024

L'ocupació de l'exèrcit francès a Reus (Capítol 2)

01 de Setembre de 2014, per Josep Risueño
  •  

A Madrid, el motí d'Aranjuez el condueix Godoy a la garjola i, amb l'abdicació de Carles IV, sorgeixen a Madrid els fets del 2 de maig de 1808, que serveixen per reivindicar el Rei per part del poble. Molta gent surt al carrer i hi ha una matança, dissortadament cèlebre, que repercutirà posteriorment. La grandesa de l'exèrcit francès era inabastable donat que, entre el 1792 i el final de la guerra, l'exèrcit de Napoleó hauria mobilitzat set milions de soldats.  A Espanya, hi combatien setanta regiments francesos; en cada regiment quatre batallons i una contra guerrilla reclutada dins d'Espanya que, en part, coneix el terreny. 

Cal dir que els Miquelets, encara que l'exèrcit de Napoleó se'ls volgués fer seus, tal com us deia en el primer capítol, aquí a Catalunya l'exèrcit nacional va intentar de refer-los, però la recuperació llavors era feixuga. Es necessitaven quaranta mil homes per a l'exèrcit, però només van aconseguir captar-ne la meitat tot i que els clergues, a les misses, ve que exhortaven per captar-ne. Eren, de fet, soldats sense instrucció. A Tarragona els capitanejaven Melcior Rovira i Vicenç Amat que tindrien uns mil vuit-cents homes.   

Catalunya, com esmentàrem en alguna ocasió més, tenia per a l'exèrcit francès, quatre prefectures: el Ter, el Segre,  Montserrat i les boques de l'Ebre (les nostres comarques pertanyien a aquesta darrera).

Un fet proper: A Montblanc, l'alcalde Agustí Sabán (que no era fill del poble) amb una circular amb data 21 de maig de 1808, demana a la població calma i harmonia, una posició que sembla que per alguns no era ben vista. Era potser poc 'patriòtica' i que es deixava dominar per l'exèrcit francès. Al poc temps, amb data 10 de juny de 1808, al matí i vora el Monestir de Poblet, una partida de gent apresa l'alcalde i el porten al retxat anomenat 'guarteres' i, lligat a ell pel darrere, fou afusellat. Dos dels principals acusats foren Orosia Sanahuja i Josep Folch, dit de renom 'Carlons'. A la primera, la justícia la sentència a pena de mort a la forca i, al seu cadàver, li serà tallada la mà dreta i es va penjar en un pal a la sortida de Montblanc vora la carretera que es dirigeix a Poblet. Al Josep Folch, en ser menor de vint anys, li cauen deu anys de presó i prèviament, per a la seva vergonya, el van fer passat per sota la forca amb un dogal al coll. Orosia Sanahuja i Josep Folch són, en bona part, de la gent que defensa la idea a favor del rei Ferran VII i els principis sagrats de la religió catòlica. Francesc Albiñana Pastor, des del quarter general de Tarragona, amb el document, fa una exposició de la sentència que ve encapçalada per Antoni Maler, marquès de Caupigny i comandant del segon batalló de la Reial Guàrdia Valona. L'execució del judici és a càrrec de Manel Feliu, advocat dels Reials Consells i Corregiment de Tarragona. 

Quin horitzó de govern teníem? Quina era la situació no sempre ben informada? Abans de no accedir a Cadis, la Junta Superior del Regne, s'havia refugiat a Alzira. És clar que Anglaterra, a través del rei Jordi III, i Espanya havien recentment acceptat la pau i ara eren dues forces oponents a l'exèrcit francès. Al juny del 1808, segons el diari de sessions de les Corts de Cadis, els francesos van assetjar Girona i van atacar la fortalesa d'Hostalric, encara que foren rebutjats.  Més tard, però, el set de desembre s'assetja Girona i en part és cremada la ciutat amb un tracte violent.  La veu popular, amb el temps, també es fa ressò d'un dels fets viscuts a Saragossa el 2 de juliol del 1808 on, Agustina Saragossa Domènec amb un botafuego, sorprèn en la defensa de la capital aragonesa. Francisco Palafox y Melzi, general representant de SM la Suprema Junta felicita els herois del 'setge de Saragossa' i felicita el poble  per la defensa de la capital aragonesa.

Amb data 21 de juny de 1808, a Tarragona, es demana que s'han de pagar el Real cadastro, utensilios, personal, diezmos, primicias y demas contribuciones. Signa el document Pau Domingo Arnau, Juan Smith, José Zaragozano i Francisco de Papiol.

Es demana que s'aixequi el bloqueig de tots els ports d'Espanya, a excepció dels que es troben en poder dels francesos. Signa la Junta Suprema Consell de SM El Rey. 4 de juliol de 1808. Els vaixells francesos com l'Héroe, Neptune, Vencetreur, Platón i Algeciras, i la fragata Cornelisa, els primers comandats per Rosilly, es rendenixen i fugen sobretot de l'entorn de Cadis.  

El caputxí Joaquim Fàbregas a Tarragona, tot i que la ciutat no es ocupada pels francesos fins al 1811, va titllar d'afrancesades les autoritats tarragonines locals i volia encapçalar una insurrecció a favor de Ferran VII, cas no pas igual al de  Montblanc i que ja hem explicat anteriorment.  És, des de maig del 1808, governador interí de Tarragona Joan Smith Sinnot home entregat a la ciutat d'origen irlandès.

Amb data 11 d'octubre de 1808, des de Vilafranca, el director interí del Reial Hospital Militar, Antoni Coris Presbiter, de l'oratori de Sant Felip Neri, dóna gràcies a Reus per la servitud dels seus hospitals envers l'exèrcit. Coris és investigat pels francesos com a instigador de projectes atemptatoris contra l'exèrcit francès, sobretot a Barcelona. 

Es crida per als sometents a les persones entre 16 i 40 anys; els que no tinguin arma, duran arma blanca i altres amb pics i pales,  i azadón, espardenyes i zurrones pels cartutxos.

El transport de sang, mitjançant mules i carros ens ensenya una llista de traginers, quasi tots de poblacions properes,  que és la que segueix: "Vicens Miró de Tarragona, amb dos cavalls, Batiste Grau, Batista Gasull i Pere Roig, amb dos mules cada un són de Constantí al servei de l'Hostal Aixemús, Joseph Guinovart i Joseph Pallarès de Puigdelfí, dos mules cada un. Pau Sanromà i Anton Sulé de la Secuita, dos mules cada un. Isidre Demunt de Perafort tres mules. Joseph Folc de Cambrils dos mules, Pau Mallafré de Vistavella dos mules. Els set carros de l'Hostal de la Sang, plaça de la Sang, i Pera Sulé de Bellmunt".

Cal esmentar el renom d'un transportista de la nostra ciutat que era 'Lo Serrillas', en Pere Sardá, al carrer de Sant Jaume, però que no consta en la llista.  El proper capítol ja tractarà de l'entrada de l'exèrcit francès a Reus, el febrer del 1809.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Xavier Ferré  14 de Setembre de 2014

tasca feta

felicito l'amic Josep Risueño per la seva dilatada dedicació al coneixement de fets històrics.
Sovint se'ns diu que la història és aspra, monòtona, poc estimulant. És un tòpic.
Si aneu un matí qualsevol a l'arxiu us trobareu amb Risueño, Pere Martorell Jareño. Estudien lligalls les dades dels quals –en dono fe- són lliurades generosament a d'altres investigadors.
I és que amb llur treball pacient (m'atriviria a dir de formiga) han constituït, potser sense saber-ho, un (petit) taller d'història... que fa anys que dura.
Gràcies a aquestes persones coneixem millor la nostra ciutat, el nostre passat i present.
Endavant!

domènec   07 de Setembre de 2014

un ganxet

com sempre.. ens sorprens amb la teva recerca en l'història.

Has de continuar aportant la investigació.

josep risueño granda   01 de Setembre de 2014

correcció del propi autor

Al col.locar el cognom del Alcalde de Montblanc, no he tingut l'encert de rectificar el mateix cognom que es en realitat el de: Agustín Sabáu. Us demano disculpes

Reportatges