Voldria fer unes reflexions al voltant de l’adquisició de l’hàbit de la lectura i de com es formen els bons lectors o lectors literaris, però voldria fer-les allunyant-me dels tòpics –l’altra cosa és que me’n surti–, perquè, en aquest context, ja hi ha hagut una quantitat ingent de campanyes i d’accions i, encara, comptem amb la nova piràmide de recomanacions, per tal de fomentar l’afició lectora en els infants i els adolescents, impulsada per la Generalitat –tot i que no tinc intenció de cenyir-me a cap espai territorial en desenvolupar el tema. També sóc ben conscient que no descobreixo res de nou en qüestionar què significa o què pot implicar l’expressió “saber llegir”, però vet aquí que em ve de gust compartir el que en penso, des de la pròpia experiència, com a lectora i com a docent i col·laboradora en diverses actuacions al voltant de l’impuls i la incentivació de la lectura –per tant, havent participat en els tòpics.
La meva primera consideració és que el gust per llegir s’adquireix per se, de manera instintiva, espontània, al marge de guies i de prescripcions. És tan aparentment senzill...: qui vol llegir, llegeix. D’entrada, no hi ha obstacles, ni, doncs, excuses: sempre hi ha alguna manera o altra de tenir a l’abast un llibre, si hom no el pot o noi el vol adquirir, se’n va a la biblioteca –que per això estan pensades primigèniament– i el demana en préstec. A continuació, cal el temps: o el trobem o el robem –penso en Pennac, ergo, el que advertia: no sóc original–, el manllevem a altres ocupacions o lleures del nostre dia. I ens deixem emportar –ens hi predisposem– per les paraules que ens transportaran a una dimensió diferent, a una confidència de ficció i, tanmateix, versemblant, a una evocació de records de joventut o a un espai que depassa qualsevol fantasia. Ens imbuïm d’experiències compartides a través de les paraules, veiem i sentim a través d’altri i completem el cicle del llibre: l’autor se sentirà satisfet perquè algú entra en la seva obra i la culmina en llegir-la.
L’adquisició de l’hàbit lector implica, a banda de saber llegir en el sentit de confegir unes lletres i captar una seqüència de mots, a banda d’adquirir una diguem-ne rutina lectora, saber llegir, deia, significa, sobretot, i un cop assumits els anteriors preceptes: ser capaç de fer diversos tipus de lectura, tots profitosos –entenent el sentit ampli de l’adjectiu-, amb la predisposició a deixar-nos persuadir i seduir: un, a raig, immergint-nos en el text sense condicionants, despresos de qualsevol prejudici; un altre, a fons, aprofundit, disposats a captar tots els matisos que hi ha volgut posar l’autor; un tercer –tot i que l’ordre és aleatori– per “obligació” –per exemple, la dels mestres, la dels professors de literatura, la dels filòlegs, la dels alumnes, la dels assessors editorials, la dels jurats dels certàmens literaris-, una obligació que es pot capgirar si l’entenem com l’aventura d’una descoberta, d’una decepció, d’un dejà vu... però que difícilment ens deixarà indiferents.
La predisposició és, per a mi, el factor principal i, tot seguit, l’entorn: si vull llegir, ben poca cosa me’n pot privar –no parlem ara d’excepcions i situacions insòlites. I tenir en compte la satisfacció de després, un cop hem arribat al final del llibre: el plaer d’assaborir els moments compartits amb un poema que avança entre cromatismes suaus, o amb una història que llisca entre complicitats ben creïbles, o amb uns records de joventut un pèl distorsionats que traspuen una memòria entremaliada, o amb un assaig que ens atrau per les idees tan cohesionades... Tanquem el llibre i ens el mirem satisfets. Una altra vida viscuda, des d’un mateix envers l’altre, i des de l’altre cap a un mateix.
Saber llegir vol dir entendre què esperem del text, què espera el text de nosaltres, quin estat d’ànim ens demana i què demana en aquell moment el nostre estat d’ànim. Cal llegir discriminant, triant i seleccionant, no des del prejudici, sinó des del nostre moment, des de la nostra necessitat o des del nostre desig. Saber llegir vol dir saber triar, com quan triem un àpat, o la roba que ens posarem, o l’excursió del cap de setmana, o l’estona que compartirem amb algú especial.
Saber llegir és captar el to i el ritme de les paraules, allò que no ens diuen explícitament o allò que ens suggereixen amb una captivadora metàfora o amb una subtil ironia. De la mateixa manera que ens deixem acaronar per la melodia de la música, que ens deixem captivar per una pintura, per un paisatge sense límits en plena natura... ens hem de deixar portar per les lectures, que ens esperen, amatents i pacients, amables i callades –fins que ens reben-, a punt per dialogar amb nosaltres. Per absorbir-ne i compartir-ne les emocions.
Al capdavall, i conscient que no he eludit els tòpics, reivindico la lectura com a part indiscutible en l’aprenentatge de la persona, en l’enriquiment i l’amplitud del bagatge cultural, en els petits plaers quotidians; en definitiva, com a opció vida. Així, parafrasejant Nuccio Ordine, proclamo: llegir, quina inutilitat més útil!
Fina Masdéu és filòloga i una de les coordinadores de Reusenques de Lletres.
