Franquistes en acció

El 15 d’octubre de 1940 fou assessinat  per les tropes franquistes el president de la Generalitat, Lluís Companys i Jover. 75 anys després, 15 d’octubre de 2015, el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas i Gabarró, ha estat citat a declarar sobre una querella criminal, d‘interès  polític, dirigida pel govern espanyol del PP, de caire  franquista.

Després de l’entrada de les forces franquistes a Barcelona i consumada la desfeta republicana en la Guerra Civil, Lluís Companys, el president de la Generalitat de Catalunya, va exiliar-se a França el gener de 1939. Aviat, però, el 13 d’agost de 1940, va ser detingut per les forces del govern alemany a la localitat de Baule-les-Pins (Bretanya).

El 3 d’octubre va ser traslladat al castell de Montjuïc de Barcelona per ser sotmès a un Consell de Guerra sumaríssim per rebel·lió militar, un judici que va estar ple d’irregularitats. La sentència a mort era inevitable i el 15 d’octubre de 1940, cap a dos quarts de set del matí, al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc, el president Companys va ser afusellat. De cara a l’escamot, format per soldats d’infanteria, va pronunciar les seves darreres paraules: “Per Catalunya!”. El president de Catalunya havia estat assassinat. Naixia el mite del president màrtir.

Les darreres investigacions han permès reconstruir com van ser els darrers dies de Companys. La periodista Gemma Aguilera va accedir a la documentació de Pedro Urraca, l’agent que va detenir Companys. També l’historiador Joaquim Aloy va localitzar un manuscrit de Carme Ballester, la segona esposa de Companys, en què explica com Urraca i els agents nazis van entrar a casa seva el 13 d’agost de 1940: “Dos homes vestits en civil i quatre amb uniforme de soldats alemanys van irrompre al domicili “. I afegeix: “Amb les metralletes a la mà i apuntant al meu marit i a mi mateixa, després d’escorcollar la casa i endur-se’n els diners que hi havia, els quatre soldats s’emportaren custodiat el president de Catalunya!”. L’endemà, Ballester va anar a veure el seu marit a la presó a la Ville Caroline : “Van dir-me que sí que el meu marit estava allí, però res a fer: jo no el veuria”.

El president Artur Mas recorda  el seu predecessor Lluís Companys en un article que publica el diari francès ‘Libération’, amb el títol ‘Homenatge a un defensor de les institucions catalanes’, en què assegura que la voluntat d’existir dels catalans continua tan viva com quan van afusellar Companys. “En els nostres dies la situació no es pot comparar” amb la de llavors, diu Mas, però afegeix que “la voluntat d’existir dels catalans” i la seva “aspiració a decidir el seu futur continuen intactes”.

L’article es publicà el dia que feia 75 anys de l’assessinat. El president  Mas hi explicava que “va lluitar i va morir per defensar les institucions catalanes”, no només “contra la rebel·lió feixista del general Franco, sinó també contra un govern espanyol poc respectuós amb la identitat i les institucions catalanes”.

Artur Mas també recorda que només hi ha hagut cinc presidents entre Companys i ell, però  que, tot i això, durant  aquest període “el Govern de Catalunya s’ha convertit en una institució sòlida, consolidada i estable”. L’article també explica com la policia militar alemanya va anar a La Baule-Escoublac –a la costa atlàntica francesa– el 13 d’agost de 1940, on Companys vivia amb la seva família, el van dur a París, el van interrogar a la presó de Santé i després el van dur a la frontera espanyola, on el van lliurar a les autoritats franquistes.

El franquisme no ha mort, encara està en acció, Catalunya és una mamella i Espanya no la vol perdre. Assessinats o judicis, és igual, tot per a dominar Catalunya.

Com va dir Companys després de l’èxit electoral del Front d’Esquerres en les eleccions  de 1936: "Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a guanyar".

Sebastià Barrufet és periodista.