Cookie control
Dilluns, 16 de Setembre de 2019

‘Islamobòfia'

23 de Gener de 2015, per Carles Ribera

La sensació d'inseguretat generalitzada derivada de l'atac mortífer contra Charlie Hebdo ha generat el previsible reforçament de les mesures de seguretat, que la gent del carrer percebem per la visió més sovintejada d'uns agents de policia armats fins a les dents que fan més por que goig, que deu ser el que ha de fer un agent encarregat de vetllar perquè cap il·luminat ens torni a encendre les alarmes del terror.

Transitòriament, doncs, a àmbit paisatgístic vivim en un estat d'islamobòfia destinat més a una dissuasió escènica, a una vigilància indissimulada de caràcter fisonòmic i alhora a transmetre als esporuguits ciutadans en general la sensació que tenim uns poders públics que vetllen per tothom. Que aquesta intensificació de la presència armada fent ostentació d'un arsenal que acolloneix el vianant més aguerrit sigui una mesura transitòria ho he escrit amb més desig que no pas convenciment. En aquesta feina de sapa que fa, el terrorisme aconsegueix la victòria d'inocular cada cop dosis més altes de por, que a poc a poc ens van fent augmentar l'ànsia de seguretat, que va servint o reforçant els arguments per extremar la vigilància, pel nostre bé, que progressivament va empetitint els nostres àmbits de llibertat, tot sigui per la tranquil·litat general.

A curt termini aquestes mesures semblen inevitables, però no costa gaire entendre que en un estat policial no estarem pas més segurs sinó només més vigilats. I que amb aquestes torres uniformades mirant-nos amb cara de pocs amics, o de cap amic, el record que estem amenaçats ens anirà aprofundint els temors, les pors, ja se sap que les pors sempre busquen un culpable, i és molt fàcil trobar el boc expiatori en la generalització.

Més seguretat no vol dir pas més policia, sinó gestionar millor el problema que representa la letal barreja de terrorisme i islamofòbia i desarrelament. Contra el terrorisme pot fer més feina la consellera Rigau amb les mesures anunciades de reconvertir les aules d'acollida ara buides en aules d'integració, que no pas un exèrcit uniformat.

Carles Ribera és periodista i historiador.

 

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

NickS  26 de Gener de 2015

Ja ja

A quin món viu Ribera??

Òbol  24 de Gener de 2015

Benvolgut....

....Carles Ribera, com és possible que despres de tants anys de tenir moros a casa nostra, a Europa i al món encara parlis d´integració ? Per si no ho sabies, el llavors president d´Argèlia, Houari Boumedienne ja ens va avisar.En el seu discurs que va fer a l´Assemblea General de la O.N.U. lo 10 d´Abril de 1974 va dir: "Un dia, millons d´homes deixaràn l´hemisferi Sud per anar a l´hemisferi Nord. Ells no hi aniràn com a amics. Ells i aniran per a conquerir-lo.I ells hofaràn amb els fills. Lo ventre de les nostres dones ens donarà la victoria"