Cookie control
Diumenge, 17 de Novembre de 2019

La guardiola de les pensions

01 d'Agost de 2016, per Xavier Guarque

Com es nota l’edat i la situació de qui escriu, no? Però és que el ‘problema’ ja comença a sobrepassar l’edat i obliga a pensar en els fills, com a mínim. He reflexionat i escrit molt sobre el tema de les pensions, de la seva estructura i del seu autofinançament, així com del Fons de Reserva creat per a situacions d’emergència per aquest mateix, on en quatre anys s’ha passat de 67.000 milions d’euros als menys de 25.000 milions actuals.

Si les pensions han de ser a càrrec de la caixa de la mateixa Seguretat Social, dels ingressos procedents de les cotitzacions al treball, resulta evident que tal com ha quedat el mercat laboral la mateixa caixa cada any serà menys autosuficient.  El treball que s’ha anat creant és a base de sous precaris amb contractes discontinus o que no observen concordança entre contracte hores treballades i hores cobrades, per tant, la cotització a la Seguretat Social dels qui treballen tampoc pot ser la que caldria.
 
I ara diuen que “la guardiola del Fons de Pensions s’esgotarà aviat si no hi ha el creixement econòmic suficient”. Quina barra! Com ha de venir el creixement econòmic? Amb menys de treball? Amb menys diners a la butxaca?

Amb tot, el mateix Tribunal de Cuentas insisteix que l’Estat ha de finançar íntegrament amb càrrec als impostos de determinades despeses de la Seguretat Social com són les prestacions no contributives (orfandat, viudetat i a favor de familiars), que no provenen de cap ingrés anterior directe. No vull pensar d’on surten les pensions vitalícies dels polítics ‘jubilats’ que, en molts casos, han aconseguit amb ben poc temps cotitzant.

Les diferents reformes de les pensions han fracassat. Es volia blindar la sostenibilitat del sistema i només s’ha notat en la pràctica amb la seva congelació des del 2011, el que representa la pèrdua de poder adquisitiu d’aquest sector que s’acumula any rere any.

Això espanta, i tant des del Govern, com des de les asseguradores i des de la banca, és reemprenen les campanyes perquè els ciutadans estalviïn i contractin fons privats de pensions per a compensar tot allò que no es podrà gaudir de la Seguretat Social quan els hi toqui. Ja és cinisme! Aconsellar això als quatre milions de parats, als damnificats de la ‘moderació’ salarial dels darrers anys, en fi, a les víctimes de la reforma laboral i de la ‘qualitat’ del nou treball que es crea on en el millor dels casos, permet poc més que sobreviure fa pensar-s’hi molt i molt a l’hora de crear una família.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

J. A. Carricondo  02 d'Agost de 2016

Houston; tenim un problema!

Més que cridat Houston hauríem de demanar ajuda galàctica. En aquest estat de la pell de brau apedaçada, amb 'peineta', sevillanes i xotis no hi ha una mínima cultura que pensi en el futur. Ara estarem distrets amb el fet que algú, representant 'd'españístan' guanyi una medalla o no. Ningú, amb capacitat, vol afrontar polítiques de futur i els futuristes no volen entendre l'olla podrida que serviran. Quin gemecs i quins problemes que patiran!