Cookie control
Dilluns, 18 de Novembre de 2019

Mos veiem a l'Ebre

01 de Febrer de 2016, per Carles Ribera

La mandra és una de les raons principals que s'amaguen darrere molts fracassos col·lectius. Hi ha moltes derrotes que s'haurien pogut evitar si la majoria d'implicats s'haguessin arremangat en comptes de quedar-se a casa quan era necessari mobilitzar-se o sortir al carrer.

Ho dic en general, però també per un cas concret. Perquè a molts ciutadans d'aquest país generalment els fa molta mandra, per exemple, baixar fins a les terres de l'Ebre. Queden molt avall, depèn des d'on t'ho miris. Si t'ho mires des de la resta de Catalunya queden avall t'ho miris des d'on t'ho miris. A més, són lluny de l'àrea més poblada del país i encara més lluny del lloc on els de les àrees més poblades del país tenen tendència a anar a passar el cap de setmana.

Personalment, no em fa pas cap ànsia baixar al Delta de tant en tant, tot i que em queda a gairebé tres-cents quilòmetres. El viatge val la pena perquè el paisatge i la gent et fan sentir l'estada com si no haguessis sortit de casa. Bàsicament perquè anar l'Ebre, en realitat, no és pas sortir de casa sinó simplement travessar el corredor de cap a cap i canviar d'habitació.

No és només una qüestió de lleure o turisme. Aviso amb temps perquè cap lector no pugui dir que no ha tingut prou dies per organitzar-se. La gent de l'Ebre està mobilitzada contra el pla hidrològic que l'Estat espanyol ha tornat a reactivar. El malson per a aquelles comarques retorna. L'Ebre, encara que flueixi en una punta del país, és el riu català per excel·lència en un país amb una xarxa fluvial poc cabalosa. Lo riu és vida molt més enllà de la seva conca. Tots som l'Ebre, com tots som Pirineu encara que la immensa majoria només el veiem de lluny.

Els incansables combatents de la Plataforma en Defensa de l'Ebre han convocat la gran manifestació, o la manifestació que s'espera que sigui gran, per diumenge vinent, 7 de febrer, a Amposta. Ells, tot i que es fan sentir molt, numèricament són pocs. Per això el lema de la convocatòria ens interpel·la a tots: “Natros pugem sempre, ara baixeu vatros.” A ells els he vist al passeig de Gràcia, a la Diagonal i a la Gran Via fent la V i a la Meridiana. Per defensar el seu país. Diumenge, per defensar el nostre país, que és el mateix que el seu, la cita és a Amposta. Ja us esteu espolsant la mandra, doncs. Mos veiem a l'Ebre.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics