Divendres, 16 de Novembre de 2018

Ni oblit ni perdó

16 d'Octubre de 2018, per Xavier Guarque

Si la unitat fos sòlida poc importarien els referèndums d’independència que es poguessin organitzar sense un pacte previ. Però com que aquesta pretesa unitat està construïda per la força, sense cap acord real entre les diferencies, és clar que adquireix la més gran rellevància qualsevol intent que vulgui descentralitzar l'estructura unitària i totalitària...

I la rellevància l’ha donat precisament qui l’ha volgut prohibir, reprimir, obstruir, de les maneres més absurdes, violentes, fins i tot salvatges, increïbles en el temps en què ens toca viure en el que tot, absolutament tot, requereix de consens, de diàleg, de pacte, i les actituds totalitàries no condueixen a cap lloc més que a l’enfrontament. Sort que no hi ha hagut, ni hi ha la reacció que voldrien i busquen per donar legitimitat internacional als seus arguments. I que així sigui sempre.

Vés si en té d'importància que pel referèndum realitzat a Catalunya l'1 d'octubre del 2017, agradi o no, es vulgui menysprear i negar, hi ha, des de llavors, diuen que preventivament, mig Govern a la presó i l’altre mig a l’exili, el major de les forces de seguretat pròpies degradat i pendent de judici, la presidenta del Parlament a la presó per haver permès un debat parlamentari per a donar la legitimitat a aquest referèndum, més d’un miler de persones més encausades, un bon grapat d’alts càrrecs destituïts, i els líders, socials, d’Òmnium i de l’ANC, també a la presó per haver aconseguit ensolcar de la manera més cívica i pacífica l’anhel de més de dos milions de persones que viuen a Catalunya.

Imagineu-vos si n’és d’important el pas donat. Mereix ser recordat per sempre més com un dia dintre d’un període de la nostra història que ens ha tocat viure en primera persona.

Imagineu-vos perquè tot el succeït aquell dia no pot tenir ni oblit, per l’orgull d’haver-ho aconseguit, ni perdó, per la manera en que es va intentar evitar.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)

Comentaris

Josep Sierra Roca  20 d'Octubre de 2018

PORTA SEMPRE TANCADA

Estic molt d'acord amb les reflexions d'en Xavier Guarque donat que, quant algú es passa anys i panys reclamant quelcom, en aquest cas DIÀLEG amb el qui té la força bruta del poder, que no l'Autoritat, amb el consegüent dret que s'autootorga a exercir la violéncia, a mi em semba prou just que, davant la negació, davant aquesta porta sempre tancada, aquest algú intenti trobar el que reclama, en aquest cas Llibertat i Justicia pel seu païs, per altres camins.
I quant la resposta que li dona qui té la força bruta no és altra que la violència de tot tipus, inclosa la física contra ciutadans indefensos, prou acreditada per altra banda, a mi em sembla molt humà no oblidar i, a més, trobar molt difícil el perdonar tot i que aquesta manca de perdó segurament no ajuda a assolir la pau social que la majoría dels ciutadans, lamentablement no tots, volem. Endavant, Xavier!

Milciades  19 d'Octubre de 2018

1º "pel referèndum realitzat

1º "pel referèndum realitzat a Catalunya l'1 d'octubre del 2017" nadie reconoce que fuera un referendum ni siquiera los peculiares "observadores" internacionales elegidos por Uds. y pagados por todos nosotros, como mucho fué un recuento de independentistas.
2º a l’exili?, NO, huido de la justicia dando pruebas de una cobardía poco común, exiliados, en puridad, los republicanos que cruzaron la frontera para salvar la vida del franquismo. Cambia ud. el sentido propio de las palabras.

Xavier Guarque  18 d'Octubre de 2018

Ostres !!!

Ramon, aquesta vegada si que m'has deixat sense paraules. Cadascú és ben lliure de veure les coses com vulgui, faltaria més.

Ramon Salvat -Reus  17 d'Octubre de 2018

Coincidencies.

Jo ni oblido ni perdono les maneres com els independentistes vàreu carregar-vos tots els procediments democràtics i totes les lleis vigents aquells infectes dies del 6 i 7 de setembre de 2017, ni perdono el “vostre” 1 d'octubre en que vàreu buscar, i manipular posteriorment, els enfrontaments amb servidors públics, ni les vostres decisions unilaterals de proclamació “ful” de la republiqueta catalaneta; tampoc les vostre “lleis de desconnexió” i sobretot, el fet de que heu portat a Catalunya a patir la pitjor situació de divisió social després de la dictadura de s’excremencia, el General, aquell a qui molts del actuals “revolucionaris” groguets no varen gosar ni aixecar-li ni una mica la veu. Jo ni oblido ni perdono la xarona i patètica insolidaritat i el sentit de superioritat del separatisme d’avui.