Clarisses de Reus, de la costura als dolços

Conegudes a Reus tradicionalment pels seus treballs de costura, brodat i planxa, les monges clarisses fa anys que van canviar aquestes habilitats manuals per un sector amb més demanda en l’actualitat, la rebosteria. “Amb el temps les gerrmanes grans que ho feien ja no van poder o van morir i les que vam venir després ja no en sabíem” comenta la germana Teresa per explicar el canvi de les seves apreciades habilitats amb l’agulla i la planxa per l’elaboració de dolços.

Tot i que inicialment per substituir aquests treballs es van realitzar serveis informàtics i de traducció, la monja exposa que aquesta feina no s’adequava molt bé als ritmes de la comunitat, un motiu pel qual van triar una altra tasca productiva, la d’elaborar pastes. Una tasca en la qual han aconseguit bona resposta per part del públic des que van iniciar-se en aquest camp ara fa tres anys i que, des d’antic, forma part de la tradició de l’ordre en altres parts de l’Estat. “Hi ha molts monestirs sobretot a la part d’Andalusia, Extremadura i Castella que els treballen però nosaltres no ho havíem fet mai”, explica. Tant és així que van haver de realitzar un curs de rebosteria per internet abans de tirar endavant la iniciativa, adequar un obrador i aconseguir els permisos per poder començar a realitzar les pastes. Ajudada per les germanes Núria i Mercè de forma habitual, la germana Teresa concreta que hi dediquen una mica més de tres hores cada dia, de dilluns a dijous, tot i que en moments puntuals poden tenir ajuda extra d’altres religioses del convent.  “Nosaltres som les fixes” bromegen amb simpatia tot i que no s’obliden de recordar que si elles poden fer aquesta tasca és “perquè altres germanes es dediquen a cuidar-se de la porteria o a fer el dinar”.   

L’avellana, el darrer sabor

Amb cinc propostes dolces (galetes d’anís, de coco, de xocolata, integrals de panses i d’avellana), la producció setmanal de l’obrador de les clarisses reusenques pot arribar a les 1.800 unitats, uns dolços que es poden adquirir no només directament al convent sinó també en sis botigues repartides per la geografia catalana: dues a Reus (Colmado Giner i Llibreria Catòlica); una a Vic; una a Tarragona (botiga del museu de la Catedral); una a Poblet (botiga del monestir); i una a Sant Cugat. “Estem molt contentes perquè hi ha hagut resposta, ens podem organitzar agafant més pràctica i ara anem ampliant una mica el mercat” assegura la germana Teresa, que té  l’ajuda, principalment, de les germanes Núria i Mercè.

La darrera incorporació a l’oferta dolça de les clarisses reusenques és la pasta d’avellana que realitzen des de fa una mica més d’un any i que els permet posar en valor els productes de proximitat que empren. “Vam pensar de treure una cosa que fos d’avellana de l’entorn i d’una recepta creada per nosaltres » destaca la portaveu de la comunitat que precisa que els agradaria que es reconegués l’origen però que han de gestionar encara els tràmits administratius. Com a element de futur –avança- estan començant a treballar amb la xocolata en la qual ja han realitzar algunes petites proves. “Ara que és hivern i baixa la feina podem experimentar i mirarem si podem aportar alguna novetat cara al Nadal vinent", diu. I és que, precisament, el Nadal és l’època de producció més forta dels dolços de les clarisses reusenques que assenyalen que moltes persones trien aquesta època per regalar-los. Després d’un breu recés hivernal quan comencen a «haver-hi turistes a la catedral de Tarragona i al monestir de Poble,t la venda es torna a aixecar bastant fins a l’estiu » resumeix respecte als períodes en què tenen més producció.

Història del convent de Reus

Establertes des de l’any 1983 molt a prop del santuari de Misericòrdia de Reus, el convent de les Clarisses va estar durant dècades situat al barri del Carme. Integrat en l’actualitat per dotze germanes d’edats compreses entre els 50 i els 93 anys, aquest monestir femení ha aplegat en la seva comunitat diferents germanes provinents d’altres convents que, a causa de la manca de vocacions, s’haurien tancat de no trobar-se aquesta fórmula. D’aquesta manera, el 1982, el convent de Reus es va fusionar amb el de Tarragona abans d’ubicar-se en el seu actual emplaçament; posteriorment, es van incorporar germanes de Montblanc i, per últim, algunes provinents de Torroella, fa un parell d’anys.