Cookie control
Divendres, 20 de Setembre de 2019

Encarna Orduna: 'Enguany acollirem per primer cop un congrés centrat en la violència de gènere'

La degana del col·legi d'advocats de Reus fa balanç dels seus dos anys al càrrec i reclama altre 'més recursos' per combatre 'la sobrecàrrega' dels jutjats de la ciutat

19 de Febrer de 2018, per Marc Busquets
  • Orduna, a la seu del col·legi d'advocats de Reus

    Marc Busquets

Fa una mica més de dos anys que es va convertir en la primera degana en la història de l'Il·lustre col·legi d'advocats de Reus amb l'objectiu "d'obrir-se al teixit social de la ciutat". Encarna Orduna (Tarragona, 1968) es planteja ara, en el seu tercer any al càrrec, "reptes més ambiciosos". D'aquesta manera, i amb la posada en funcionament del jutjat d'instrucció número 7 a l'horitzó, l'ens segueix ferm en les seves reclamacions, tot insistint que segueix havent-hi una sobrecàrrega de feina al sector que fa que "qui ho pagui, finalment, sigui la ciutadania". 

Ja fa una mica més de dos anys que és la degana del col·legi. Quin balanç en fa?

Positiu. Ha estat complicat, això sí, per més experiència que hagués adquirit abans com a membre de l'anterior junta. Però ho he de dir, tinc una gran il·lusió per tirar endavant noves iniciatives i fer que els col·legiats prenguin part en el nostre dia a dia. El primer any va ser més aviat per situar-se i per reorganitzar el col·legi a nivell intern. Hem apostat per la renovació tecnològica del col·legi i per obrir-lo als col·legiats i als ciutadans, perquè hi participin. El segon any ens va servir per començar a impulsar les accions que ens hem plantejat com a junta. De cara al tercer, l'objectiu és començar a recollir fruits. 

L'anterior junta no va es obrir prou, a la ciutadania?

Cada degà té el seu propi estil. En el meu cas, vaig percebre que d'alguna manera hi havia entitats de la ciutat que volien fer coses amb nosaltres, que volien mantenir-hi una relació estreta. Un exemple és el Centre de Lectura, amb el qual fins llavors havíem col·laborat en ocasions puntuals. Ara, per contra, hi mantenim una col·laboració més freqüent. De fet, no fa gaire els vam donar suport en una conferència que van organitzar, a través de la nostra comissió pels drets humans. Jo el que volia és que les entitats reusenques sentissin el col·legi de manera propera. 

Quins objectius ha assolit, la seva junta, i quins té pendents?

Un dels reptes principals era fer fort el col·legi i que se'n sentís a parlar, que guanyés notorietat. Quan abans he dit he dit que enguany esperem recollir els fruits de la feina feta prèviament, és perquè tindrem un parell d'actes prou importants.

I doncs?

Són un parell d'esdeveniments que creiem que poden ser molt bons per al col·legi i per a Reus. D'entrada, hem previst unes jornades sobre directives i jurisprudència europees i del Tribunal de la UE, perquè hi ha canvis continus, i això mai s'havia fet abans a la ciutat. A més, vindrà una magistrada del Tribunal Suprem per debatre, entre d'altres qüestions, quins canvis penals hi ha hagut últimament. I ho torno a dir, a nivell intern és positiu perquè ens serveix per formar-nos, però de portes enfora ens projecta perquè les jornades són oberta a les resta de col·legis catalans. Seran el 17 i 18 de maig. 

I el segon?

Temps enrere vam optar per presentar-nos al Consejo de la abogacía española per acollir un dels seus congressos, que mai s'havien fet a Reus. Una de les matèries que més ens agrada treballar, i motiu pel qual hem creat una comissió, és la violència de gènere. En aquesta línia, la nostra candidatura ha estat l'escollida, si bé n'hi havia d'altres, com la de Ciudad Real. Serà el 4 i el 5 d'octubre, i hi volem implicar l'Ajuntament i la Diputació, perquè vindrà gent d'arreu de l'Estat espanyol. 

Què creu que els ha fet escollir Reus?

Nosaltres vam presentar la proposta corresponent tot deixant clar que la ciutat i el col·legi no havien tingut mai un congrés d'aquestes característiques. La matèria ens interessa, i molt, i els vam transmetre la nostra il·lusió per acollir un esdeveniment com és aquest, en un any en què hem creat la comissió. 

Parli'm de les demandes del col·legi. 

La situació de sobrecàrrega als jutjats s'arrossega des de fa molts anys. En alguna ocasió ja hem indicat que la posada en marxa del nou jutjat d'instrucció, el proper 30 de setembre, és bona però insuficient

Per què?

Perquè no només es tracta de tenir nous jutjats, que també, sinó de disposar dels recursos adequats. Necessitem personal més especialitzat i que les baixes es cobreixin de seguida. Sabem que anys enrere la crisi econòmica ho va condicionar tot, i que ara potser és per la situació política, que algunes altres coses s'han demorat. El cas és que des de la nostra entrada com a junta hem reclamat millores. Cal recordar que vam iniciar una campanya de recollida de signatures per tenir nous jutjats, i sempre que ens reunim amb el president del TSJC a Tarragona fem arribar les nostres necessitats. A Reus no hi tenim un jutjat especialitzat de família, i pel que fa a les incapacitacions tenim una ràtio molt alta d'expedients. A banda, d'instrucció ens en faria falta un altre, segur. Per sort, la conselleria de Justícia de la Generalitat ens va donar suport per tenir el nou.

Abans s'ha referit al context polític.

Sí. Hem de recordar que primer no teníem un govern central. L'any passat, quan fins i tot la conselleria ja tenia el lloc ubicat del nou jutjat, tampoc hi va haver manera. Finalment, hem sabut que es posarà en marxa, fet que celebrem. 

I hi haurà menys sobrecàrrega de feina, per tant?

Si separen els temes de família i incapacitacions i els deriven al nou jutjat, això descarregarà els de primera instància. Del contrari, es repartiran la feina. Pel que fa instrucció, en tenim quatre i en reclamen un. Durant una setmana, cadascun d'aquests ha d'assumir la guàrdia i deixar tot el que feia. Quan ha passat aquella setmana, han de tornar a posar-se al dia, a registrar expedients, i en tenen un parell més de marge perquè a la quarta els torna a tocar el jutjat de guàrdia. Per tant, és insuficient. A més, no hi ha gaire permanència dels funcionaris. En altres jutjats es veu de manera clara, perquè hi ha una permanència molt més marcada del titular. Falten mitjans materials, però també ens en manquen de personals. 

La seva junta no es posiciona políticament.

Com a col·legi trobem que no podem. El que sí que hem transmès és que respectem totes les postures i que rebutgem frontalment la violència. Ens vam pronunciar pels fets de l'1 d'octubre, i encara que no ens posicionem políticament això no ens impedeix condemnar qualsevol conducta violenta. Respectem totes les ideologies, i estarem sempre en contra de tota manifestació d'odi o violència. La nostra prioritat, més enllà de la ideologia, és defensar la professió i el col·legi. Com a degana, jo defenso que tots som companys, tinguem la ideologia que tinguem. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics