Del guió radiofònic a la revista, la dimensió comunicativa del doctor Frias

Més enllà de la seva pionera dimensió mèdica en el camp de la puericultura, el doctor Alexandre Frias, al qual s’ha dedicat un any commemoratiu, va ser també un comunicador avançat al seu temps. Impulsor de la primera revista de puericultura de l’estat espanyol, redactor de continguts radiofònics adreçats a les mares, redactor d’un llibre de 146 consells per la cura dels infants, promotor de ròtuls i cartells informatius i d’exlibris,…els recursos comunicatius que el pediatra va emprar va ser variats amb l’objectiu de canviar els hàbits higiènics de la societat del seu temps en la cura dels infants. Una tesi en la qual va aprofundir ahir la interessant taula rodona celebrada a la biblioteca Xavier Amorós en el marc dels actes de divulgació que s’estan realitzat al llarg del 2017. 

“Apòstol de la puericultura” va definir-lo l’escriptor Xavier Amorós a través d’un vídeo on va aportar alguns dels trets distintius del doctor que va conèixer en la seva joventut. Un testimoni directe que també va poder aportar el nét del doctor Claudi Tricaz, el periodista Enric Tricaz. L’avi del periodista va compartir anys d’estudi amb Frias i amb un altre insigne doctor de la ciutat, Pere Barrufet. Fidel al seu estil mordaç, Tricaz va posar l’accent en el caràcter pioner que van tenir aquest grup de metges en desenvolupar disciplines que aleshores eren novedoses. “Aleshores es pensava que la radiologia servia per veure dones despullades” va explicar, sorneguer, al respecte del camp mèdic en què el seu avi va desenvolupar la carrera. En la seva intervenció, Tricaz va incidir en l’excel·lència d’aquests professionals alhora que va indicar que fins ara no havia tingut prou reconeixement “de les institucions”. “Ningú és profeta a casa seva”, va concloure Tricaz.

Un aspecte, aquest darrer, que va concitar l’adhesió de la resta de presents a la taula els quals des de diferents òptiques va analitzar la faceta comunicativa de Frias. En aquest sentit, la metgessa Isabel Martínez de la Torre va comparar l’enfocament que el puericultor va donar a una disciplina que tot just aleshores naixia amb la perspectiva actual en què els problemes que han d’enfocar els pares són d’una altra índole. “La pediatria ha avançat molt” va dir Martínez que va deixar clar que a principis del segle XX “la prioritat era mantenir vius” els infants. La metgessa va repassar alguns dels principals consells de Frias i va parlar de com als anys noranta part de la seva filosofia es va recuperar a la ciutat a través dels cursos de pares i mares.

Amb un repàs detallat dels mitjans de comunicació (revista, ex-libris, segells, llibres) que va emprar Frias, el metge Eduard Prats, responsable de l’Any Frias, va voler destacar la gran aportació que va fer el puericultor. “Les institucions no van ajudar prou” en el seu temps va comentar alhora que va afegir “que no és qüestió només de diners”. 

Per últim, i posant la cirereta al pastís d’aquest repàs a la vessant comunicativa del puericultor, el periodista Josep Baiges va recrear, a través de la lectura, alguns dels guions dels consells que Frias va elaborar per Ràdio Reus. “És el primer metge mediàtic del món de Reus” va definir-lo Baiges qui va descriure com per l’elaboració de la Crònica Sentimental de la Ràdio va tenir el plaer de trobar part d’aquests guions. Mecanoscrits o en versió autògrafa, Baiges va recordar que aquests consells destinats a les ones radiofòniques sempre començaven amb un “Atención madres!”. Com a darrer apunt, el periodista va destacar la connexió entre el Peret Ganxet i el doctor Frias a través de la revista Urbs, un personatge que –va avançar- ara ha recuperat en la dimensió editorial la Carme Bigorra Trill. 

Com a conclusió, el moderador Pere López va recollir la necessitat expressada per tots els participants de reivindicar “un espai a la ciutat” on recordar aquesta figura essencial en la lluita contra la mortalitat infantil.