El reusenc que va governar Louisiana

Hi va haver un temps en què a Louisiana hi va haver un governador nascut a Reus. Es tracta d'Esteve Rodríguez-Miró (1744-1795), conegut igualment com Esteve Miró, militar al servei de Carles III i Carles IV. Va ostentar el càrrec força més temps altres, i es va encarregar d'acollir els colons francesos d'Acàdia i establir una colònia de catalans. A nivell personal, es va casar amb una component d'una important família de Nova Orleans, Marie Céleste Éléonore de Macarty.

Batejat a la nostra ciutat el febrer de 1744, fill de Francesc Miró i de Maria Sabaté, va ingressar a l'exèrcit amb 16 anys, com a cadet. Una mica més endavant, el 1762, va sumar-se a la campanya de Portugal en el marc de la guerra dels set anys. En el tractat de París per posar fi al conflicte bèl·lic, França va cedir a Espanya la colònia nord-americana de Louisiana.

A posteriori, el reusenc es va passar vuit anys destinat a Mèxic, per tornar a Espanya com a lloctinent. Després de prendre part en campanyes a Algèria, va ser el 1778 quan se'l va destinar a Louisiana, tot esdevenint l'oficial de més alt rang després del governador del moment, Bernardo de Gálvez. En la guerra contra la Gran Bretanya, durant la guerra d'independència dels Estats Units, Miró va acompanyar Gálvez a la campanya del Mississipí. 

Gálvez va començar la preparació de la invasió de Jamaica el 1782, tot deixant Miró com a governador  en funcions de Louisiana. Acabada la guerra, i amb Gálvez com a virrei de Nova Espanya, Miró va ser confirmat com a governador el 1785. Més enllà de la seva activitat militar, si hi ha fet rellevant en la seva trajectòria és la gestió posterior al gran incendi que va destruir Nova Orleans, el 1788. D'aquesta manera, va ser àgil a l'hora de planificar la reconstrucció de la ciutat, especialment el barri francès. Durant el seu mandat, la colònia va passar de 7.500 a 50.000 habitants.

De Miró se n'ha destacat, entre altres, la voluntat d'afavorir la integració dels protestants angloparlants en l'activitat comercial de Nova Orleans. Igualment va acollir una nombrosa comunitat canària (els isleños) i catalana, segons consta al número 98 de Sàpiens, al contingut Absenta i comerç al Mississipí, signat per Thomas S. Harrington. De tornada a Espanya, a finals del segle XVIII, va ser a la cort, com a conseller sobre Louisiana. De la seva experiència en va sorgir Descripción de la Luisiana. Es va morir als Pirineus, el juny de 1795, per causes naturals. Com a curiositat, un nebot de Miró, Vicenç Folch de Juan (1755-1829) va fer de governador de la Florida Occidental. 

I encara un apunt més. El reusenc va ser el 1785 l'impulsor de Fort Miró (avui, Monroe), el primer establiment europeu al midwest americà.