Cookie control
Divendres, 15 de Novembre de 2019

Jaume Roures: 'Molts periodistes han deixat de ser-ho per passar a defensar posicions polítiques'

19 d'Octubre de 2017, per Jordi Siré
  • Jaume Roures sl Círcol

    Jordi Siré

Jaume Roures, invitat aquest dimecres al cicle de xerrades del Círcol, és un d'aquells homes que fa estimar les aparents contradiccions humanes. Membre de la Lliga Comunista Revolucionaria en la seva joventut i cap visible d'una multinacional com Mediapro amb el pas del temps, els seus ideals d'aprofitar al màxim el capitalisme no li han impedit mantenir l'herència d'heterodòxia política en un món que premia la uniformitat. Partidari d'una democràcia radical i del Dret a Decidir del poble català, venia a Reus després d'una tensa entrevista radiofònica amb José Ramón de la Morena al programa nocturn esportiu 'El Transistor', on el periodista volia posar el dit en el seu passat privat per intentar desacreditar el seu argumentari actual.

"Jo havia vingut a parlar del sistema audiovisual, però avui en dia hi ha moltes coses que ens condicionen", admetia en l'inici d'una xerrada que va exposar les claus per l'èxit d'una productora nascuda fa 24 anys per quatre persones enmig d'un ambient hostil mediàticament parlant i apostant per uns continguts de qualitat i compromesos com ha reflectit el documental 'Les clavegueres de l'Estat'. "El vam produir nosaltres –comentava en roda de premsa prèvia a la seva intervenció davant prop d'una quarantena de persones- però forma part d'una llista de continguts on també trobem Salvador Puig Antich, la història de Lluís Llach i els fets de Vitòria i 'Los lunes al sol'. Tenim una trajectòria on hem treballat sempre aquesta mena d'aspectes. Al final el documental el van veure milions de persones, que és pel que treballem. No ho fem perquè ens vegin les elits".

Roures confirmava que la seva empresa "no veu cap raó per canviar la seu social" de Catalunya ("aquí s'hi està molt bé"), com tampoc "ho vam fer quan Espanya estava en crisi... Bé, encara hi continua estant". En tot cas, afirmava que "a Espanya hi ha molt poca cultura democràtica. Quan tu vas a Madrid i els dius que els Mossos, complint la interlocutòria dels jutges de tancar els col·legis sense alternar la convivència cívica, en van tancar més que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil esbatussant a la gent, doncs no saben què contestar. I normalment quan la gent no sap què contestar es tanca més per defensar posicions, en lloc de preguntar-se què passa al món".

El periodisme podria ser una de les portes de sortida, però Roures considera que l'estat actual de la professió beu encara d'un problema que arranca de la Transició. "Llavors es va implantar un maridatge entre el periodisme i el Poder que ataca la base del que ha de ser el periodisme", és a dir, "atacar al poder, no pas ser-ne amic. I malauradament, les situacions actuals retraten a tothom. Molts periodistes espanyols, i catalans també, han deixat de ser periodistes i es dediquen a defensar posicions polítiques". Segons Roures, "això no ho canviarà. És un dèficit més que tenim aquí" agreujat amb "l'eclosió dels diaris digital. Jo sempre faig una distinció –continuava- entre el que són els diaris digitals com eldiario.es i Público, i aquesta colla de porqueria que són els confidencials que no aporten res. Només fer xantatge a la gent perquè els paguin anuncis o inventar-se el que sigui sense cap mena d'escrúpols. Hem de tenir en compte que molts d'aquests opinadors de molts d'aquests mitjans viuen d'això. No és només que defensin posicionaments polítics, sinó que és la seva manera de guanyar-se les garrofes. No hi pot haver per tant un intercanvi d'opinions". Entre altres coses perquè "des de la mort de Franco han existit estructures paral·leles de l'Estat que es creuen que l'Estat és seu i l'utilitza quan convé. I això hi ha molta gent que ho veu normal".

Pel que fa al curs de com muntar una productora del no-res i no morir en l'intent, Roures es va remuntar a ara fa 24 anys quan quatre companys van decidir fer el pas de muntar Mediapro. Dos d'ells venien de TV3 i estaven alliçonats dels errors propis d'una estructura pública que no volien cometre en l'àmbit empresarial. Apostant així per externalitzar serveis i "donar un servei més ample possible" en el camp de creació de continguts, drets esportius i serveis audiovisuals, l'any passat va facturar 1.800 milions d'euros, i han sabut crear un paquet tan lluit de venda al públic de la Lliga espanyola que ha permès "que el 2006 generessin només 400 milions d'euros i l'any passat pugessin fins als 1.600 milions. Ara l'hem convertit en un dels grans productes esportius del món gràcies a saber donar-li també valor afegit, juntament amb la Premier i la Champions. Tots els altres són segons o tercers plats" a l'hora de la compra als supermercats audiovisuals.

No tot és esport, perquè al capdavall només és el 40% de la facturació total. El 60% restant està pendent de la creació de continguts per a les noves plataformes com Netflix, Amazon o HBO, on s'estan obrint camí amb productes com 'Fe d'etarres'. Però per fer-se una idea final de la importància d'aquesta empresa, només dues dades més. La primera és que "produïm del 25% al 30% dels programes de prime-time de tota Espanya". I la segona prové del seu desplegament internacional, que fa possible "que pràcticament el 90% dels continguts dels informatius hagin passat per les nostres xarxes si no és que l'haguem produït nosaltres directament".

 

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics