-
Castillejo, amb una jove pacient
Cedida per Gemma Castillejo/ TGN blog
Gemma Castillejo és, des de 1998, la responsable de la Unitat de Gastroenterologia Pediàtrica a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i és especialista en trastorns relacionats amb el gluten. Des de l’any 2019 també actua com a Coordinadora de la Unitat Pediàtrica de trastorns relacionats amb el gluten al Camp de Tarragona. És professora associada de la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’European Society for Paediatric Gastroenterology Hepatology and Nutrition (ESPAGHAN), de la Societat Espanyola de Gastroenterologia (SEGHNP) i de la Societat Espanyola de Malalties Celíaques. També és autora de publicacions nacionals i internacionals sobre la malaltia celíaca i l’estrenyiment.
Mengem bé? És una de les preguntes que ens fem molts en un moment de la història en el qual es disposa de més varietat i quantitat d’aliments, amb més qualitat i seguretat que abans, però també en un període “en què una part de la població menja pitjor”, afirma Castillejo. Aquest fet es deu “a què cada cop més es consumeixen més productes ultra processats, menjars preparats i ràpids i altres coses comestibles que no tenen res a veure amb els productes naturals”. Per la doctora caldria tornar a menjar “com ho feien els nostres avis, aprofitant els avantatges tècnics que ens han permès obtenir aliments mínimament processats que poden fer la vida a la cuina més fàcil”. En són un parell d’exemples el tomàquet triturat o la llet pasteuritzada.
La importància de la nutrició en els més petits
En l’edat infantil és quan s’han de posar els fonaments perquè posteriorment els joves facin una bona tria del que mengen. En aquest sentit, i tal com argumenta Castillejo, “hi ha una tasca molt important a fer, perquè la pressió de la indústria sobre els nens és enorme. Per aquest motiu, cal educar-los perquè “entenguin el motiu pel qual no s’han de deixar portar per la vista i la publicitat”. “Han d’aprendre que tenir cura de la seva salut és a les seves mans”, diu.
Si ens centrem en la malaltia celíaca, en la qual Gemma Castillejo n’és experta, la doctora explica que “no es pot evitar”. Si una persona presenta predisposició genètica per aquesta, en qualsevol moment de la seva vida la pot desenvolupar. L’única forma d’evitar-ho seria “no menjar gluten mai, però llavors estaríem fent un tractament i no pas una prevenció”. Castillejo trenca els mites i afegeix que el gluten “només s’ha de retirar de la dieta si hi ha una malaltia confirmada”.
Per a ella, es tracta d’una “errada força freqüent que complica la feina als professionals”. Si es realitza aquesta pràctica, part dels marcadors de la malaltia celíaca poden desaparèixer quan es retira el gluten.
Una dieta estricta sense gluten
La malaltia celíaca cada cop és menys desconeguda entre la població, però encara queda molt per a fer. “El retard en diagnosticar la malaltia, sobretot en els adults, pot arribar als 10 anys des que el pacient acut per primer cop al metge”, relata la gastroenteròloga. A escala social, el coneixement de la malaltia fa que cada cop hi hagi més consciència respecte a les seves necessitats.
El tractament de la malaltia celíaca consisteix en una dieta sense gluten estricta de per vida. Cal recordar que el gluten es troba al blat, sègol, ordi i en molts aliments ultra processats. Per aquest motiu, “és important que la dieta sigui molt saludable, ja que aliments naturals com la fruita, el peix, llegums, verdura o làctics no en contenen i es poden consumir sense problemes”, comenta Castillejo.
Orgullosa de poder treballar per a la demarcació
“Estic molt contenta de tot el que he pogut fer des d’un lloc més aviat petit”, afirma Gemma Castillejo, la qual afegeix que “mai hauria pensat que podia treballar amb investigadors de tot el món que són eminències en la malaltia celíaca”. Tot i això, lamenta, el reconeixement “és major fora de la meva terra, ja que a escala internacional he tingut molts menys problemes que en l’àmbit local”. “Ja ho diuen que ningú no és profeta a casa seva”, es dol.
Actualment, segons dades d’un estudi fet a Catalunya, un de cada 71 nens i nenes d’1 a 14 anys són celíacs. A la demarcació hi ha aproximadament 137.161 joves que comprenen aquesta edat, el que donaria una població celíaca esperable de 1.931 infants. Actualment, des de la Unitat de Pediatria de l’Hospital de Sant Joan de Reus es “porten 800 nens i nenes, així que encara ens queda marge de millora”, conclou la doctora.
Article de Josep Gallofré extret del TGN blog i publicat el 18 de juliol de 2021.
Mengem bé? És una de les preguntes que ens fem molts en un moment de la història en el qual es disposa de més varietat i quantitat d’aliments, amb més qualitat i seguretat que abans, però també en un període “en què una part de la població menja pitjor”, afirma Castillejo. Aquest fet es deu “a què cada cop més es consumeixen més productes ultra processats, menjars preparats i ràpids i altres coses comestibles que no tenen res a veure amb els productes naturals”. Per la doctora caldria tornar a menjar “com ho feien els nostres avis, aprofitant els avantatges tècnics que ens han permès obtenir aliments mínimament processats que poden fer la vida a la cuina més fàcil”. En són un parell d’exemples el tomàquet triturat o la llet pasteuritzada.
La importància de la nutrició en els més petits
En l’edat infantil és quan s’han de posar els fonaments perquè posteriorment els joves facin una bona tria del que mengen. En aquest sentit, i tal com argumenta Castillejo, “hi ha una tasca molt important a fer, perquè la pressió de la indústria sobre els nens és enorme. Per aquest motiu, cal educar-los perquè “entenguin el motiu pel qual no s’han de deixar portar per la vista i la publicitat”. “Han d’aprendre que tenir cura de la seva salut és a les seves mans”, diu.
Si ens centrem en la malaltia celíaca, en la qual Gemma Castillejo n’és experta, la doctora explica que “no es pot evitar”. Si una persona presenta predisposició genètica per aquesta, en qualsevol moment de la seva vida la pot desenvolupar. L’única forma d’evitar-ho seria “no menjar gluten mai, però llavors estaríem fent un tractament i no pas una prevenció”. Castillejo trenca els mites i afegeix que el gluten “només s’ha de retirar de la dieta si hi ha una malaltia confirmada”.
Per a ella, es tracta d’una “errada força freqüent que complica la feina als professionals”. Si es realitza aquesta pràctica, part dels marcadors de la malaltia celíaca poden desaparèixer quan es retira el gluten.
Una dieta estricta sense gluten
La malaltia celíaca cada cop és menys desconeguda entre la població, però encara queda molt per a fer. “El retard en diagnosticar la malaltia, sobretot en els adults, pot arribar als 10 anys des que el pacient acut per primer cop al metge”, relata la gastroenteròloga. A escala social, el coneixement de la malaltia fa que cada cop hi hagi més consciència respecte a les seves necessitats.
El tractament de la malaltia celíaca consisteix en una dieta sense gluten estricta de per vida. Cal recordar que el gluten es troba al blat, sègol, ordi i en molts aliments ultra processats. Per aquest motiu, “és important que la dieta sigui molt saludable, ja que aliments naturals com la fruita, el peix, llegums, verdura o làctics no en contenen i es poden consumir sense problemes”, comenta Castillejo.
Orgullosa de poder treballar per a la demarcació
“Estic molt contenta de tot el que he pogut fer des d’un lloc més aviat petit”, afirma Gemma Castillejo, la qual afegeix que “mai hauria pensat que podia treballar amb investigadors de tot el món que són eminències en la malaltia celíaca”. Tot i això, lamenta, el reconeixement “és major fora de la meva terra, ja que a escala internacional he tingut molts menys problemes que en l’àmbit local”. “Ja ho diuen que ningú no és profeta a casa seva”, es dol.
Actualment, segons dades d’un estudi fet a Catalunya, un de cada 71 nens i nenes d’1 a 14 anys són celíacs. A la demarcació hi ha aproximadament 137.161 joves que comprenen aquesta edat, el que donaria una població celíaca esperable de 1.931 infants. Actualment, des de la Unitat de Pediatria de l’Hospital de Sant Joan de Reus es “porten 800 nens i nenes, així que encara ens queda marge de millora”, conclou la doctora.
Article de Josep Gallofré extret del TGN blog i publicat el 18 de juliol de 2021.
Etiquetes:
