Diumenge, 19 de Novembre de 2017

Una radiografia del moviment veïnal a Reus (II)

Dels problemes tangibles al treball invisibilitzat

24 d'Octubre de 2017, per Isabel Martínez
  • Veïns de la FAVR, concentrats al Mas Pellicer

    ACN

A diferència de quan vam sorgir les primeres associacions de veïns a les acaballes del franquisme, el sociòleg Dueñas opina que els problemes que actualment han de gestionar les associacions de veïns “transcedeixen el barri”. I és que -explica fent una mica d’història- les ciutats d’aquell  moment on va aparèixer el moviment veïnal a vegades “no tenien enllumenat ni clavegueram”, un motiu pel qual les reivindicacions eren palpables per a tothom. Ara mateix, prossegueix, les necessitats “no són coses que veus pel carrer” com podrien ser qüestions de convivència, un aspecte que “invisibilitza en certa manera el treball” de les entitats veïnals davant la resta de la societat. Una invisibilització que passa factura al moviment malgrat tenir ja un recorregut històric i de lluita important. 

Actual secretari de l’associació veïnal del barri Gaudí, Antoni Montoya, pot presumir d’un currículum llarg en aquest camp en què va arribar a ser president de la FAVR durant els anys 90 acompanyat del desaparegut Domingo Bahillo i, posteriorment, regidor de Relacions Cíviques a l’Ajuntament de Reus durant el sisè mandat democràtic municipal. Precisament com a president de la FAVR, Montoya va convocar una nodrida manifestació per temes d’inseguretat ciutadana de la mà també d’Unió de Botiguers. Una publicació pròpia del barri amb més de 50 de números, el treball al voltant d’una plataforma d’afectats per la crisi que va iniciar-se amb 28 casos i que actualment només té 3 pendents de resolució,…la tasca que s’ha realitzat en els darrers anys des de l’associació del barri Gaudí es mira ara mateix amb bons ulls des del consistori reusenc. Amb el suport d’un centenar de famílies afiliades a l’entitat veïnal, Montoya veu la necessitat de treballar “valors” amb la canalla i avança que una manera possible pot ser a través d’esports com el bàsquet i el futbol, una iniciativa que l’associació anuncia que tirarà endavant properament. “El barri ha guanyat molt” assegura Montoya després que fa uns anys es vivissin moments crítics en relació a les ocupacions. Davant de l’etern debat sobre dirimir els conflictes amb ponderació o esbombar-los públicament, Montoya tria com a estratègia “ser discrets” sempre que es pugui per no generar un efecte de distorsió sobre la situació a la zona. Del contrari, es poden generar efectes com l’estigmatització d’una àrea que és molt difícil de combatre un cop produïda. “Això de cridar perquè em facin cas mai m’ha agradat” diu Rodríguez que puntualitza, però, que “lamentablement moltes vegades només et queda el remei de sortir al carrer o a la premsa i denunciar públicament el tema”. És comuniquen, però, correctament les associacions de veïns? Sobre aquesta matèria, Dueñas assegura que “l’anecdòtic és cridaner” i que si repassem les pàgines de Facebook moltes entitats trobarem una comunicació llampant però potser poc elaborada.   

Lideratges i participació

La qüestió dels lideratges i la necessitat de més massa social són alguns dels problemes que arrossega en part el moviment veïnal de forma genèrica en molts indrets, no només Reus. “Hi ha els dos canals: o no hi ha ningú que em vulgui substituir o no hi ha ningú que em pugui substituir” explica Dueñas. I és que la premissa de la longevitat en els càrrecs no es dóna a totes les associacions però si és un símptoma que s’ha produït en determinats barris. Un exemple clar és l’associació de veïns de La Pastoreta on el president fins fa dos anys, Antoni Bardají portava dues dècades fins la seva substitució, per citar un exemple recent. Una altra situació recurrent que també es dóna al moviment reusenc és la necessitat imperiosa d’algunes persones d’erigir-se en interlocutors amb l’administració, un aspecte que els converteix a eterns candidats a un lloc de representació.  Una situació que Dueñas retrata de la següent forma: “quan es jubilen els que porten molts anys passen a controlar l’associació de jubilats”.  Tot i això, el sociòleg és conscient que l’estructura mateixa de les entitats veïnals és terreny abonat per un ús que no facilita la participació. “L’estructura és jeràrquica amb un president o presidenta i altres òrgans i si a això li sumem que la gent va participant menys al final vulguis o no vulguis s’acaba arribant a aquesta mena de personalismes en el càrrec”, opina.  

Justament per evitar aquestes situacions a la FAVR, Rodríguez emfatitza la limitació de mandats que va aprovar el 2011 a l’ens que ell presideix des d’aleshores. Ara mateix, doncs, estaria exhaurint el seu segon mandat sense possibilitat de poder repetir com a candidat de manera consecutiva. Com a mostra de la bona salut del moviment a la ciutat, el president també esgrimeix l’alt nombre de dones que actualment són al capdavant de diferents entitats veïnals (La Pastoreta,  barris Immaculada, Sol i Vista o Fortuny, entre d’altres) i, a més, amb una edat relativament jove.  

Centralisme?

 “La CONFAVC la vam deixar perquè ens vam cansar” afirma Rodríguez qui critica l’excessiu centralisme d’aquesta entitat supralocal que la FAVR va abandonar el febrer d’enguany. Tot i diferents experiències reexides que es van realitzar amb la CONFAVC, Rodríguez assegura que va detectar reiteradament una mena de centralisme que feia abordar qualsevol problema des d’una òptica estrictament metropolitana sense ser permeable a altres realitats. Malgrat haver anunciat fa mesos la creació d’una coordinació entre els moviments veïnals de Reus, Amposta i Cambrils que sumés forces ara per ara no hi ha cap novetat definitiva tot i que espera que s’acabi produint una mena de coordinació en breu. “Hi ha una connexió a nivell territorial molt important”, afirma per defensar aquest acord. Un altre dels temes sobre el qual la FAVR ha fet bandera, la situació del cablejat elèctric en diferents punts, ha avançat també en el terrenys dels despatxos però fins al moment sense concrecions definitives. 

La crisi de les subvencions

Tot i ser prou fluida, la relació entre ajuntament i FAVR va tenir el passat estiu un punt d’inflexió important en relació a l’atorgament de subvencions. En el fons de la polèmica es trobava l’obligació legal que les sol·licituds es realitzessin via telemàtica tal com estableix la legislació. La conseqüència d’aquesta crisi va ser que la federació va suspendre l’acció de la regidora de Participació. Flores assegura que “la llei obliga i hem de complir d’aquesta manera i, per tant, no és cap invent” de la regidoria. Amb un to més suavitzat, Rodríguez reconeix que “el tema de les subvencions ha estat puntual” tot i que critica que “no hi hagués un pla B” per suplir les problemàtiques que van sorgir.

Preguntat per l’estat del reglament de participació, el president de la FAVR assenyala que “aquest és un altre tema sobre el qual haurem de sortir” i afirma no entendre la dilació en la seva aprovació definitiva. Una circumstància que la regidora no comparteix en afirmar que es troba en fase de redacció. 

La situació viscuda aquest estiu arran de les subvencions posa damunt la taula dues qüestions fonamentals: el finançament i el destí dels ingressos que reben les entitats. Segons la tesi elaborada el 2015 per Dueñas, “el model de finançament descansa en subvencions públiques”, un aspecte que situa el control sobre els fons rebuts com una necessitat d’una societat que exigeix cada vegada més transparència. En aquest sentit, el sociòleg crida l’atenció sobre el fet que el treball per la convivència, la cohesió o el benestar comunitari és a vegades difícilment justificable en paràmetres comptables. Segons el mateix estudi de l’expert, les festes de barri i el manteniment dels locals socials representen, paradoxalment, les majors despeses que han de fer front les entitats per sobre d’altres consideracions. Tot just per pal·liar aquests costos importants, l’ajuntament de Reus ofereix “equipaments municipals a l’entorn immediat” a les entitats perquè puguin desenvolupar la seva activitat i només quan no hi ha una solució factible “es busquen solucions alternatives” com pot ser atorgar una subvenció perquè les entitats veïnals puguin pagar un local. Actualment, una dotzena d’associacions de la ciutat es troben en aquest segon cas, segons la regidora.  

Sense data pel centre cívic de La Sedera

Ni la situació econòmica ni la política permeten grans alegries en el terreny de la inversió, un fet que deixarà, com a mínim, un mandat més en el tinter la realització del centre cívic de La Sedera que tan van donar que parlar en el seu dia. Ara per ara, ni la regidoria ni la FAVR contemplen aquest tema com una gran prioritat en les seves agendes. 

 

COMENTARIS (2)

Comentaris

Xavier Alagarda  12 de Novembre de 2017

Treball periodístic

Fins avui no he pogut llegir les dues peces d'aquest estudi periodístic sobre les entitats veïnals a la nostra ciutat. Felicito a la Isabel i al reusdigital per la feina!

Jordi pouget i huguet  24 d'Octubre de 2017

Sou molt bona gent

Bona feina feta, molta feina per fer, ho feu de forma altruista, de vegades teniu moltes enrabiades i molts problemes a canvi de res, endavant!