Ingrid 16 de Març de 2015
Agraïments per l'article
Un any més no he pogut assistir, gràcies Mercè Prunera pel teu article, llegir-te em permet "haver-hi estat" virtualment.
-
Fotograma del curtmetratge 'Interior. Familia', protagonitzat pel reusenc Adrià Diaz
Reus escull la temporada d’hivern per celebrar els seus festivals de Cine (el Memorimage i el FEC). Tot i que als convidats europeus que venen a presentar els seus films al FEC els deu semblar que a més de país han canviat d’estació. La majoria son nòrdics i gaudeixen entre foranis i autòctons de l’ambient que es crea a la Carpa Moritz, plantada a la plaça del Teatre. Allí, a l’aire lliure, en acabar la sessió a concurs, s’aprofita la reunió per projectar els curts fets a casa: el Panorama CAT.
El Bartrina ha acollit els films A Concurs i el Bravium la resta de seccions: Panorama, Microfilms, Cortocircuito, Retrospectiva, Sessió Infantil i Marató. Entre tot una panoràmica de l’art cinematogràfic del vell continent i uns 1000 minuts de cine, la unitat de mesura dels curtmetratges.
Els realitzadors que ens han visitat són molt joves i sorprèn com a pesar de l’edat encerten a tractar controvèrsies i tabús que regiren les emocions del públic: tabaquisme i sexe en infants, els costums sòrdids que uneixen amb les anys les parelles, l’egoisme d’un pare, èxit versus vellesa, la culpa, etc.
Dels 2.500 curtmetratges que s’han presentat en aquesta dissetena edició, n’han concursat 24, d’entre els quals el jurat va triar tres guanyadors: Ártún (1er. Premi), Cowboys Janken Ook (2on. Premi) i A Ciambra (3er. Premi). El públic va escollir Interior. Familia, un curt català protagonitzat pel reusenc Adrià Diaz. I el premi Bigas Luna a la millor història se’l va endur Todo un futuro juntos, un guardó important perquè aquest es un festival de cinema narratiu.
El públic ha anat creixent a mida que avançaven les emissions i s’acostava el cap de setmana. No és un festival de masses, sembla que en l’inconscient col·lectiu encara impera la creença que els curts són l’entrenament que un director necessita per arribar al llargmetratge. Però els incondicionals del gènere saben que les històries són als detalls i la essència del cine en un bon curtmetratge.
O en un micrometratge. La secció de Microfilms és especialment exitosa. És molt participativa i anima tant seguidors com concursants. La proposta és realitzar un microfilm d’un minut en 48 hores a partir d’un objecte comú que s’estipula a les bases. Aquest any ens hem divertit amb les idees que poden arribar a inspirar una serpentina.
Fora de concurs s’han projectat moltes més peces. Moltes més històries que expliquen de diverses maneres el patiment, la frustració i en la majoria de les quals la necessitat de sexe o d’amor hi és latent. Narren les inquietuds de sempre, les angoixes de tots.
La mida no importa, doncs, i la competició tampoc. Si més no al respectable. Tots hem votat per atorgar el premi del públic però el cert és que a l’espectador li importa poc qui guanyi el FEC mentre ell pugui saltar de sessió en sessió (Panorames, Concurs, Retrospectiva, Microfilms o Cortocircuito) i gaudir d’una marató que li permeti escapar de la realitat pròpia. És el refugi de la ficció: una cova on oblidar-se del món interior per descobrir la veritat d’altres.
El jurat va voler fer una menció especial al curtmetratge turc Dondurma, per l’atrevit joc de càmera. Aprofito per fer-ne una als organitzadors del certamen, per ser gent eficient i entregada.
Que tingueu un gran FEC va desitjar la presentadora a l’arrencada de les projeccions, el dimecres al Bartrina. Hem tingut un festival de cine!
Etiquetes:
