Diumenge, 19 d'Agost de 2018

Quan 'El nostre pitjor enemic' som nosaltres mateixos

03 de Març de 2017, per Jordi Siré
  • Jesús Tibau, durant la presentació del llibre

    Jordi Siré

Els dijous literaris d'Òmnium van servir per presentar 'El nostre pitjor enemic' (Cossetània, 11.30 euros), la primera novel·la d'un Jesús Tibau inspirat per aquesta aventura fora del seu hàbitat natural dels contes i dels relats curts "en un article que vaig llegar fa anys sobre un dels exilis de Napoleó. Ara bé, no m'atreia la seva figura, sinó la del militar encarregat de viure amb ell per vigilar-lo".

D'aquesta premissa argumental neix una obra en què el veritable protagonista és el comandant del destacament militar encarregat de custodiar un exdictador en una illa perduda de la mà de Déu. "És un home amb baixa autoestima, tota la vida li ha anat malament. I el que volia era reivindicar la figura dels perdedors, d'aquelles persones invisibles que quan entren en un bar i diuen bon dia ningú el respon. En molts contes meus surten personatges com aquest, i la veritat és que m'hi sento identificat. És una manera també –afegia- de donar-los un clatellot i dir-los que s'espavilin, que ells són capaços de saltar els obstacles amb els quals es troben".

L'embolcall és atemporal i indefinit, amb gent que passa i ve sense noms, només identificats per les categories amb els que els classifica la vida. "Pel que m'interessava explicar m'era igual que fos el segle XII o el segle XX, una illa o un planeta perdut a la galàxia exterior. I d'aquesta manera m'estalviava la feina de documentar-me", explicava amb sorna ebrenca (el Delta és el seu lloc d'estança actual) l'escriptor de Cornudella "nascut a un hospital de Reus".

Aquesta inconcreció, i l'evidència que el nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos, permet poder assumir com a pròpies les aventures i desventures del comandant, el caporal, l'almirall, l'exgeneral i la comandanta, una figura que la presentadora de l'acte, Carme Andrade, va voler ressaltar. "Compta amb tots els atributs dels mals femenins. Desdenyosa amb el seu marit, ambiciosa, calculadora i infidel, que té totes els personatges rendits excepte un". La seva és una més de les figures que permeten "mostrar psicologies tortuoses en un ambient hostil", amb tocs de ciència-ficció barrejades amb la crua realitat: la d'uns sers que viuen la paradoxa d'estar tan empresonats com l'home al qual empresonen. Sols, nàufrags del seu passat i abandonats a la seva sort.  

COMENTARIS (0)

Reportatges