-
Toni Albà
La Fotogràfica
Què ens explica a ‘Ser o no ser catalans’?
El llibre no és idea meva perquè va ser un encàrrec del Grup 62, arran d’unes xerrades que feia per l’Assemblea Nacional Catalana. El cert és que m’ho vaig adaptar al meu món. Vaig pensar: què he d’explicar de política jo a la gent normal del carrer? Se’m va ocórrer d’agafar la traducció de Salvador Oliva del Hamlet de Shakespeare, amb el seu famós “Ser o no ser”… I a partir de cada una de les frases desenvolupo un tema.
Podem convenir que l’independentisme ha guanyat cos des de la clatellada a l’Estatut el 2010. A partir d’aquest moment, hem vist com diverses personalitats de l’àmbit públic s’han pronunciat a favor o en contra de la independència. Creu que això pot crear una sensació de bons i dolents?
Penso que no. La societat catalana en tot el seu ventall de colors diferents –perquè mira que arribem a ser diferents!– som capaços de fer grans coses i sobretot de fer-les junts. La prova n’és l’Assemblea. Si veiessis aquesta gent que no tenim res en comú i estem treballant als diferents pobles i les diferents ciutats! A tot arreu hi ha unes gentades impressionants i sempre em deixa una mica parat en el sentit que som molta gent, per no dir la gran majoria de catalans (això només ho sabrem el dia que votem) implicats en aquest procés perquè ens hi va tot. Ens hi va que poguem dir-li al senyor Montoro que ja n’hi ha prou de mentides quan ens presenta uns pressupostos que són inviables; aquest any ens retallarà 5.000 milions d’euros. Ara llegia un article de l’Alfred Bosch que deia “Espanya no ens roba, ens roba el govern del PP i Rajoy, i ens roba el govern del PSOE i Zapatero…”. Ens roben les oligarquies instal·lades a Madrid. Ens roben aquesta gent. Els Estats, siguin de dretes o d’esquerres, són els que ens roben. Perquè no hi ha una altra paraula. Aquí n’hi ha quatre, com el Duran i Lleida, que neguen que ens robin. Però bé, la gent no són tontos i veuen el que hi ha.
És un dèficit del procés que els contraris a la independència no hagin defensat el dret a decidir?
Penso que ells fan el joc del govern espanyol. Creuen que no pronunciant-se és la millor arma que tenen per no prendre posició. Ho fan perquè quan es posicionessin pel ‘no’ ens estarien reconeixent com a nació i és el que el govern del PP no vol fer de cap de les maneres. Aleshores voldria dir que tenim el dret de l’autodeterminació. Posem per exemple la lògica de les castes encara vigents a l’Índia o els esclaus a l’antiga Grècia: no et reconec a tu com a persona per tant tu continues sent un objecte que és meu i no tens cap tipus de dret. Ja em perdonaràs la metàfora. En canvi, en el moment que et reconec com a persona, estem d’igual a igual i aleshores tens dret a reclamar la llibertat. És així de senzill. Encara que pugui semblar molt simplista, el tractat de les Nacions Unides diu que “tots els pobles i nacions tenen dret a l’autodeterminació”. Les oligarquies espanyoles no ens volen reconèixer de cap de les maneres el nostre tret nacional perquè saben que a partir del mateix moment que ens reconeguin com a nació nosaltres tenim dret a l’autodeterminació.
I en quin punt estem?
Estan cridats a l’autodeterminació tots els membres de la nació ‘x’, de la nació sioux, de la nació massai o de la nació catalana. El 100% del cens qui és? Tots aquells que se senten cridats perquè la convocatòria es fa a la nació catalana. Si se’n presenten un milió aquest és el 100% del cens; si se’n presenten 8 milions, aquest és el 100% del cens. I aquells que es presentin, són el 100% del cens. Qui guanyarà? Qui decideixi la majoria. Com que ells no ens reconeixen, contestant a la teva pregunta, i no volen ni anar a votar el ‘no’, intenten posar-nos en evidència.
Diuen que el 9N és una costellada.
Ho diuen. I també que són unes eleccions de “pandereta”. Llavors, si no tenen cap importància ni valor, per què ens critiquen? No us hauria de molestar que votem si creieu que és de “pandereta”. L’exemple més clar: el meu fill petit de cinc anys. Quan van haver de decidir si el nom de la classe era els Dofins o els Esquirols, es va votar. No hi ha cap norma ni cap constitució que digui que aquell vot serà vinculant, ni que no ho serà. Però el que es va votar popularment a la classe va anar a missa. Ells no volen que votem ni en broma. És aquesta la mare dels ous perquè saben que qualsevol vot que surti de les urnes amb garanties democràtiques –que ja ens ocuparem de que sigui així– anirà a missa.
Com valora el gir d’última hora amb el 9N alternatiu?
Ara mateix estem en un procés que s’haurà d’anar construïnt. El 9N és una data blindada. Hem d’anar-hi: encara que ens el tirin per terra, encara que ens l’enfanguin, encara que ens intentin dividir… Nosaltres ens hem de manifestar sempre i apuntar-nos a tots els carros. Imaginem una cosa que no passarà en absolut: que vinguin els tancs, que es posin davant dels col·legis electorals. El dia 10, anirem a collir bolets vestits de groc; i el dia 11, ens anirem a fer bombolles a la platja amb una palleta a la boca vestits de taronja; i si hem d’anar disfressats de calamar el 30 de novembre a tots els mercats de Catalunya, hi anirem. No s’ha de perdre ni una sola oportunitat. Hem de ser molt conscients que en democràcia, que és un perill en el que va caure l’oligarquia espanyola en els anys 70, el poble és sobirà. Ens volen fer caure en una trampa dient que “toda la nación española” ha d’anar a votar. No. És el poble que vol autodeterminar-se que ha de votar. Si la “nación” espanyola vol votar, que votin. Tots els veïns voten si el fill del veï tercera ha de quedar castigat el diumenge que ve? Eh, que no? No. Els veïns voten per les coses conjuntes, les qüestions d’escala, que en aquest cas seria d’Europa. Espanya no ha de votar el que passa a Catalunya. Ens neguen ser un subjecte polític excepte quan ens demanen el vot amb les properes eleccions. Quan vinguin els del PP i el PSC, els d’ICV-EUiA i els de Ciutadans i els d’UPyD, què els hi direm? Ah! Em pensava que votar no era democràtic. Potser llavors sí que hi haurà una abstenció del 80%.
I la intenció del ‘Ser o no ser catalans’ és convèncer els partidaris del ‘no’?
És exactament això. Els partidaris del ‘no’ i els dubtosos, els que estan indecisos. El llibre és completament integrador, dic tot el que penso, va en contra del racisme total al qual estem acostumats quan sentim “estos moros de mierda que vienen aquí a robarnos el trabajo”. Això ho sentim cada dia. És un llibre contra la casta i la caspa. Aquesta caspa que està permesa en aquest país i en d’altres no es permetria de cap manera. Faig una llarga explicació de qui és català i de qui no ho és. M’acusen de repartir carnets de catalans i no catalans, però això només ho fa qui no ha llegit el llibre. Ser catalans, o no, és únicament la voluntat de ser-ho.
Vostè que d’una manera o altra sempre s’ha vinculat sempre als mitjans de comunicació, quin ha de ser el seu rol en aquest debat: cal demanar-los una implicació ideològica o se n’haurien de mantenir al marge?
Jo sóc actor. No tinc codi deontològic, dic el què penso. Sóc el bufó. Penso sense mirar a dreta i esquerra si el que dic és políticament correcte o no. Jo parlo tal com raja. Això em porta conseqüències exclusivament a mi i només a mi. Un periodista té un codi deontològic que, sobretot en el cas d’informar, diu que ha de donar la informació el màxim de neutre. Però això és impossible perquè quan poses un article determinat o indetermenitat davant d’una frase ja estàs condicionant. Tots posaríem la mà al foc per dir que TV3 és un mitjà bastant més neutral que 13TV. I això ho sabem perquè des de la ‘casa’, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual, sempre es diu que hi ha d’haver balança a l’hora d’informar. I això ho demostra que a les campanyes electorals els periodistes critiquen que se’ls posi un temps concret per cada partit segons la seva representació parlamentària, cosa que és ridícula.
Totalment.
Quan parlen de Ciutadan’s, per exemple, es troben que només poden dir que han fet un míting i ja se’ls hi ha acabat el temps. A Catalunya tenim un ventall de mitjans en què el 90% és en castellà. I, d’aquest 90%, el 90% m’atreviria a dir que és espanyolista. I no m’equivoco gaire. Per sort, la gent saben que han d’anar mirant diversos mitjans per treure l’entrellat perquè, per conèixer sobre aquest tema en concret, no te’n refies dels mitjans espanyols. Penso que en un nou estat, als mitjans de comunicació hi hauria d’haver uns codis. De la mateixa manera que hi ha d’haver uns codis de medicina: quan vas al metge saps que aquella persona està vetllant per la teva vida. El col·legi de metges no permetria un metge que digués “vostè té un càncer o un refredat, ja ho veurem”. Doncs no.
Aprofitant que ve a Reus, crec que té algun vincle amb la ciutat.
La meva dona i jo vivim a Vilanova i la Geltrú però ella sempre diu que és de Reus perquè el seu pare és d’allà. Tota la vida cultural l’ha fet a Reus, al Bravium i els meus sogres en són socis evidentment!
De tots els personatges que ha fet el Rei és el més entranyable. El seu Rei també té data de caducitat o seguirà donant guerra?
De moment, s’ha jubilat però el continuem pagant! Aquest senyor continua cobrant, així que tenim rei per anys.
