Cor Roi i negre III
Felicito al Barcelona, al seu equip tècnic i als seus seguidors. Ells van saber animar al seu equip, els més afortunats desplaçats a Roma i els altres per bars i cases, entre família i/o amics. Després tots ho van celebrar. Va guanyar el futbol, el de veritat, l'agosarat i tècnic. I com que si guanya el Barça tothom està més content també ho celebro. Celebro que no hi hagi cap més notícia, que anessin a Roma no sé quants centenars de periodistes de Catalunya Ràdio i TV3 (malgrat no retransmetien el partit) Celebro que tots els polítics per un dia s'abraçin i saltin i plorin (es troben a faltar els plors del Josep LLuís Nuñez Clemente) Celebro que A3 TV em possés dels nervis donant publicitat fins un segon abans de saludar i rebre la copa (amb un petit requadret sense àudio) Celebro tota aquesta disbauxa emocional i, en temps com els d'ara, encara més. I senyor Xavier G. M, sí que m'agraden els seus escrits, el considero una persona assenyada, respectuosa, correcte i sensata, només que el seu món no és el de tots. N'hi ha molts més. Si va anar a la Plaça Prim veuria la diversitat de seguidors, si va per Barcelona li passarà el mateix, inclús als poblets hi ha qui pensa de tota manera. És només això. El món es divers, fins i tot el món de Reus. Si no es crea una mica de polèmica el fil s'esgota. Algun dia podrem cridar Visca el Reus!, junts i contents per alguna victòria.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics