-
Irene da Rocha
Quan parla de convergència de redaccions a què es refereix?
Al vincle entre dos o més mitjans nodrits de continguts per un únic equip de treball coordinat per un equip editorial multimèdia.
Com cap aplicar-la a l'ensenyament universitari?
El cas ideal seria poder treballar dos o més mitjans en una única assignatura i si pot ser en un espai únic o proper, on es treballi tant la coordinació editorial com les sinergia de la distribució multiplataforma fent que les rutines de treball vagin el més sincronitzades possible.
Convergència periodística és igual a periodisme multiformat?
El que sí és igual és a cooperació entre mitjans o plataformes. La convergència pot quedar-se només a nivell de producció, compartir fonts i material entre les diferents redaccions dels mitjans i que els productes que surtin no estiguin del tot vinculats. Seria un primer nivell de convergència, si s’assoleix el nivell màxim sí que hi inclouríem també la multiplataforma.
Què té d'innovador el taller integrat de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra?
El taller integrat aposta per quatre eixos de treball. D’una banda, la convergència de mitjans que té lloc en una redacció integrada. Una aula amb ordinadors per a 80 alumnes que té a dins mateix un plató d’informatius, dos locutoris de ràdio i una sala de reunions. El segon punt fort és la simulació professional com a metodologia d’ensenyament-aprenentatge, simulació constant ja que els alumnes publiquen al llarg de tot el curs amb una periodicitat regular a El Punt-Avui, BTV, VilaWeb.cat i Barcelona FM. A més a més, el Taller ha servit com a punt de partida d’un projecte finançat per la Unió Europea, l'IJIE, Integrated Journalism in Europe, per dissenyar una plataforma universitària transmèdia de corresponsals europeus.
Hem passat d'una època en què es valorava l'especialització, a una altra que es demana que el periodista faci de tot. A què es deu aquest canvi?
S’està produint la concentració empresarial de grups multimèdia i hi ha un tendència cap a la integració de redaccions d’un mitjà tradicional amb on-line. Aquí és on acaben tenint pes valors més mercantils que no pas periodístics. Les reduccions de les plantilles i les millores en les eines digitals propicien aquest periodista “orquestra” que ha d’assumir molts rols en poc temps. El que sí que s’hauria de demanar d’un periodista és que encara que tingués un mitjà predominant, conegués els altres llenguatges i mínimament pogués treballar-hi. Sens dubte, el que encara es continua valorant és que a banda de saber de tot, se sàpiga l’essencial que és escriure bé, ja sigui per un mitjà o per un altre.
Els estudis de Periodisme contenen suficient tractament pràctic com per sortir automàticament al mercat laboral?
A Espanya hi ha actualment 37 universitats que ofereixen el Grau en Periodisme. Hi ha de tot. No obstant, comparat amb altres països europeus, la preparació pràctica que tenim aquí al Grau és molt superior i surten molt més preparats per afrontar el mercat laboral. Les hores a una redacció, sigui simulada o real sempre fan falta.
Fins a quin punt el Periodisme és teòric?
Un bon periodista ha de tenir una bona base cultural general, conèixer el fonaments periodístics a fons, habilitats tècniques i curiositat per continuar formant-se. Hi ha un component teòric que pots estudiar o debatre, però ho has d’acabar posant en pràctica. Has d’investigar, redactar, redactar i redactar.
Caldria implicar més a les empreses comunicatives en l'ensenyament universitari públic, més enllà de l'oferiment de pràctiques?
Les empreses poden aprendre i beneficiar-se de les universitats més enllà de rebre becaris. Les universitats són espais ideals per testar nous productes, aplicacions, idees abans que surtin al mercat. És un model molt freqüent als EUA, els Media labs, laboratoris d’innovació de mitjans. Tot sovint si s’aposta per desenvolupar un producte conjunt, els alumnes i el mitjà aprenen a la vegada. Els alumnes són capaços de detectar mancances o arribar a un públic que potser el propi mitjà no hi arriba.
Amb un mercat saturat i debilitat, cada any surten més d'un centenar de llicenciats en periodisme a Catalunya, Què en pensa de tot plegat?
Ara mateix els mitjans no poden absorbir tantes promocions. És important que els alumnes adquireixin competències d’emprenedoria i desenvolupin els seus propis projectes periodístics, tinguin nocions de formes de finançament alternatives o fins i tot posin en marxa start-up’s (empreses de nova creació que trenquen amb els formats existents).
En una època de canvis constants, amb la proliferació de mitjans a la xarxa, creu què s'ha perdut certa rigorositat comunicativa?
La immediatesa és una de les característiques dels nous mitjans. L’audiència s’encarrega de recordar-te si no has contrastat una font o una informació. Cal apostar cap una ètica dels nous mitjans i replantejar-se la forma de treballar per adaptar-se a aquest ritme de treball més accelerat. No pot ser que el periodista per voler passar davant de tothom perdi l’essència de la seva feina.
Quines polítiques docents demanaria a la conselleria d'universitats?
Més inversió en recerca. Apostar per la universitat com a centre impulsor de projectes d’innovació. Per donar continuïtat a la carrera acadèmica i potenciar el valor i els actius que hi ha a les pròpies universitats.
