Els Mossos van elaborar un informe perquè l'Audiència Nacional investigués els CDR per rebel·lió per la vaga del 8-N

Els Mossos d'Esquadra van elaborar un informe que van enviar a l'Audiència Nacional perquè investigués els Comitès de Defensa de la República (CDR) per un possible delicte de rebel·lió pels talls viaris i ferroviaris que hi va haver arreu de Catalunya durant la vaga general del 8 de novembre. L'informe de la Comissaria General d'Informació dels Mossos descriu els CDR com "agrupacions de persones" amb una "més que notable capacitat d'acció" i adverteix que "si tornen a actuar de manera coordinada" poden suposar "un risc potencial per a la convivència ciutadana".

El jutge de l'Audiència Nacional, però, ho va descartar i va arxivar la causa. Per això, els mossos van fer 65 atestats que han enviat a diferents jutjats d'instrucció d'arreu de Catalunya per delictes com desordres públics, coaccions o desobediència. Hi ha informes enviats a jutjats de Barcelona, Badalona, Sabadell, Terrassa, Girona, Santa Coloma de Farners, Tremp, Lleida, Puigcerdà, Tortosa o Gandesa, entre altres. L'informe policial comptabilitza un total de 221 accions reivindicatives arreu de Catalunya durant al vaga general del 8-N, 139 de les quals van ser talls viaris o ferroviaris.

Els Mossos d'Esquadra destaquen que la vaga es va desenvolupar de "manera pacífica però amb un caràcter reivindicatiu" i que els únics incidents que es van registrar van ser entre participants dels talls i conductors afectats. Tot i això, segons ha avançat Ariet, els Mossos d'Esquadra van elaborar un informe que van enviar a l'Audiència Nacional argumentant que l'actuació dels CDR podia suposar un "risc potencial per a la convivència ciutadana". Les diligències policials es van incorporar a una causa oberta pel Jutjat Central d'instrucció 4 de Madrid, amb seu a l'Audiència Nacional, per un suposat delicte de rebel·lió.

L'informe dels Mossos d'Esquadra conclou que, l'anàlisi i les investigacions fetes el 8-N, van permetre constatar que existeix "una xarxa d'agrupacions de persones distribuïdes territorialment per la geografia catalana que es fan dir Comitès de Defensa de la República". La Comissaria General d'Informació comptabilitza fins a 320 CDR arreu del país i subratlla que el seu objectiu és la defensa de posicionament ideològics "afins a la independència de Catalunya". Segons l'informe, el punt "àlgid" de l'activitat dels CDR va tenir lloc el 8 de novembre, quan es van fer de forma coordinada talls viaris i ferroviaris arreu de Catalunya.

Els Mossos atribueixen l'organització de bona part de les 221 accions reivindicatives als Comitès de Defensa de la República i centren la investigació en les "possibles persones que estiguessin liderant els CDR i que haguessin planificat les accions il·lícites". "Es va informar al jutge de l'existència d'indicis que avalaven que existeixen al voltant de 320 CDR, cosa que els atorga una més que notable capacitat d'acció", recull l'informe que afegeix que això representa "un gran impacte i un risc potencial per a la ciutadania en cas que decideixin tornar a actuar de manera coordinada".

Les diligències prèvies del Jutjat Central d'instrucció 4 de Madrid van estar obertes fins el 4 de gener, quan el jutge va acordar el sobreseïment i arxiu provisional de la causa. Per això, els Mossos han elaborat 65 atestats que han enviat a diferents jutjats d'instrucció de Catalunya perquè s'investiguin possibles delictes de desordres públics, coaccions o desobediència. Les accions que consideren que no són constitutives de delicte, en canvi, les han remès a la Direcció General d'Administració de la Seguretat en forma de denúncia per incompliment de la Llei sobre protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com la llei mordassa.