La veritat i la mentida fan comèdia a 'Lapònia'

'Lapònia', la comèdia escrita i dirigida per Cristina Clemente i Marc Angelet, va fer parada dissabte al Teatre Auditori del Morell. Una comèdia caracteritzada per un bon ritme i un treball interpretatiu a l'alçada dels seus protagonistes que donen vida a dues parelles que interpreten, d'una banda Roger Coma i Meritxell Calvo, i, per altra, Manel Sans i Meritxell Huertas.

Els primers viuen a Lapònia (Finlàndia). Olavi és finès i Núria treballa en una empresa de telecomunicacions que té allà la seva base. Aquests reben la visita per Nadal de Mònica, germana de Núria, i del seu cunyat, Ramon. Però el problem entre les dues parelles esclata quen l'Aina, la filla de Olavi i Núria, revela al seu cosí Martí, que el Pare Noel no existeix i que és una invenció dels pares. Aquesta "veritat" provoca un descobriment traumàtic per al nen del Ramon i la Mònica, que no comprenen que al país nòrdic puguin prioritzar "la veritat" a les "mentides piadoses" com aquesta, encara que arribin carregades d'il·lusió.

Una vegada oberta la caixa dels trons, la comèdia agafa ritme i mostra les diferències entre dos mons de costums: el nòrdic i el mediterrani, la ciència i els hàbits diferents, així com la forma d'educar els nens. Els tòpics sobre el caràcter racional escandinau i el caràcter més impulsiu mediterrani s'exageren de manera que provoquen la complicitat i els somriures del públic.

Però el conflicte encara es farà més gran entre ambdues parelles quan es comprova que el de Santa Claus no és l'únic secret que sortirà a la llum. La Mònica descobreix que l'Aina no és filla de l'Olavi, sinó de la inseminació  artificial. Roger Coma i Meritxell Huertas bipolaritzen les dues cultures, les dues maneres de fer. A mesura que avança l'obra, l'Olavi -que comença l'obra aparentant molta seguretat- acaba comprenent les "mentides" de l'altra parella. Metre Coma parla amb un català gutural, molt graciós, Huertas, una ex de La Cubana, no va parar de treure recursos còmics que el públic va captar a cada instant.  

Al final de la comèdia, no hi ha ni vencedors ni vençuts, i tots quatre acaben entenent les raons de les altres mentre observen la visió de la màgica aurora boreal de Finlàndia.