L'enterrament de la sardina, tradició i origen

L'enterrament de la sardina és una festa pagana que coincideix amb el Dimecres de Cendra, primer dia de Quaresma. Aquesta tradició se celebra a l'estat i en alguns països, sobretot de Sud-amèrica, per acomiadar el carnestoltes, i en aquesta es crida a la calma i a l'ordre després de tants dies de descontrol i disbauxa.

L'acte és de fet una paròdia d'un festeig fúnebre en el qual es passeja una sardina pels principals carrers de la ciutat. El seu origen és incert, situant-se possiblement l'any 590 dC, just en el moment en què l'Església catòlica va acceptar el carnestoltes. Hi ha moltes versions de per què se simbolitza amb aquest peix.

Alguns historiadors ho justifiquen en el fet que era un aliment que solia consumir-se davant la prohibició del consum de carn. Uns altres ho situen durant el regnat de Carles III, on un dels seus ministres, Jerònim Grimaldi, era popularment denominat 'el Sardina' a causa de ser tan prim. Segons sembla, es va veure obligat a abandonar la ciutat durant el temps de Quaresma, sent acomiadat amb una mascarada.

La tercera versió, més difosa, explica que al Mercat de Madrid va arribar una partida de peix en mal estat i, per evitar l'olor desagradable que s'expandia ja per tota la ciutat, el rei va manar que enterressin tot el peix a la ribera del Manzanares. Sigui quina sigui la història, sí que sembla que és cert que aquesta celebració es va popularitzar a partir del segle XVIII i que es manté viva fins als nostres dies. Enguany, això sí, i per la covid-19, no en podrem gaudir.