-
Jaume Llosas
Maria Ramírez
La Cambra de Comerç de Reus, juntament amb altres associats, actua dins de la Xarxa Impuls en la coordinació d'ajuts de suport a projectes empresarials i l'atracció d'un teixit productiu més diversificat en el marc del Fons de Transició Nuclear. Parlem d'aquesta acció amb el secretari general de la Cambra, Jaume Llosas.
Expliqui'ns amb més detall què és la Xarxa Impuls.
La Xarxa Impuls és un òrgan que es coordina amb la Secretaria d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya; concretament, amb la unitat que s'encarrega de la gestió del Fons de Transició Nuclear. L'integren vuit membres, amb un perfil tècnic. Hi ha representades les cambres de comerç de Reus, Tortosa i Lleida; les organitzacions sindicals Comissions Obreres i UGT, i les patronals PIMEC i AECE. En l'àmbit tècnic, també hi ha els representants màxims d'ACCIÓ i dos tècnics; el representant d'IDETSA, que és l'organisme de desenvolupament econòmic de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, i el mateix d'Ascó.
Quina és la seva missió?
En primer lloc, fer una tasca de coordinació amb la Secretaria d'Empresa i Competitivitat i desplegar les bases per a les convocatòries d'ajuts i subvencions ―que s'hauran de nodrir del Fons de Transició Nuclear― destinades a empresa i competitivitat; per tant, destinades al sector productiu: pimes, micropimes, empreses, autònoms, etc. Una altra missió és acabar amb el desplegament reglamentari de la llei que va crear el Fons de Transició Nuclear. Finalment, ajudar tot el teixit econòmic i productiu de les zones de planificació de Penta 1 i Penta 2 per acompanyar-lo en el procés de les convocatòries que sortiran pròximament, per presentar els seus projectes, validar-los i veure si les despeses que presenten són elegibles o no per si poden ser subvencionables.
Quines són les línies d'ajut que es preveuen ara, les més immediates?
Ara ens trobem en una fase en què aquestes línies d'ajut han quedat consensuades; per tant, estem en la fase final, en la redacció tècnica o jurídica per part dels departaments de la Generalitat que se n'encarreguen. Pròximament, nosaltres validarem definitivament tot allò que s'ha comentat inicialment i que ja s'ha transcrit formalment, amb l'objectiu que aquestes línies es puguin desenvolupar en diferents àmbits.
Una és la inversió directa en actius per part de les empreses. Una altra serà per col·laborar-hi o cooperar-hi. Parlem d'empreses, clústers o associacions empresarials que tinguin un projecte o una necessitat comuna que de manera individual no poden afrontar. Una altra anirà destinada directament a la contractació; per tant, se subvencionarà la contractació directa de persones noves en les empreses dins del territori de planificació Penta 1 i Penta 2. Una altra s'adreçarà a l'impuls o la transformació digital del teixit productiu de les zones de planificació esmentades, i la darrera se centrarà en l'emprenedoria del valor.
Parlem d'emprenedoria d'una certa envergadura, bé pel que fa a un component d'esforç de treball ―en el sentit que hi ha força persones implicades en el projecte―, per la idea que s'està desenvolupant ―si és una idea de valor afegit―, o des del punt de vista de la resolució d'un conflicte, l'aportació d'un element innovador o el reaprofitament en forma de subproductes amb valor afegit, que es puguin introduir en la cadena de les unitats productives de les empreses.
Parlem d'un abast d'uns cent municipis, aproximadament.
Correcte. Parlem d'un total de 96 municipis de les zones de planificació de Penta 1 i Penta 2, que comprenen uns radis de 10 i de 30 quilòmetres al voltant dels reactors, respectivament. Se n'exclouen tots els municipis que tenen una població de més de 12.000 habitants; és a dir, Reus és dins d'aquest radi de 30 quilòmetres, però com que té més de 12.000 habitants, els projectes que s'hi poguessin desenvolupar no podrien acollir-se a les convocatòries del Fons de Transició Nuclear.
Els tràmits els fareu directament amb les empreses o amb els ajuntaments?
El nostre objectiu és donar resposta a tots els projectes que es puguin desenvolupar des de la iniciativa privada; per tant, acompanyar les empreses en la ideació, la diagnosi, l'avaluació, la validació i fins i tot la presentació dels seus projectes en les convocatòries que puguin sortir.
Això no exclou que des de la Xarxa Impuls no puguem donar suport a ajuntaments, cosa que ja hem fet. En aquest cas, les conjuntures són diverses, perquè ens trobem amb ajuntaments petits que, segons com, no tenen recursos tècnics suficients ni per presentar projectes, i nosaltres podem ajudar-los o acompanyar-los en el desplegament dels projectes en l'àmbit local. Per als projectes locals que s'hagin de desenvolupar i finançar amb el Fons de Transició Nuclear, s'ha creat un grup bàsicament integrat per membres dels consells comarcals per poder-hi donar resposta.
Quina és la periodicitat de les reunions de les parts implicades?
La Xarxa Impuls fa reunions des del mes de novembre. Tenim un calendari de trobades segons el qual ens reunim cada mes, i també mantenim una reunió de coordinació mensual amb la Secretaria d'Empresa i Competitivitat per anar avançant en tots els elements que he esmentat anteriorment.
Hem donat per completat el primer que ens havíem proposat, la ideació de les bases que han de servir per donar resposta als projectes que les empreses puguin presentar. La vocació de les bases és que l'empresa pugui saber d'entrada quin serà el règim que regirà ―valgui la redundància― durant un període plurianual mentre hi hagi el fons. L'única cosa que es farà és anar-lo nodrint pressupostàriament; és a dir, hi anirà posant els diners.
Hi haurà dues convocatòries a l'any, una abans de l'estiu i una altra el darrer quadrimestre de l'any. Així, una empresa que tingui un projecte, si no arriba a la convocatòria d'abans de l'estiu, sap que per a la següent les regles de joc que s'aplicaran seran les mateixes. Amb això, les empreses tenen un marc estable de seguretat jurídica, de previsibilitat, perquè si tenen projectes que encara no estan prou madurs però preveuen que aniran creixent més endavant, saben que podran acollir-se a convocatòries futures, perquè les bases no canviaran.
També hi està integrada l'Oficina de Transició Energètica?
Són dos elements diferents, però hi pot haver una certa interconnexió, perquè una de les missions que estableix la llei del Fons de Transició Nuclear és que aquests recursos han de servir bàsicament per tres grans eixos: un, la reindustrialització ―i, per tant, que es pugui generar ocupabilitat, que podria desaparèixer si les centrals tanquessin―; dos, el desenvolupament econòmic, i tres, la transició verda. Aquesta transició pot tenir lloc en múltiples àmbits, com ara en el desplegament de les fonts de generació a través de renovables, comunitats energètiques, temes d'eficiència energètica, etc. És a dir, no van lligades a la generació, sinó a quines inversions puc fer per ser més eficient.
Per tant, hi pot haver una interconnexió entre les oficines empresarials de transició energètica, que treballen amb aquests vectors. Com a resultat, el que es faria amb una empresa és dir-li: "Vostè, que té aquest projecte, a través d'aquí li direm com fer-lo". I el que faria la Xarxa Impuls és dir: "Escolta'm, aquest projecte, que està validat, és aquesta font de finançament, és aquesta convocatòria". Per tant, hi ha aquesta interrelació, tot i que són totalment diferents i autònomes.
En l'objectiu d'aquesta oficina, però, la Cambra ja hi treballa de fa temps.
Treballem amb l'Oficina de Transició Energètica, tot i que la resolució de l'ICAM va sortir el febrer d'enguany. Nosaltres ja fa dos anys que tenim una tècnica assignada que fa aquestes funcions i porta a terme les tasques de la Xarxa Impuls. Tot i que, com deia, la convocatòria va sortir enguany, des de la Cambra ―en tant que som a l'òrgan de governança― també fem aquesta gestió amb empreses; per exemple, amb les convocatòries d'ACCIÓ que van sortir el 2024, destinades a empreses per a temes d'inversió.
Les cambres ―no parlo només de la nostra, sinó també de la de Tortosa i de la resta d'agents econòmics i socials― ja estaven fent tasques d'acompanyament per validar projectes que es poguessin presentar en aquestes convocatòries.
El territori és sensible de cara a potenciar una comunitat verda i sostenible?
És un treball que costa, i d'alguna manera també s'ha de veure acompanyat a través de recursos. Ara, l'oportunitat hi és. És a dir, el Fons de Transició Nuclear, del qual sabem que l'any 2023 es van recaptar 83 milions d'euros, va destinar un 71% d'aquesta quantitat —una part molt important— a projectes locals, una situació que es va donar exclusivament aquell any. Per a la resta d'anys, s'ha aplicat principalment el que estableix la llei: aquests fons s'han de destinar al sector productiu, a les empreses, que són les encarregades de donar resposta als possibles riscos derivats del tancament de les nuclears, perquè aquests territoris en tenen una gran dependència. Hem de pensar, per exemple, que el PIB per càpita de la Ribera d'Ebre, si hi incorporem les centrals nuclears, està per sobre dels 60.000 euros, però si les hi traiem, baixa a 29.000 euros.
L'apagada elèctrica de fa unes setmanes contribueix a la sensibilitat que promouen?
Des de la Cambra desvinculem el que poden ser aquests projectes a llarg termini, que han de contribuir a la diversificació de les fonts de generació, del que realment va passar. Hauríem de saber ben bé què va passar i veure quins són els elements d'estabilització que van fer que, en un moment donat, fallés una part de la generació d'energia i que aquesta no es pogués suplir ràpidament per altres fonts.
Evidentment, des de la Cambra sempre hem defensat que la diversificació és clau. L’empresa ja està molt avesada a diversificar riscos i mercats per no tenir una elevada concentració, ni dependre de pocs clients, de pocs proveïdors o d’una única font de subministrament d’energia. L’empresa això ho ha fet bé, i creiem que aquesta visió també s’estén a altres agents, inclosos els municipals.
Per tant, esperem que els municipis, en aquest sentit, també puguin ser sensibles a fórmules de generació que beneficiïn els ciutadans, les empreses i els petits negocis més propers, i que puguin, per exemple, participar en iniciatives com les comunitats energètiques, perquè els seus veïns i negocis tinguin accés a una energia millor, més econòmica i generada a pocs quilòmetres.
