-
Hi ha 2.764 locals tancats o buits i 24 naus industrials en la mateixa situació
Aleix Pérez
Segons dades del mapa de comerç català, a data del 10 de juny de 2024, Reus és la ciutat catalana de més de 100.000 habitants amb un major volum de locals comercials buits. Respecte al total de locals comercials disponibles (5.948), tan sols n'hi ha actius el 53,13%.
De les 3.160 activitats comercials o no allotjades als locals de la ciutat, la major part, 1.118, estan relacionades amb el sector serveis, com ara la banca o les perruqueries. Tot seguit, Reus compta amb 455 establiments d'hostaleria i restauració, 350 d'alimentació, 335 per a la persona (joieries, botigues de roba...), 225 per a la llar (de decoració, ferreteries...), 206 establiments de servei al vehicle privat, 200 negocis no comercials, 141 relacionats amb la cultura i el lleure (galeries d'art, fotografia...), i 130 integrats en altres categories.
En una ciutat amb un cens de 106.168 habitants, on es poden trobar oberts 2.960 locals comercials (2,79 per cada 100 habitants), n'hi ha 2.764 tancats o buits i 24 naus industrials en la mateixa situació.
La segona ciutat de Catalunya de més de 100.000 habitants amb un major percentatge de locals en desús és Lleida (37,92%). En canvi, altres com Tarragona, Barcelona, Sabadell o Terrassa, no arriben al 20% d'establiments tancats, Girona o Badalona gairebé assoleixen el 25%, l'Hospitalet del Llobregat assumeix un 30% i Santa Coloma de Gramenet entra al pòdium amb gairebé el 37% dels seus locals comercials buits o tancats.
Tal com apunten des de l'Ajuntament de Reus, es treballa per fomentar el comerç local amb iniciatives de dinamització com Reus Espais Vius, que ha incidit a l’entorn dels ravals Robuster i Sant Pere, i que ben aviat engegarà una nova fase; les línies d’ajuts per a la creació de nous negocis o la contractació, el programa de transmissió empresarial Reempresa o, per exemple, el Consolida’t.
Fonts municipals asseguren que són "conscients" que la ciutat té locals buits, però que la majoria d’aquests "mai han estat ocupats", s’ubiquen arreu de la ciutat, lluny dels principals eixos comercials, en baixos d’edificis de veïns, "fruit d’un model urbanístic propi de fa 20 o 30 anys". Detallen que des del consistori se segueix una "estratègia de promoció de ciutat" per atraure visitants, que aposta pel sector comercial i de serveis amb campanyes periòdiques com la de Nadal o el recentment creat segell de comerços històrics i la nova ruta turística vinculada.
També recorden des de l'ajuntament la "llarga tradició comercial" de la ciutat, una ciutat "dinàmica i referent" a nivell comarcal i de la demarcació.
