Jordi 22 de Desembre de 2008
Pastorets
Només una puntualització, us heu deixat d’anomenar una de les tradicions que encara es realitza a Reus i que aquest any te una basant televisiva, es la representació dels Pastorets.
Com si fos el nostre Tió, que ens pica cada any per entrar a casa, el Nadal també demana pas per impregnar-nos en l'essència innata d'una colla de dies molt especials. No negaré pas que en els nostres temps les festes nadalenques han esdevingut una excusa per gastar i consumir de forma descontrolada. Un model decelebració desdibuixada i amb elements indesitjables, que ajuden a engrandir les fileres de detractors declarats del Nadal i el seu entorn.
Penso, però, que totes les coses tenen la seva cara positiva i malgrat l'ombra negra del Nadal més mercantilista i poca solta, podem gaudir dels impulsos festius que ens recorden altres èpoques de joventut ben il·lusionadores. El Nadal de la nostra infància era ben diferent. No tant pels canvis en les inèrcies festives, sinó més aviat per la fal·lera juganera que aviat podríem satisfer. El Tió ens acompanyava cada dia i vigilava el nostre esdevenir. Naltros teníem cura de cuidar-lo i dar-li de menjar generosament. En el seu dia, la nostra cantarella divertida del "Parenostre del Tió" precipitaria l'opulència del tronc màgic que teníem a casa.
Recordo també els versets de Nadal a dalt de la cadira. Enfilats com a galifardeus per a ser escoltats amb més presència a l'hora dels torrons. Els avis i padrins, amb els ulls ennuegats, ens donaven encara una bestreta de cinc duros que anava a la guardiola ben cofoia. Potser és el que més trobem a faltar en aquestes dates. La iaia, l'avi, el padrí, la padrina... i tants altres absents estimats que van deixar-nos ja fa molt de temps, però que no deixem de recordar mai. És llei de vida, i de mort.
La nostra tasca irrenunciable és precisament la de transmetre els nostres valors nadalencs de sempre a les generacions del futur. Fer-los viure de ben menuts el Nadal més estimat i nostre. Defugir agressions foranes que manlleven de forma esgarrifosa la nostra memòria col·lectiva. La petjada tradicional ha de marcar el camí dels nostres xiquets i xiquetes. Fem-los gaudir del Nadal de sempre, com naltros vàrem fer de marrecs.
A part del nostre univers personal més familiar i casolà, també cal sortir al carrer a viure una mica el fred del Nadal. Amb carrers ben lluïts de llums i garlandes diverses. A Reus enguany hem estrenat uns guarniments lluminosos ben elegants.
Potser no acaben d'agradar a tothom, però encara que són bastant austers, milloren moltíssim aquelles andròmines de coloraines vulgars que podem veure penjades en alguns llocs del país.
Nadal, Sant Esteve, i encara el dia dels innocents. Enguany a Reus recuperem un acte del passat més recent, que ens evocarà Nadals d'antany. Ens referim al llançament de L'Espetec. Una bona pensada del Ball de Diables de Reus, per dignificar el prestigi aero-espacial de la ciutat. Hi ha assegurada la presència de diferents autoritats locals, nacionals i de l'òrbita universal. En altres dies del període nadalenc, podem gaudir dels Retaules de Nadal pel centre històric, i encara podrem visitar diversos pessebres. Hem de resseguir el programa nadalenc amb infinitats de propostes interessants per separar-nos de l'estufa.
Una altra novetat ben engrescadora serà el Ball dels Dotze Mesos, que ens portarà al carrer el col·lectiu del Ball de Gitanes i de Galeres de Reus. Aquesta dansa ben curiosa és executada per dotze balladors que representen els mesos de l'any. Ho fan al voltant d'un personatge que simbolitza el temps que passa de forma inexorable. Podrem veure el Ball dels Dotze Mesos, incorporat al seguici de la Cavalcada dels Reis d'Orient.
Certament els Reis, o Reixos, com diem a Reus, són una altra de les motivacions més satisfactòries pels més petits. Encara que tota la família gaudeix de l'arribada de regals i presents de tota mena, amplificant l'efecte consumista de la darrera de les dates festives del Nadal. Els Pastorets portats fins el segle XIX es convertirien en uns compradors compulsius irrecuperables. I si vinguessin a Reus encara més, amb aquesta colla de botigues i aparadors que fan tant de goig. No ho dubteu pas.
Acabo el sermó, el darrer d'aquest any. Tingueu tots i totes unes bones festes de Nadal en bona companyia. Que l'entrada a l'any nou us sigui propícia. I sobretot, que la generositat del Tió i dels Reixos us faci justícia. Bon Nadal.
