Toni Freixa: ‘El Reus ha de preservar el seu principal actiu, que és el dret a competir a Segona A’

Després de la mala gestió de Joan Oliver, el CF Reus ha hagut de començar diferents tràmits administratius i jurídics per intentar reconduir la dinàmica de l’equip. Amb l'entitat pendent d’una possible resolució cautelar per part del Tribunal Administrativo del Deporte (TAD), Reusdigital.cat ha pogut parlar amb l’advocat, exdirectiu del FC Barcelona i excandidat a la presidència del club blaugrana, Toni Freixa (Barcelona, 1968).

Creu que s'hauria pogut solucionar abans la situació a la qual ha arribat el CF Reus?

No conec les particularitats de la gestió del CF Reus. Com a club de la Segona Divisió A, té ingressos televisius i a la vegada competeix en una categoria que et fa generar recursos. A més, les normes de 'fair play' econòmic de LaLiga controlen molt aquesta mena de gestions. Amb tot, és una evidència que només s'ha arribat fins aquí incomplint les normes de disciplina social de LaLiga. No atenent els pagaments, pretenent inscriure més jugadors dels que realment correspon, entrant en batalles amb la LFP, etcètera. Per tant, sí que s'hauria pogut evitar tot aquest enrenou si des d'un bon començament les coses s'haguessin fet bé i s'hagués complert la normativa.

La gestió de Joan Oliver ha estat pèssima?

Jo no la puc qualificar perquè no en conec les particularitats, però la sensació que s'està donant és que sí, que ha estat bastant dolenta.

Oliver era conscient que acabaria passant tota aquesta situació?

Ell, conscient que tenia un club de Segona A, que sempre és atractiu per a un inversor, ha hagut d'anar conjugant amb el temps, esperant que al cap i a la fi acabaria trobant una solució. Finalment no ha estat així, el temps li ha caigut a sobre i les pressions que ha tingut per part de LaLiga des de l'estiu no l'han ajudat gens. Deu haver passat tot un calvari perquè no l'agafés l'onada. A més, no ha de ser gens fàcil la venda d'un club amb aquestes característiques i unes operacions que desconeixem.

Amb un altre propietari, el Reus hauria patit aquest càstig per part de LaLiga?

No crec que LaLiga actuï d'una manera o altra depenent de qui sigui el propietari del club. Hi ha una normativa molt clara, que són les normes de disciplina social, en les quals la resolució de l'estament sobre el Reus té el seu fonament jurídic, i ara el que correspon és que els nous propietaris de l'entitat defensin la seva posició. El que s'ha de fer és capgirar la situació, perquè els roig-i-negres no poden competir.

Es podrien prendre mesures legals contra Oliver?

Els únics que podrien tirar un procediment d'aquesta magnitud serien els nous propietaris. Si en la negociació i el contracte que han firmat de compravenda de les accions hi ha hagut algun incompliment per part d'Oliver a l'hora de donar informació, els nous directius podrien prendre mesures, sempre que es demostrin. En el cas que Oliver hagi estat transparent i no hagi actuat d'una manera deslleial amb els nous compradors, no hi ha acció possible contra ell.

LaLiga té dret a oficialitzar que els jugadors marxin a altres equips?

El que determina l'estament és que l'equip no competeixi. Ells no els han fet fora. Automàticament quan l'entitat no pot competir el futbolista queda lliure, ja que la seva relació laboral es basa en l'efectivitat de la prestació dels seus serveis.

Quina validació té el document que va signar Oliver amb els futbolistes?

Ell era el màxim responsable del club i tenia tots els poders. Amb la qual cosa entenc que aquest document ha de ser vàlid i efectiu.

Què hauria de fer el Reus, arribats aquest punt?

El club s'hauria de centrar a preservar el seu principal actiu, que és el dret a competir a Segona Divisió A. Els seus principals actius no són els jugadors, ni el conjunt de socis o accionistes que puguin quedar a banda dels nous propietaris. Els propietaris haurien de centrar-se únicament en el fet que el conjunt pogués tornar a competir a Segona Divisió.

Quines són les principals competències de LaLiga i la Federació?

Les competències són 100% de La Liga. Ells tenen a la reglamentació la competència per controlar el compliment de la normativa relativa a les obligacions econòmiques dels clubs. Tot el procediment disciplinari per complir aquesta normativa i, per tant, la conseqüència de la sanció, correspon al comitè de control de la Lliga de futbol professional. Tant és així que aquesta resolució que ha dictat La Liga no es pot recórrer davant de la Federació, sinó que va directament al Tribunal Administratiu de l'Esport (TAD). Aquest estament és l'última instància administrativa. La Federació sí que incideix en altres decisions, perquè existeix un conveni amb LaLiga, però, en aquest cas, les competències corresponen a LaLiga.

En un hipotètic cas on el TAD es posicionés a favor de Reus, LaLiga podria contrarestar aquesta decisió?

No. El que diu el TAD s'ha de complir al 100%. Esperem que resolguin la cautelar abans del 31 de gener. Ara mateix el Reus no té jugadors i ha de poder inscriure'n per poder competir.

Les declaracions del Ministre José Guirao podrien tenir fonament?

Al senyor Guirao l'agafen en una gala, i possiblement no s'havia preparat gaire la intervenció. Ell és polític i no pas un tècnic, i fa unes declaracions per quedar bé, en les quals confon al mateix temps dos conceptes. Una cosa és que el Consejo Superior de Deportes (CSD) hagi de validar l'entrada dels nous propietaris, i una altra cosa és que l'entrada de nous accionistes determini que les infraccions que ja s'han comès quedin anul·lades. Les dues coses són diferents. Òbviament aquí existeix una qüestió jurídica i cal lluitar per veure si la LFP ha aplicat d'una manera massa estricta o punitiva la comissió d'aquestes infraccions i, per tant, si la sanció aplicada al Reus és excessiva i desproporcionada. En la multa econòmica podríem estar d'acord, però la privació de competir durant tres anys es podria evitar. El Reus només s'ha perdut dos partits, té uns nous propietaris, té solvència, encara està dins de període de mercat, pot inscriure jugadors, pot competir i pot jugar aquests dos partits pendents. LaLiga ha fet una sanció al Reus excessivament dura, encara que s'hagin dut a terme infraccions amb reincidència.

La decisió ha pogut estar polititzada?

És una evidència que als clubs catalans no ens tracten amb massa estima a Madrid, ho subscric. Això és avui, l'any passat, fa 10 i 40 anys. Aquí a Catalunya hem de jugar amb aquestes regles, i mentre tot això no canviï i no hi hagi una altra situació política, sempre anirà d'aquesta manera. El problema del CF Reus no ha estat el deute, sinó no atendre correctament les obligacions econòmiques del club. És a dir, no pagar jugadors, proveïdors, i Seguretat Social. 

Si el TAD dona la raó al Reus, el procediment és immediat?

Sí. En el moment que aparegués la cautelar, que vindria a ser la suspensió de la decisió de LaLiga, es deixaria sense efecte tota la documentació per part de la LFP.

Quines possibilitats existeixen perquè el TAD concedeixi la cautelar?

S'hauria de conèixer molt a fons. Però crec que hi hauria possibilitats. Si jo hagués de defensar aquesta posició, veig que hi ha arguments per fer-ho. Des de l'opinió popular, tot el serial del Reus no pinta bé, però des d'un punt de vista jurídic estic convençut que hi podria haver moltes possibilitats per defensar-lo i guanyar-lo. Això seria defensar el dret del Reus com a institució a competir i a guanyar-se a sobre del terreny de joc el fet de poder participar en el futbol professional, i no pas que el treguin fora des dels despatxos. A més, s'ha de pensar en el nou entorn de l'entitat, amb la solvència i el rigor que han aportat els seus nous propietaris. Ara s'entén que el Reus actuaria amb les seves obligacions de pagaments i amb molta més seriositat.