Gènesi (2): La Biblioteca Central Xavier Amorós

Disposar d'una biblioteca pública a Reus ha necessitat d'un llarg camí, el que va des de 1870 fins l'any 2003 quan es va poder inaugurar la Biblioteca Central Xavier Amorós que porta el nom de l'insigne i estimat escriptor reusenc. La sort per a la ciutat, mentre transitava per aquesta anomalia, va ser que l'any 1859 a Reus s'hi havia creat la primera biblioteca patrimonial de Catalunya, la del Centre de Lectura, gràcies a l'empenta, entre d'altres, de Güell i Mercader o Joaquim Bartrina, els quals lluitaven per estendre la lectura i la cultura a les classes obreres i que uns anys més tard Miquel Ventura hi va aportar un important fons de llibres (uns quinze mil, entre ells quinze incunables) esdevenint una de les biblioteques de referència del país.

Ho explicava Enric Aguadé, el primer director de la Biblioteca Xavier Amorós, en un article escrit amb motiu de la posada en marxa del flamant equipament instal·lat a l'antic escorxador: "la Biblioteca Municipal va estar a punt d'obrir-se diverses vegades al públic: l'abril del 1870, un acord de la corporació municipal decideix que el millor lloc per ubicar una biblioteca és al carrer Ample, i l'alcalde va anar a Madrid per a aconseguir subvencions del Ministerio de Fomento. Es van aconseguir, però l'obra no es realitzà. Per Sant Pere de 1875 es va inaugurar la Biblioteca Municipal al segon pis de l'edifici de l'Ajuntament, amb poc èxit d'assistència. El 1876 el llavors director de l'Institut de segon ensenyament, senyor Eugeni Mata, va proposar que la biblioteca d'aquell centre passés a ser biblioteca pública, esperant així subvencions municipals. Entrat ja el segle XX, cap al 1914, l'Agrupació Excursionista de Reus, on hi havia intel·lectuals del prestigi de Josep Iglésies i Salvador Vilaseca, va demanar al consistori que aprofités la crida que havia fet la Mancomunitat de Catalunya per a construir biblioteques populars.

L'Ajuntament va acordar acollir-se a aquella convocatòria. El Secretari va informar que havia rebut una comunicació de la Mancomunitat on es deia que s'havia adjudicat a la ciutat de Reus la biblioteca popular sol·licitada. Per algun motiu desconegut, s'abandonà la idea. Durant la República, Ventura Gassol, Conseller de Cultura de la Generalitat, va proposar la creació de 35 biblioteques populars a Catalunya, una d'elles a Reus. El bienni negre ho va impedir". A la segona meitat del segle XX, la proposta d'una biblioteca pública a Reus es va anar demorant una vegada darrera l'altra. Els fons bibliogràfics acumulats durant aquests anys van passar per la casa Rull, després per l'Arxiu Històric de la plaça del Castell i finalment s'han pogut integrar al fons de reserva de la biblioteca central.

La tasca de suplència que ha fet durant més d'un segle la Biblioteca del Centre de Lectura ha estat clau en el plantejament del nou sistema de lectura pública que Reus necessitava de cara al segle XXI. Segons el mapa de lectura pública de la Generalitat de Catalunya la població de Reus necessita entre quatre i cinc biblioteques que apropin la lectura a tota la ciutadania.

Així l'any 1999 l'Ajuntament estableix el Sistema Municipal de Biblioteques per tal de desenvolupar i desplegar la xarxa de lectura a la ciutat (fomentant la lectura, facilitant el préstec domiciliari, possibilitant la consulta de documents, donant accés als fons documentals, donant suport als estudiants, complementant activitats d'alfabetització i activitats pels més petits i informació especialitzada per a tothom) i planteja un conveni de col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat per tal de construir una biblioteca central que actuï com a nucli irradiador de la nova xarxa. El Ple de l'Ajuntament de Reus, en sessió celebrada el dia 28 de juliol de 2000, va acordar "el conveni de cooperació entre l'Ajuntament de Reus i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la col·laboració en la construcció, moblament i equipament d´una biblioteca que presti els serveis de biblioteca central comarcal i de biblioteca central urbana".

En aquestes negociacions hi intervenen l'alcalde de Reus Sr. Lluís Miquel Pérez, la Regidoria de Cultura i el Conseller de Cultura Sr. Joan Maria Pujals. Per tirar endavant el conveni de cooperació la Generalitat exigeix que en el desplegament de la xarxa es tingui en compte al Centre de Lectura, que se'n mantingui la viabilitat econòmica de la seva biblioteca i que se'n garanteixi el futur, sobre tot de cara a una possible davallada de socis del Centre que pogués impedir la seva sostenibilitat. També s'acorda obrir l'accés de la Biblioteca del Centre, especialment als joves fins a 23 anys.

Així s'acaba establint durant el 2003 un conveni per 25 anys entre l'Ajuntament i el Centre "per a la integració de la Biblioteca del Centre de Lectura a la xarxa de lectura pública de Reus" que decideix: una compensació econòmica, l'accés públic dels joves reusencs fins els 23 anys a la Biblioteca del Centre de Lectura, la connexió entre els catàlegs de la Biblioteca del Centre de Lectura i el Servei Municipal de Biblioteques i traspàs d'informació especialitzada, l'establiment de préstec interbibliotecari entre les biblioteques per consulta en sala i l'accés públic al catàleg de Biblioteca del Centre de Lectura.

El Conveni s'aprova en una Assemblea Extraordinària del Centre de Lectura el dia 26 de març de 2003, la qual va comptar amb l'aprovació majoritària dels assistents (49) amb només 2 abstencions. El Ple de l'Ajuntament de Reus l'acordà, per unanimitat, el 4 d'abril de 2003, uns dies abans de fer-ne la signatura pública l'alcalde de Reus i el president del Centre de Lectura (Pere Anguera Nolla), coincidint amb la inauguració de la Biblioteca Central Xavier Amorós, el 22 d'abril amb presència del llavors Conseller de Cultura Sr. Jordi Vilajoana.

A partir de 2003 es va obrir una nova etapa del sistema de lectura pública a la ciutat amb la redacció d'un Pla de Biblioteques que contemplava el desplegament de nous equipaments per tal de complementar l'oferta de la Biblioteca Central (que en pocs anys va superar els cent mil volums) i la Biblioteca del Centre de Lectura (actualment amb més de 250.000 volums). A hores d'ara una nova biblioteca municipal, la que porta el nom de l'historiador Pere Anguera, està construïda i només falta implementar, en futurs mesos, la seva posada en funcionament.

Reus haurà fet una part del camí que el sistema de lectura pública del país marca. Quan acabi l'actual crisi econòmica potser arribarà el moment definitiu de posar Reus com a referència cultural en polítiques de proximitat, les que permeten que centenars de persones utilitzin diàriament les seves biblioteques.