La sublimació de la natura, camí de Siurana

Havent travessat Cornudella del Montsant i, per tant, havent tingut ocasió de copsar, des del cotxe, l'edifici del celler cooperatiu, així com d'intuir la bellesa d'una població plena d'encants, la carretera C-242 es bifurca. A mà dreta, un cartell indica l'inici de la T-3225. Siurana es troba a tan sols 8 quilòmetres. Es tracta d'una distància curta, certament, però engrescadora per als qui són amants de la conducció. La via, que d'una manera progressiva incrementa el serpenteig, demana una atenció extra per part dels conductors. Els més novells, de fet, és probable que en el primer pendent de l'ascensió, força pronunciat, corrin el risc de calar el motor del vehicle, que els exigirà una marxa de la potència de la primera. La carretera ha estat millorada recentment, amb l'arranjament de cunetes transitables i zones d'aparcament en l'accés a Siurana.

La pujada a Siurana per l'antic camí, asfaltat l'any 1996, i envoltat de vegetació i roca calcària, és el prefaci de les vistes privilegiades que el visitant podrà gaudir des del poble, situat a 737 metres d'altitud. Vista des de l'aire, la carretera T-3225, sinuosa, sembla endinsar-se fins i tot en l'art figuratiu. Des del moment que la via traspassa el Barranc de Carboneres i fins que connecta amb el Barranc de l'Estopinyà, l'asfalt de la carretera, com si fos el rastre d'una tinta, traça la silueta d'un gat, amb unes orelles i una cua ben nítides. Al capdavall, les carreteres són també el resultat d'un dibuix humà, que en canvi de portar-se a terme sobre el paper, es projecta al damunt de la natura.

Siurana és un d'aquells tresors prioratins que els qui tan sols saben mirar cap al nord del país per anar-hi a estiuejar solen desconèixer, suposem que pel bé de la tranquil·litat dels pocs ciutadans que l'habiten, i dels escaladors que la freqüenten. El poble, amb l'església romànica de Santa Maria, i el castell musulmà de Siurana, exemplifica el caràcter mestís de la Catalunya Nova. Un dels indrets més coneguts de la vila és el pendís del Salt de la Reina Mora, on s'explica que la monarca Abd-el-Azia, perseguida pels cristians, es va suïcidar, llançant-se al buit amb el seu cavall. Abd-el-Azia va rebre l'homenatge en forma de cançó, l'any 2016, de les tarragonines Roba Estesa.

Amb una visió extraordinària de les Muntanyes de Prades i del pantà de Siurana, aquest poble del Priorat és un reducte de la serenor, un espai que convida a la contemplació, i que ben bé hauria pogut inspirar, en el propòsit de sublimar de la natura, pintors romàntics com l'alemany Caspar David Friedrich. L'itinerari recorregut per la T-3225, replet de corbes i pendents inesperats, i amb un cim des del qual observar les coses, no deixa de recordar, en alguns aspectes, la vida humana mateixa.