Dissabte, 17 de Maig de 2025

Reus, ciutat de la fotografia? (I)

21 de Maig de 2009, per Josep Maria Casanoves

Reus s'ha definit de moltes maneres. Ciutat comercial, del modernisme, de Gaudí, del teatre, del circ, ciutat de qualitat, olímpica, fins i tot, als anys 60/70 se li va dir Reus shoping center. Però podem dir: Reus, ciutat de la fotografia? Certament penso que sí. Reus es pot definir també com a ciutat de la fotografia.

Sense ànim de fer una aproximació a la història de la fotografia a Reus, que requeriria un estudi més aprofundit de documentació i hemeroteca, un espai més adequat que un simple article i una persona més docta, sí que vull, però, fer uns breus apunts de la relació entre la fotografia i la nostra ciutat.

La fotografia fou introduïda a Reus a finals del segon terç del segle XIX (1) per professionals que, seguint la moda de l'època, retrataren la gent pels quals el fet d'anar al retratista era un motiu per lluir les millors gales, joies, etc. Eren fotografies de persones amb poses forçades i encarcarades que volien reflectir la posició social, sovint exagerada, del retratat.

No va ser fins el darrer quart del segle XIX i de la mà, com tantes coses en aquest país, de l'anomenat excursionisme científic i de l'eclosió de la consciència de país que portà la Renaixença, i també, gràcies a una certa popularització dels aparells fotogràfics, que van aparèixer diversos fotògrafs que van començar a documentar el nostre entorn més immediat, la vida social i quotidiana, actes civils i religiosos però amb una qualitat tècnica i compositiva remarcable. Així va néixer el col·lectiu espontani 'El Trípode', corrent que després van seguir altres fotògrafs que van treballar la fotografia amb gran qualitat tot i ser mal anomenats "amateurs" (2) També alguns professionals van destacar per anar una mica més enllà de la tradicional fotografia d'estudi i volgueren reflectir el pols de la ciutat i els seus esdeveniments més destacables. Tota aquesta saga de fotògrafs anà evolucionant i personalitzant la seva obra i incorporant nous noms a la llista de practicants del noble art de la llum.

No va ser fins bastant després de la nostra guerra incivil en què petits grups que feien fotografia a redós de diverses entitats, com el Centre de Lectura, Reus Deportiu, Natació Reus, Associació Excursionista de Reus, Bravium d'Acció Catòlica, etc. van decidir unir esforços i amb més voluntat i il·lusió que experiència crearen el 1960 l'Agrupació Fotogràfica Reus (3) com a aglutinadora d'aquesta ebullició d'afeccionats a la fotografia. A partir d'aquest moment no es pot parlar de fotografia a Reus sense passar per l'Agrupació Fotogràfica Reus tot i que es van anar mantenint amb més o menys èxit i continuïtat els petits nuclis que havien fet possible l'Agrupació.

En un primer període de poc més de deu anys els membres de l'Agrupació es van dedicar bàsicament a participar i organitzar concursos. Durant aquests anys es van organitzar diverses edicions del Saló Nacional de Fotografia i Premi Ciutat de Reus i, recuperant la Medalla Gaudí, que anteriorment organitzava el Centre d'Iniciatives i Turisme com a concurs local, el van convertir en saló nacional. Només com a detall que ens ha de fer veure quin moment vivia la fotografia a Reus, el 1964 s'organitzaren sis concursos de fotografia: Semana Santa en Reus, per l'Agrupación Asociaciones pro Semana Santa; Medalla Gaudí, per la Delegación de Cultura del Exmo Ayuntamiento de Reus; V Salón Nacional y I Latino de Fotografia Deportiva, pel Club Natació Reus Ploms; Tema Sardana, pel Patronat per al Foment de la Sardana; 'Rosa de Reus', pel Centre de Lectura, i el II Salón Nacional de Fotografía y Premio Ciudad de Reus, per l'Agrupació Fotogràfica Reus. (4)

Ja ben entrats els anys 70, l'Agrupació, després d'un període de reestructuració en què es va aconseguir el suport de la Caixa Tarragona, s'instal·là en un local digne amb laboratoris, estudi i sala d'exposicións, la qual cosa va permetre fer cursets, exposicions, projeccions, etc., donant als associats la possibilitat d'obtenir una formació fotogràfica de primera línia (5). Tot això va permetre una intensa activitat, la part més destacable i oneguda, de la qual va ser l'edició de les

'carpetes' anuals amb fotografies d'autor sobre diversos temes locals. La primera va ser 'El modernisme a Reus', el 1980, quan encara no es parlava de modernisme enlloc, i li van seguir 'Les nostres masies', 'Les nostres botigues' i molts altres temes fins la darrera, l'any 2003. El fil conductor dels temes triats era buscar elements emblemàtics de la ciutat i el seu entorn, aquells altres elements que estaven desapareixent, com les masies, les antigues botigues, etc., i també la recuperació d' imatges dels pioners de la fotografia a Reus, els antics carnestoltes, festa major, Poblet, etc. Un total de vint-i-tres anys d'activitat constant de fixar en imatges un present que aviat seria passat i de recuperació d'arxius oblidats en calaixos i golfes.

Tot aquest ingent treball, podríem dir que va obligar a buscar un lloc adequat on servar aquest patrimoni que s'anava acumulant i així, en conveni amb l'Ajuntament de Reus, es va crear la Fototeca Municipal de Reus, que primer, en beceroles, va ocupar un petit espai a l'antic edifici del Banc d'Espanya i, després de diversos trasllats, va anar al Centre de la Imatge Mas Iglésies, CIMIR.

Tota aquesta activitat, però, va comportar un fet molt negatiu per l'Agrupació com va ser que per fer aquesta important tasca es va anar oblidant la fotografia de base, es van deixar de fer cursets i, per tant, van deixar d'entrar nous socis i, conseqüentment, es va anar entrant en una fase de decadència que ha portat a la pràctica desaparició de tota activitat de l'Agrupació. Les causes són múltiples i difícils de resumir, però podríem dir que ha anat morint d'èxit i també una mica per no saber o voler adaptar-se als nous temps i a les noves tendències i tècniques en una època en què les noves tecnologies han representat una gran revolució en la fotografia.

Paral·lelament, l'Agrupació va tenir forta influència en organitzacions no pròpiament seves però directament relacionades. Em refereixo a les Biennals Internacionals de Fotografia de l'Esport, Fotosport, organitzades pel Club Natació Reus Ploms des de 1970 i que el proper any celebrarà el 40è aniversari amb una edició extraordinària. Fotosport és actualment el saló internacional de fotografia més antic de Catalunya i el segon més antic de l'estat i és l'únic en el món dedicat exclusivament a fotografia esportiva. També del 1973 al 1993 es van convocar les Biennals Europa organitzades per l'Associació del Personal de la Caixa.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (7)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Josep M. Casanoves i Dolcet  02 de Juny de 2009

Més ANZAMES

 Com diu un lector en un comentari a la segona part d'aquest article, efectivament ens calen més Anzames. Com mol bé diu el mateix Anzame no efen aquell que vol sinó aquell que pot. Més que la manera més o menys correcte d'escriure de l'Anzame i tant altres, l'important és el que es diu. Tots aquest que sembla que escriuen un català tan acadcèmic obliden que l'Anzame i molts altres i jo mateix vam ser fills d'una època que per molt que digui el cap d'estat que no va ser perseguit mai el català, no tan sols va ser perseguit sinó prohibit, menys en l'àmbit familiar. Sort que el règim no tenia la telepantalla que Orwel va imaginar en la seva genial novel·la 1984, sinó, fins i tot en l'àmbit més íntim haguéssin prohibit el català.
A banda d'això, tots aquests personatges que es dediquen a menysprear la gent per aquest mitjà, és curiós que mai signen amb el seu nom.
Anzame endavant!!!

ANZAME  26 de Maig de 2009

DEFENSOR DEL LECTOR

 Al defensor del lector, podria dir-li coses coses que possiblement no li agradarien, sobre educacio no li faria esment perque, vull ser educat i respectuos, pero si lo podria dir que fora la meva ilusio que Reusdigital, disposes d’un correcto per evitar algunes de les situación ¨ridiculas¨ en materia de ortografia, sintaxis, etc.etc., quan no ja corrector , surt lo que surt.
Si demana a la direcció un diccionari i un traductor a lo millor li concedeixen i , si li sembla que deixi de escriure, parlariem de tolerancia ¨cero¨ recordan aquells temps del Primo de Ribera, del Paco que, segons sembla, voste si sentia be. Sigui tolerant i si, com jo, quatre penjats, es dedicant al escriure, no en foti cas i com Jimenez Losantos, oblidil. Adeu.aZm

ANZAME  26 de Maig de 2009

Zoom i Diafragma

 Parella boija per la foto.
El ¨modus operandis¨ de la fotografia reusenca, es tant complicat que la millor manera de posarse al corrent, es agafant la maquina i practicar amb algun dels col·lectius, a les hores ja tindran uns coneixements “basics”. Respecta als meus cuadrets, son una ¨virgueria¨ que, amb porta de cap. Quan vaig començar a “fotre el nas” al Reusdigital va començar aquest fenomen. Sàpiguen, parella, que faig servir ordenador però, ja programes que no s’adapten. Tinc una Hispano Olivetti, però, no ja cab maquina al marcat que faigi uns cuadret tant ben fets com els meus. Vostes no han ferit cap sensibilitat,com saben , no ofent qui vol sino qui pot.Adeu.aZm

Zoom i Diafragma  26 de Maig de 2009

Parella boija per la foto

 Cal una tesi doctoral per explicar el "modus operandis" de la fotografía Reusenca.I el Sr.An#za#me i els seus cuadrets potser
sigui una Olivetti anys 60?.Gràcies només tinc 5 minuts amb el café i.......Perdoneu si he ferit la sensibilitat d'algú.

Defensor del lector  26 de Maig de 2009

En defensa del lector

 Demanem a la direcció un diccionari i un traductor AnZAme-Català
i Català-AnZAme. Sobre el contingut ja seria demanar massa.

ANZAME  24 de Maig de 2009

EN MATERIA DE POSTAL, REUS, NO APRENT GENS.

 Benvulgut amic Josep Maria:
El teu plantejament sobre la fotografia es correcta. Lo del Mas d ‘Iglesias , Centre d’imatge, pot ser la pedra de toc del “nostre” mon de la fotografia peró queden moltes coses per superar tal vegada perqué, Reus, no es Fuenteovejuna.. per lo de “ todos a una” , aquí, cadascú va per ell i com passa amb Carnaval, Setmana Santa i altres etcetres , no ja una “quimica” de entendres. No voldria entrar amb detalls en materia de fotografia perque a nivell del pais, ja una fenyada a entendres, perque, cada colectiu te el seu “virus” personal. Aquí a Reus, per be o per mal , tot resta municipalitzat i, aquesta situació, es una forma de castrar la societat i, la gent amb idees, ja no les proposa, per tant no estic en condicions per pogué opinar sense equivocarme.
El meu clam, parlant de fotografia, va dirigit al sector de les postals. M’he explicaré, Reus, sempre i això o demostra la historia, ha tingut molts bon fotògrafs
, la prova la tenim amb els guardons conquerits. Preo malauradament no hem sapigut mai
elabora fotografies per postals, la gran majoria ha vingut de fora per motius comercials.
Últimament i, aquí ve la meva queixa, les postals editades de Reus, no han evolucionat , com una rara excepció l’amic Argilaguet en va editar una sèrie, molt reduïda peró res mes. Tenim gran quantitat de modernisme per oferir-lo i vendre Ciutat, peró de postals no ni han al mercat, inclòs de l’emblemàtica Casa Navas( per citarne una). Com es possible que i hagi tan d’abandó en aquest aspecte?. El Patronat de Turisme, en passa tres parades d’autobús i no fa res al respecte. Per vendre Ciutat, des de sempre, la mateixa Costa del Sol, es van cansar de edita postals. Algunes dels “postalers” son d’aquella època i lo pitjor es que , s’ha convertit amb un monopoli on n omes es renovan las de Salou, Tarragona, Cambrils,etc., i les de Reus (casa nostre) les mes justetas i antiquades. Serà possible aquesta situació?, preo això si, de propaganda que no serveix de res o ben poca cosa, no s’ ha estalvi un ral. L’Ajuntament desconeix la situació de vendra Ciutat, això si, el monument del Prim el disfressen cada dos per tres, Així son les misèries urbanes oculars que podem oferir a aquest “ramats” de visitants (en perdo de l’expressió) que queden encandilats davant de qualsevol encanta-badocs. On esta el control de qualitat del que oferim. Amic Casanovas, tu comprens la meva raó i, en aquest sentit, tenim molt de camp per corre, esta clar, si l’ase bon moure.aZm

sdfg  24 de Maig de 2009

dasfg

 dfgadf