El barri Gaudí és una 'utopia habitada'

L'arquitecta tarragonina i cofundadora de l'estudi NUA Arquitectures, Maria Rius, ha fet una tesi titulada 'Utopia Habitada', amb el focus al barri Gaudí. La seva recerca analitza el que és el primer prototip dissenyat pel Taller d'Arquitectura, un equip multidisciplinari dirigit per Ricardo Bofill i que comptava amb Anna Bofill, Xavier Bagué Bofill, José Agustín Goytisolo i Serena Vergano, que van ser creadors de l'edifici Walden 7, entre d'altres.

Des que feia el treball de final de grau que Maria Rius que investiga com l'arquitectura afecta en les nostres relacions, ja sigui propiciant o, per contra, dificultant les trobades entre persones. Tal com apunta la mateixa Rius, el barri Gaudí es troba dins del sac dels habitatges col·lectius, que es focalitzen en "facilitar la vida en comunitat a les ciutats".

Una 'utopia habitada' que neix als anys 60

Tal com apunta l'arquitecta, la revolució industrial va provocar un "sobtat" creixement de les ciutats amb l'arribada d'un gran nombre d'obrers i les seves famílies, fet que va generar una necessitat "urgent" de nous habitatges econòmics i de ràpida construcció. En aquest context, entre els anys 60 i 70, arran dels moviments contraculturals que van sorgir en contra del consumisme i el capitalisme, es van dissenyar diversos prototips d'habitatge col·lectiu -entre els quals es troba el barri Gaudí- que, tal com explica Maria Rius, es concebien amb l'objectiu de "crear una xarxa d'espais comunitaris on la gent pogués viure i relacionar-se", en oposició als blocs d'habitatges lineals i repetitius que dificultaven la interacció social. 

El projecte del barri Gaudí va ser impulsat pel Patronat Local de l'Habitatge i encarregat a un taller d'arquitectura que, tal com destaca Rius, va aconseguir que el barri "fos únic", ja que a banda de resoldre el problema del preu, solventa el problema de l'habitatge col·lectiu, i ofereix als residents espais comunitaris: "El Taller d'Arquitectura es va plantejar com podien crear aquesta idea d'un poble dins de la ciutat, amb espais per compartir, per viure junts", afegeix l'arquitecta.

Pel que fa a l'estructura de la tesi, Rius explica que està dividida en tres parts. La primera part són les 'escenes quotidianes', en què l'arquitecta explora la vida al barri: com es viu la comunitat i com es materialitza aquesta idea d'utopia a través de les relacions humanes. La segona part, 'escenes de disseny', que tracta del procés creatiu del Taller d'Arquitectura: com van imaginar i concebre aquesta utopia, amb geometries, materials i formes que desafiaven els blocs tradicionals. I, finalment, les 'escenes construïdes', que analitza cada element del barri: des de les creus dels patis fins als balcons i xemeneies. "Tot, absolutament tot, estava pensat per facilitar la convivència", conclou Rius.

El nom del barri

La idea del nom del barri Gaudí té el seu origen en un altre barri reusenc, que s'havia creat recentment en aquella època i el Patronat Local de l'Habitatge el va batejar com a barri Fortuny, anomenat així en honor al pintor reusenc Marià Fortuny; llavors, tal com comenta Maria Rius, els membres del taller d'arquitectura van proposar el nom de barri Gaudí seguint el precedent del Fortuny, que homenatja la figura d'Antoni Gaudí, arquitecte a qui els membres de l'estudi admiraven.

Present i futur del Barri Gaudí

Segons comenta Maria Rius, una de les principals conclusions que extreu després d'haver fet el treball és que l'arquitectura "pot facilitar la creació de comunitat, però no la pot garantir". Tot i que la configuració d'espais col·lectius com els del barri Gaudí pot fomentar la interacció social, el factor humà és imprescindible per donar vida a aquestes utopies habitades. "L'arquitectura no pot ser ni l'única responsable dels èxits, ni de les mancances dels habitatges col·lectius", afegeix Rius.

Un dels principals reptes actuals del barri és el manteniment de la seva gran xarxa d'espais compartits. Segons explica l'arquitecta, la major part de la responsabilitat l'assumeixen els veïns del barri, fet que Rius no comparteix, ja que creu que el manteniment hauria de ser pagat amb fons públics.

Les vies de tren, una barrera per al barri

Segons Maria Rius, les vies de tren són un obstacle per al barri a l'hora d'integrar-se amb la resta de la ciutat. L'arquitecta apunta que, quan es va dissenyar el barri, es pensava que quedaria més integrat a la ciutat. Segons Rius, la realitat és que, tot i les millores que hi ha hagut en el pont del barri Gaudí, les vies del tren han creat una barrera que el manté perifèric: "La gent del barri, quan ha d'anar al centre de la ciutat diu 'baixem a Reus'", declara l'arquitecta tot evidenciant la sensació de llunyania que sent la gent del barri.