-
Imatge de la seu d'Aigües de Reus
Cedida
Aigües de Reus i l’Institut d’Horticultura i Jardineria han signat un conveni pel qual l’aigua residual que tracta la depuradora es convertirà en el banc de proves d’un projecte experimental per al conreu de Chlorella vulgaris com a fertilitzant per als sòls agrícoles. Es tracta d’una microalga que té una capacitat molt alta de retenció de CO2, un factor que és molt interessant davant la creixent necessitat de pràctiques agrícoles sostenibles que optimitzin el recursos hídrics i redueixin l’impacte ambiental.
El projecte du per nom ChlorellaNet Tech, i està liderat per l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus, amb la col·laboració d’Aigües de Reus. El seu objectiu principal és optimitzar el conreu de Chlorella vulgaris en aigües depurades mitjançant eines d’intel·ligència artificial, tot automatitzant el control de paràmetres en el procés de biocultiu.
En paral·lel, l’alumnat dels cicles de Producció Agroecològica, Química i Salut Ambiental, Educació i Control Ambiental de l’Institut es veurà capacitat en tecnologies sostenibles i durà a terme pràctiques agrícoles innovadores que maximitzen la producció de biomassa, redueixen l'impacte ambiental i fomenten l'economia circular.
Recerca imminent
Es preveu que la recerca comenci de manera imminent i que es prolongui al llarg de l’actual curs acadèmic. En una primera fase, els estudiants analitzaran les aigües i els paràmetres fisicoquímics de l’EDAR amb la col·laboració dels tècnics de la planta i del laboratori d’Aigües de Reus amb base a determinar les condicions òptimes per al conreu de Chlorella vulgaris. En aquest primer moment, l’alumnat també es familiaritzarà amb la infraestructura i els sensors i els sistemes d’intel·ligència artificial que els han de servir per monitorar les aigües residuals.
La segona fase es desenvoluparà en el laboratori i consistirà en el monitoratge i cultiu de la micro-alga en aigua depurada, tot optimitzant el seu creixement. La recerca finalitzarà amb l’aplicació i avaluació en sòls agrícoles per testar-ne l'eficàcia com a biofertilitzant i biopesticida i analitzar el seu impacte en la qualitat del sòl i el rendiment de conreus.
"Aigües de Reus estem al servei de la societat i la ciutadania i, des d’aquest punt de vista, comptem amb un programa pedagògic que es desenvolupa al llarg de l’any i sempre estem disposats a col·laborar amb els centres educatius de la ciutat i del Baix Camp", afirma el regidor responsable del servei, Daniel Rubio. "En aquest cas, a més, hi ha el plus de la recerca científica i de la necessitat de cooperar en un futur més sostenible i on siguem capaços d’aprofitar millor els recursos que tenim a l’abast", afegeix.
Llarga experiència
Pel que fa a la investigació acadèmica, Aigües de Reus atresora una extensa trajectòria en la recepció d’alumnat en pràctiques de diversos centres d’ensenyament, ja siguin de caràcter secundari o universitari. De la mateixa manera, l’empresa municipal d’aigua ha participat en diversos projectes de recerca amb diverses universitats catalanes, i fins i tot d’àmbit internacional...
Aigües de Reus també compta amb una forta experiència pel que fa a l’economia circular i la producció de biomassa. La línia de tractament de fangs de l’EDAR acaba sent fonamental per a la producció de biogàs, que, en una part, es destina a generar escalfor en processos interns de la pròpia estació depuradora i, d’una altra, s’acaba comercialitzant com a electricitat o bé es destina a la refrigeració del laboratori. El procés de reutilització circular, però, no s’acaba aquí perquè un cop aprofitat el metà que desprenen, els fangs es deshidraten i s’emmagatzemen.
Part d’aquests fangs deshidratats es destinen a la planta de compostatge que hi ha en la pròpia EDAR i acaben convertits en adob orgànic mitjançant un procés de fermentació, assecat i cribatge. Aquest adob s’utilitza en jardineria després de nombrosos controls. La resta de fangs que no es tracta a les pròpies instal·lacions es destina íntegrament, a través de gestors, a l’agricultura i/o compostatge.
Actualment, la depuradora serveix aquest compost a una vintena d’empreses de jardineria de Reus i la comarca. L’actual planta de compostatge de l’EDAR data de l’any 1987, encara que el reaprofitament dels fangs a Reus es remunta als anys trenta del segle XX, quan va entrar en servei la primera depuradora al municipi.
