El naixement de la telefonia a Reus es remunta a finals del segle XIX quan aquesta tecnologia començava a expandir-se a Catalunya i a la resta d'Espanya. El desenvolupament de la telefonia a la nostra ciutat va estar estretament vinculat al seu creixement com a centre industrial i comercial durant aquella època.
El telèfon de fils va ser un invent de l'italià Antonio Meucci el 1871, però la seva aplicació pràctica i la seva comercialització són mèrits del nord-americà Alexander Graham Bell, que és el nom que tots tenim al cap quan pensem en l'invent del telèfon. La primera trucada telefònica data de 1876, feta en el marc de l'Exposició Universal de Filadèlfia que commemorava el centenari de la independència dels EUA.
L'invent va arribar ràpidament a Europa. A Barcelona és on es va fer la primera trucada de tota la península Ibèrica el desembre de 1877, concretament a la Facultat d'Enginyeria de la Universitat de Barcelona. La fita va anar a càrrec dels enginyers i inventors Dalmau, pare i fill. La comunicació es va dur a terme entre dues sales situades als extrems de l'edifici de la universitat. Aquest primer telèfon català era una barreja del telèfon Bell nord-americà i en un prototipus creat uns mesos abans pel també català Josep Muset a l'Havana que havia aconseguit fer de manera exitosa una trucada entre el parc de bombers de la capital cubana i casa seva.
El dia de Sant Esteve els aparells de la casa Dalmau i Fill establien la primera conferència de llarga distància dins de Catalunya i aconseguien connectar telefònicament Barcelona i Girona. Tot un èxit per a la telefonia a casa nostra si pensem que en aquell 1877 tan sols es van instal·lar uns mil aparells telefònics en el conjunt d’Europa. A Espanya, la primera trucada va arribar al 1878, un any més tard que a Catalunya, quan el rei Alfons XII va ordenar instal·lar el sistema de telefonia català de Dalmau i Fills per connectar telefònicament els seus palaus de Madrid i d'Aranjuez. Una història que ens recorda molt a la del tren. Cal recordar que la primera línia de tren peninsular unia Barcelona i Mataró el 1848, i no va ser fins al 1851 quan la mare d'Alfons XII, Isabel II, feia connectar per via fèrria els seus palaus de Madrid i Aranjuez. La primera trucada entre Barcelona i Madrid es va fer el 1895.
El desenvolupament d'una xarxa telefònica a Espanya va ser força més lenta que en altres països europeus. Un dels motius era que els estats no volien perdre el control de les comunicacions i era per això que el telègraf rebia un tracte preferencial respecte al telèfon. El telègraf era generalment de titularitat pública i competia amb el telèfon que utilitzava xarxes privades i que alhora tenia tarifes elevades i una escassa demanda. En aquells primers anys de la telefonia, les comunicacions es feien a través de centrals manuals, on les operàries, anomenades "senyoretes del telèfon", eren qui connectaven les trucades.
El 1894, un grup d'inversors catalans i anglesos creen la Compañia Peninsular de Teléfonos (CPT) que al cap de cop d'un temps absorbeix la companyia Dalmau i fill i moltes altres operadores locals. Amb aquesta política expansiva, la CPT es fa amb pràcticament tots els abonats de Catalunya, Aragó, Navarra i el País Basc, i agilitza un increment notable de línies telefòniques. Tot i l'increment, cal recordar que fins aquell moment el nombre d'usuaris era poc elevat perquè les línies estaven bàsicament instal·lades per donar servei a les institucions polítiques i al món empresarial i periodístic.
La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 va significar un important impuls pel telèfon al nostre país. Enric Prat de la Riba en va ser el president entre 1914 i 1917 de la Mancomunitat i una de les seves màximes deia "que no hi hagi cap Ajuntament de Catalunya que no tingui policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera". Aquesta declaració de principis ja deixava clara la importància que li donava Prat de la Riba a les comunicacions i en especial al telèfon.
Les xarxes privades de telèfon s'havien establert on veien més possibilitat de negoci, és a dir a les ciutats i a les zones més poblades, és per això que la Mancomunitat va crear la seva pròpia xarxa telefònica, fet que, una vegada més, va situar a Catalunya com a capdavantera en aquest sistema de comunicació.
El cop d'estat de Primo de Rivera el 1923 va ser l'avantsala de la dissolució de la Mancomunitat el 1925 de manera que els 3.189 abonats i els 95.933 quilòmetres de línia telefònica que hi havia desplegats en aquell moment a Catalunya van fer cap a la CTNE espanyola que s'havia creat el 25 d'agost de 1924, és a dir, ara fa 100 anys. És així com s'estableix el monopoli de l'explotació del telèfon a Espanya amb l'objectiu d'unificar la telefonia a tot l'Estat i de retruc també va fer desaparèixer la Compañia Peninsular de Teléfonos (CPT) en un pla estratègic pensat per la creació de la nova CTNE i dissenyat per l'empresa estatunidenca International Telegraph and Telephone Co. (ITT).
El telèfon a Reus
A Reus la primera trucada a Reus es va establir el 1883, només set anys després de la primera trucada feta a Barcelona. Trobem una primera xarxa telefònica municipal administrada per Rafael Aranda que unia l'Hospital Civil, la duana i altres dependències municipals com la casa de l'arquitecte. Però no podem parlar d'una primera xarxa pública telefònica de la nostra ciutat fins al 1898 i va anar a càrrec d'Anselm Guasch i Robusté. A la comarca es té constància de d'altres línies i xarxes municipals de menor entitat que va unir poblacions de la comarca com Riudoms i Montbrió entre d'altres.
El 1900, a la demarcació hi ha sis poblacions amb servei telefònic amb 260 abonats. Anys més tard, el 1913, només a Reus ja hi havia 194 abonats i el 1917 es va arribar als 346.
Aquest període és clau per entendre l'evolució de les comunicacions modernes a la nostra ciutat, que va ser pionera en la seva adopció i ús comercial de la telefonia. La introducció d’aquest servei a Reus va contribuir a la seva connexió amb les altres ciutats importants de Catalunya i va facilitar les relacions comercials i industrials que havien impulsat el creixement econòmic i demogràfic de la ciutat.
Amb la creació de la CTNE el 1924, aquesta va presentar un projecte de nova xarxa canalitzada a la nostra ciutat el 1927. Aquesta nova xarxa tenia una capacitat per 1.200 abonats ampliable a 3.600. La nova xarxa tenia una central situada al número 10 del carrer de Sant Joan. Però la primera xarxa automàtica no arribar fins al 1953 amb un equip Rotary i es va posar en marxa des de la central de Reus-Vila situada darrere l'Ajuntament de Reus.
