III Any Triomfal, primer dia a Reus (1)

Testimoni en primera persona de l’entrada de les tropes nacionals a Reus el 15 de gener de 1939, l’escriptor Xavier Amorós va acompanyar un grup de soldats fins la plaça de Prim aquell dia enmig d’una ciutat desèrtica. En arribar a l’emblemàtic espai ciutadà que seria recurrent en la seva obra literària posterior, Amorós recorda que, de forma tímida, van començar a emergir diferents persones d’entre les quals diferents carlins amagats, tal i com ho explica al seu llibre ‘El camí dels morts’. Després de deixar els soldats a la plaça, un inquiet Amorós va apropar-se a la plaça del Mercadal, on va poder viure el moment en què un reduït grup de carlins va penjar d’una de les finestres secundàries del consistori una senyera de petites dimensions.

Posteriorment, es va penjar la bandera espanyola d’un balcó principal i la catalana va desaparèixer de l’espai físic. No totes les ciutats tenen la sort que un memorialista d’excepció com l’escriptor Xavier Amorós hagi descrit l’entrada de les tropes nacionals al seu municipi com a cloenda de la tràgica guerra civil, un fet històric que a Reus es va produir un 15 de gener d’aquest dimarts fa 80 anys. Una data simbòlica que el 9 de febrer d’aquell mateix any ja va immortalitzar-se al nomenclàtor reusenc per denominar el tradicional carrer del Roser per on van entrar les tropes de Franco a la ciutat. Una referència oficial que no es remouria del carrer fins el 1978.

Per commemorar aquesta data, i en el marc d’una programació més extensa sobre el 80è aniversari de la fi de la guerra organitzada per l’Ajuntament de Reus i Carrutxa, està previst que l’historiador Joan Navais realitzi la xerrada ‘Sang, suor i llàgrimes. La repressió franquista a Reus’ aquest dimarts a dos quarts de vuit al Centre Cultural El Castell.

Primers nomenaments al consistori

A les seves memòries, el fill d’Enric Aguadé Parés, el doctor Enric Aguadé Sans, va recordar com el seu pare va ser escollit alcalde accidental “en renunciar Font de Rubinat a ser president de la gestora”. I és que a instàncies de l’alcalde socialista, Ramir Ortega, Pau Font de Rubinat s’havia fet càrrec de la ciutat per evitar el buit de poder entre la marxa dels republicans i l’arribada de les tropes franquistes.

Aguadé Sans va afegir que “els membres van escollir al pare com a president i havia de fer les funcions fins que arribés Amézaga”. D’acord amb la Història General de Reus, l’endemà de l’entrada a Reus es va decidir la primera gestora de l’ajuntament que, efectivament, va ocupar provisionalment Enric Aguadé Parés i que havia estat nomenada per l’auditoria de guerra de l’exèrcit d’ocupació de la mà de Julián Dávila García, capità honorari del cos jurídic militar.

Tal i com ja va mostrar, ara fa una dècada, una exposició de l’Institut de Museus de Reus d’aquesta mateixa data és la fotografia del general Prim tocat amb una boina carlina. Molts pocs dies després, el 21 de gener, el nomenament d’alcalde de Reus va venir directament del quarter general del Generalísimo i va recaure en la persona de José Ramón de Amezaga Botet, membre d’una família que havia fet fortuna a Amèrica. L’etapa d’Amezaga va perllongar-se fins les portes de la festa major, concretament el 26 de juny del 1939.

D’acord amb l’escriptor reusenc, aquest curt període d’Amezaga al capdavant de l’alcaldia es va cloure abruptament a causa de la reutilització d’uns impresos escrits en català que haurien generat la defenestració del batlle per part de les noves autoritats.

Les noves autoritats homenatgen Marià Fortuny

En tot cas, el relleu d’Amezaga va coincidir amb la celebració de la primera festa major des del final de la guerra, una trobada que es va convertir en una exaltació per part del nou règim de la figura d’un reusenc il·lustre, Marià Fortuny. Es va celebrar, d’aquesta forma, el centenari del seu naixement, unes activitats que es van perllongar entre el 24 de juny i el 2 de juliol de 1939.

Sota l’impacte físic i moral del conflicte, les activitats van ser variades però enfocades a enaltir el nou règim. Per exemple, es va descobrir una placa que donava el nom de José Antonio a l’antiga plaça dels quarters, es va beneir una creu dels caiguts… Tampoc les xerrades i les celebracions litúrgiques no van faltar dins de la programació d’aquells actes. El dia 26 de juny es va fer una missa de campanya a la cruïlla dels passejos de Sunyer i de Mata amb l’assistència de la delegada nacional de la secció femenina de FET i JONS, Pilar Primo de Rivera, i el mateix dia hi va haver una conferència al teatre Fortuny de Rafael Sánchez Mazas, conseller nacional de FET i JONS.

Transcorregut l’estiu, les autoritats van nomenar una nova gestora presidida per Fernández de Velasco, conegut anteriorment com a gerent de la casa Yzaguirre. D’aquesta forma, a partir del 7 d’octubre de 1939 es va posar fi a la interinitat creada per la dimissió d’Amezaga i a la gestió accidental d’Enric Aguadé que es va allargar entre el juny i l’octubre. Amb experiència prèvia com a regidor durant la dictadura de Primo de Rivera, Fernández de Velasco va comptar amb els suports de Caixés, director de l’institut, i de Rofes, comerciant vinícola, així com del cap del tradicionalisme, Cabeza. De nou, una breu etapa que va cloure amb la mort sobtada del batlle en accident de cotxe.

Per aquest motiu, caldria esperar fins l’octubre de 1940 per tal que el consistori reusenc comptés amb una etapa d’estabilitat llarga en la persona d'Antoni Valls Julià, que va ser alcalde fins el 1947. Valls va accedir a l’alcaldia amb el suport de Serrano Suñer, fet que el va reforçar i seria el primer alcalde que compartiria càrrec amb el de cap local del Movimiento. Entre d’altres actuacions, el nou batlle va impulsar la primera fira de mostres el 1942, va reobrir la societat El Círcol i va emprendre la reconstrucció urbanística d’obra particular i pública, la resolució del problema ferroviari i la construcció de la plaça del Mercat que s’inauguraria el 1949.