El passat dimecres al vespre la CUP va organitzar, al Casal de les Dones, la jornada ‘Habitatge, una qüestió de ciutat’, dedicada a les ocupacions d’habitatge i les necessitats socials i de convivència veïnal. Durant l’acte, el regidor cupaire Edgar Fernández va defensar un debat sobre el tema que vagi més enllà dels tòpics i els plantejaments binaris. En aquest sentit, el col·loqui va servir per consensuar que no hi ha un únic perfil d’ocupant, que el tema no es pot reduir a la construcció de dos bàndols homogenis —bons i dolents— i que, això no obstant, fora de la complexitat del debat “hi ha una emergència social molt gran, que requereix de solucions polítiques”.
“La qüestió de l’habitatge no només afecta les persones més necessitades, sinó totes aquelles que no viuen en una situació benestant. Jo tinc 30 anys i mai no he viscut sol. Hem normalitzat allò que no s’hauria de normalitzar”, va manifestar Fernández. Autocrítica i crítica. Des de la CUP també van voler reconèixer que “al principi del mandat plantejàvem els debats de forma molt binària”, i que juntament amb la resta de grups municipals “no hem estat capaços de superar la guerra posicions ideològiques, i trobar solucions acordades importants”. Els cupaires també van declarar que “durant el mandat hem intentat que no fos un tema d’urbanisme, sinó de benestar social i família, per la dimensió social de l’habitatge, però no ho hem aconseguit”.
L’acte va comptar amb la presència, entre d’altres, de representants de la PAH, que van denunciar que “l’Ajuntament s’asseu amb el BBVA per instal·lar una pista de patinatge a la plaça de la Llibertat, però no per obrir els pisos que tenen tapiats”. “Nosaltres ja fa deu anys que negociem amb els bancs. Per què no ho fa també el consistori?”, van lamentar. Davant d’una intervenció que ubicava sota l’ombra del dubte qualsevol tipus d’ocupació, pel fet de “trencar amb la llei, que al capdavall ofereix seguretat jurídica i tranquil·litat social”, des de la PAH van respondre que “nosaltres recuperem pisos que els bancs roben a persones que no els poden pagar”, i que hi ha un perfil d’ocupa “que no ho fa per afició, sinó per necessitat”. “Hi ha persones que si no ocupen avui aquesta nit hauran de dormir al carrer”, van explicar.
“L’any passat el jutjat de Reus va dictar 550 desnonaments, mentre a la ciutat els bancs tenen més de 1.000 pisos buits, i en cartera, és a dir, que no els tenen ni a la venda ni en lloguer. En conserven la propietat i no en fan res”, va denunciar Fernández, que també va voler recordar que els pisos tancats no beneficien ningú, perquè provoquen “que el pis es malmeti, i que el barri perdi vida, amb l’envelliment de la gent, el tancament de comerços i la disminució dels serveis públics oferts al barri”. Durant la seva intervenció, Fernández també va lamentar que “el regidor d’Urbanisme digui, orgullós, que tots els pisos de protecció oficial són plens. En lloc d’entendre que tenim un problema, des del consistori es treu pit”.
Segons Fernández, la ideologia predominant “ha sacralitzat la propietat privada”, i aquest debat polític de fons sobre drets, lleis i legitimitat també s’ha d’abordar. “Qui té un habitatge és per viure-hi, i qui en té 10 és per treure’n algun rendiment. Entre els interessos econòmics i la vida, nosaltres posem la vida per davant. Nosaltres ho solucionaríem molt ràpid: expropiaríem els pisos dels bancs que especulen. Però això ara no ho podem fer. No tenim ni suports ni competències suficients com per poder aplicar aquesta mesura”, va admetre Fernández.
Al llarg del debat, van sorgir diverses qüestions, com els elevats preus de mercat; la necessitat de crear més parc públic d’habitatges; l’exemple d’altres ciutats, com Berlín, en polítiques d’habitatge, i “la complexa arquitectura burocràtica” que obstaculitza l’accés als ajuts de les persones que necessiten aquest suport.
Un dels temes centrals que va aparèixer va ser el de la convivència. Fernández, en aquest àmbit, va defensarv que no es criminalitzi l’ocupació i que s’excloguin les màfies i els narcopisos d’aquest debat. “La convivència és per a tothom. També hi ha propietaris que tenen la música alta i que molesten el veïnat”, va afirmar. “Ara bé, dit això, ningú no vol que hi hagi connexions a la xarxa que provoquin inseguretat”, va reconèixer el regidor cupaire, que considera que la implicació de l’associacionisme veïnal i de l’Ajuntament és clau per trobar sortides a aquest tipus de situacions. “L’experiència del barri Gaudí és exemplar. En una mateixa taula del pla comunitari per gestionar el tema de l’habitatge hi van asseure la Guàrdia Urbana, els tècnics, l’associació de veïns, els ocupes i els representants dels bancs, i d’aquesta manera va acabar sorgint la solució”, va explicar. “Per què no intentem fer això mateix a tots els barris?”, va concloure.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics