Sanromà: 'La tasca de captació d'empreses al Tecnoparc és molt millorable'

Com afronta la Cambra de Comerç l'eliminació de les taxes obligatòries de les empreses?

Enguany, la quota obligatòria cap a les Cambres de Comerç desapareix, excepte i transitòriament, per aquelles que facturin més de deu milions d'euros. En el nostre cas, representa que només disposarem d'un terç dels rebuts de les empreses en relació amb l'any anterior i no podem cobrir tot el pressupost. Durant 2011 hem estat treballant per reduir despeses i hem reestructurat l'apartat de personal, amb l'acomiadament de dues persones. També hem contractat un nou director gerent per buscar un perfil més empresarial, encara que aquesta acció no vol dir que no estiguéssim contents amb la tasca de l'anterior, més tècnica. Ara, la Cambra necessita donar a conèixer la seva feina i oferir una sèrie de serveis. Fem i programem moltes accions amb menys gent, així que a ells i els nostres col·laboradors els hi vull agrair la feina feta.

Quines accions concretes es duran a terme per atraure empreses?

Durant 2011 vam treballar en un pla estratègic, però sense saber què ens marcarà la nova llei estatal i sent corporacions de dret públic, havíem d'esperar unes directrius generals. Finalment, es va acordar que el 2012 seria un any transitori i que totes les empreses tindrien una quota zero per inscriure's a la Cambra, amb certs drets com el de votar a les eleccions. Però amb això no cobrim el nostre pressupost, així que properament traurem un paquet de serveis addicional dirigit a les empreses per atraure tant a les que tenen una facturació més baixa com més alta. El Comitè Executiu aprovarà una sèrie d'aportacions econòmiques de les empreses a canvi d'uns serveis com reducció de preus en la contractació de sales de la corporació, en els cursos de formació, serveis jurídics, protecció de dades o d'impacte mediambiental, així com facilitar un servei de missatgeria.

Tenen pensat algun servei per millorar la internacionalització de les empreses?

També estem treballant en crear un club d'exportadors, tot i que hem d'acabar de definir el nom. Els socis tindran la porta oberta a les mil cinc-centes oficines o cambres de comerç del món i tindran informació de primera mà sobre les fires que es celebrin, les eines d'importació i exportació o el finançament. Aquest club està dirigit tant a les empreses que tenen alguna experiència en el món de l'exportació com aquelles que volen fer un primer pas. Per vendre aquest servei i d'altres estem creant un equip comercial que visitarà a les empreses amb un doble sentit. Primer, perquè s'associïn a la Cambra a cost zero i després perquè s'apuntin als diferents serveis addicionals.

Amb quin nobre d'empreses estaria satisfet d'atraure?

Volem el màxim d'empreses possibles. Fins ara s'hi han apuntat, des del novembre, un miler d'empreses a quota zero. Però no en tenim prou... D'altra banda, per donar un bon servei, no podem incloure moltes empreses en, per exemple, el club d'exportadors. En total, ens hem plantejat aconseguir entre 150 i 200 socis. Això ens permetrà tenir un tracte més personalitzat i de qualitat. És una fita factible per aquest 2012.

Com es valora l'acord entre sindicats i patronal? És el camí a seguir?

Sóc partidari de consensuar les coses... Som prou grans i hem d'atendre la gravetat de la situació amb més cinc milions d'aturats que s'incrementaran en mig milió durant el 2012, segons el Fons Monetari Internacional (FMI). Estem en una situació límit, amb un Estat que ha de dedicar més recursos a cobrir les prestacions i que, per tant, no pot fer carreteres o ajudar als emprenedors... A més, el drama social que representa... La reforma és necessària i hi ha d'haver un marc molt clar on l'empresari tingui confiança per poder contractar a persones, ja sigui sis mesos, un any o dos, i en cas que hi hagi una baixada a la feina o s'incrementin les pèrdues, sempre basat en criteris objectius, aquest empresari pugui tornar a la situació anterior. Això no li ha de representar cap cost. Si no s'acaba de lligar tot entre patronal i sindicats, el govern ha de tirar endavant la reforma, que pot no agradar completament a uns i altres, però que ha de donar al petit autònom facilitats per contractar.

Creu que la sortida passa per la internacionalització?

La internacionalització és un concepte que va arrelant en la mentalitat empresarial, ja que al mercat intern hi ha hagut una davallada de la demanda. Per poder créixer i rendibilitzar la producció, les empreses tenen que sortir a l'estranger. Ho demostra, per exemple, que les empreses amb forces exportacions tenen millors números que les centrades només al mercat espanyol. Això sí, l'administració ha de donar moltes més ajudes, a través de Acció10 de la Generalitat o l'ICEX de l'Estat, perquè els negocis puguin sortir fora. D'altra banda, tenim el problema de la falta de liquiditat, ja que moltes vegades per exportar has d'avançar uns diners que moltes empreses no tenen perquè els bancs no donen crèdits. Fins que no s'arregli aquesta qüestió hi haurà un problema molt greu per créixer.

Tornant a Reus, la setmana passada es va escollir el nou director general de firaReus, en un procés marcat per suposades tensions internes. Com valora aquest procés?

El Comitè Executiu en què es va escollir el nou director de firaReus va ser un dels més plàcids que recordo com a president. A l'ordre del dia només hi havia el seu nomenament. En l'anterior trobada es va acordar que s'iniciaria un procés transparent amb criteris tècnics, a través d'una consultora, per escollir el nou ocupant del càrrec. S'ha presentat tothom que ha volgut i a moltes persones que ens han trucat a la Cambra interessats els hi hem emplaçat a Barcelona, seu de la consultora. Aquesta empresa ens va lliurar quatre noms, dels quals finalment en van quedar tres. Em vaig entrevistar personalment amb cadascun d'ells i tinc que dir que tots tenen condicions per ser director general. Però sempre hi ha d'haver una selecció i hem seguit el criteri objectiu de la consultora. Coincideix que el nom d'aquesta persona ha sortit durant uns mesos als mitjans de comunicació... però tampoc n'hi tanta gent relacionada amb el món firal, era lògic que estigués entre els escollits. En qualsevol cas, ha de quedar molt clar que el nomenament va ser per unanimitat i, de fet, la reunió només va durar vint minuts quan estava prevista per més temps.

De totes formes, creu que la forma d'acomiadar Jordi Martí va ser la correcta?

El cessament de Jordi Martí ve provocat per un canvi al govern municipal, l'encarregat de gestionar Redessa, i per tant, firaReus. Dins les seves prioritats, hi ha la de rendibilitzar el nou Palau de Fires, amb més activitats i congressos, partint de la base que calia buscar un altre perfil. Aquesta posicionament el podria compartir, però no comparteixo les formes per acomiadar a Martí, ja que l'encarregat de prendre aquesta decisió hauria d'haver estat el Comitè Executiu. Pot ser per desconeixement i perquè tenia sou a Redessa, la decisió va provenir d'aquesta societat municipal. De totes formes, vaig parlar amb l'alcalde i l'Alícia Alegret i van reconèixer que les formes no havien estat les correctes. A més, ens vam posar d'acord per no ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra i aprovar un procés de selecció del nou director transparent i objectiu.

Com es troben les relacions amb el govern municipal?

Són correctes, ja que parlem d'un ajuntament i d'una Cambra de Comerç, una corporació de dret públic. Des de fa anys participem i compartim institucions com firaReus o Redessa, on l'Ajuntament de Reus és majoritari... Des de la Cambra els hi hem fet arribar una sèrie de mesures que es tindrien que prendre per il·lusionar a l'empresariat i donar un impuls a la promoció econòmica de la ciutat. Hi havia un consorci de promoció 'Reus Vitalitat', cal donar-li un tomb. També s'ha de facilitar l'arribada de nous empresaris a la ciutat, fins i tot, anant-los a buscar. Totes aquestes suggerències les hem fet arribar al consistori, però ara sembla que tinguin altres prioritats i problemàtiques damunt de la taula. Encara no hem tinguin una resposta que consideraríem adequada des de la Cambra...

En aquest sentit, valori la política de captació d'empreses al Tecnoparc.

És molt millorable... Estem treballant per poder oferir un full de ruta real per captar empreses. S'hauria de treballar més com un 'lobby' tant privat com públic. No vull criticar el que s'ha fet fins ara, però no és suficient. En aquests moments de crisi en que les empreses no es localitzen amb facilitat i hi ha molta competència, hem de sortir a vendre'ns i fer moltes més accions de promoció. Això ho hem comentat amb l'equip de govern i no s'ha descartat, però sembla que ara hi ha altres prioritats. Reus necessita generar riquesa i que vinguin noves empreses amb il·lusió, a les quals no se les pot marejar amb paperassa i llicències. Hem de ser facilitadors... Estem treballant en propostes positives per millorar la percepció de Reus, que ha de tenir més projecció de ciutat en un món molt competitiu.

Aquesta imatge es pot veure perjudicada per les informacions aparegudes en els mitjans respecte a la gestió de l'anterior govern i l'actual?

Aquestes informacions no afecten mai positivament... Però si les coses existeixen, sempre és millor la transparència que l'opacitat. Si hi ha irregularitats, que surtin, però al més aviat possible per poder tancar la carpeta. Estem perdent energies en aquestes coses enlloc de captar empreses i promocionar la ciutat. Podem entrar en un espiral que serà difícil de conduir, ja que avui en dia el temps és or.

L'AMAC ha presentat un recurs contra la ubicació del cementiri nuclear a Conca... Continua el suport de la Cambra a aquest projecte?

La Cambra sempre s'ha manifestat a favor del magatzem central nuclear perquè part del territori així ens ho ha demanat. Des de la Ribera d'Ebre i d'Ascó es considera que pot tenir uns beneficis. Ara continuem mantenint el nostre suport. La decisió de construir-lo a Villar de Cañas ha esta estrictament política i no tècnica. No interessava posar-lo a Catalunya per les possibles conseqüències polítiques. Des de la Cambra no farem cap recurs contra aquesta decisió però si l'AMAC l'ha fet, nosaltres l'hi donem suport. A més creiem que aquesta perjudica a Catalunya. Es parla molt del magatzem, però continuem tenint unes centrals amb un espai individual cadascuna, pot ser amb més risc que un de centralitzat, i hem perdut una gran inversió en un parc tecnològic. Hauríem fet un clúster amb empreses i universitat molt beneficiós. Els polítics sabran els seus motius, però si hi ha alguna esperança, la Cambra continua pensant que Ascó és el millor emplaçament.

Per últim, què n'opina de la intenció del ministeri de centralitzar la gestió aeroportuària?

La política aeroportuària és una de les nostres assignatures pendents. Sembla que només interessi que funcionin els aeroports de Madrid i Barcelona, tant des de l'Estat com de les pròpies institucions del territori. Moltes vegades s'ha parlat sobre el traspàs, tant de bo es fes... Segurament tindríem més rutes i més marges de maniobra per negociar. Ara Aena té un comitè de rutes però que està centralitzat i no pot entrar en contradicció amb els vols que hi ha a Barcelona o Girona. Per tant, el model de gestió no és el més interessant per un aeroport petit. D'altra banda, hi ha una taula coordinada per la Generalitat on hi participen les cambres i sectors empresarials. En aquestes reunions el que anem a fer és a escoltar, ja que no tenim cap poder decisori. L'Ajuntament de Reus i les institucions de la ciutat han de prendre la iniciativa perquè l'Aeroport sigui un 'lobby' i Reus torni a agafar protagonisme, no en la gestió, sinó en el dia a dia per veure les rutes que ens interessen. No podem anar cada dia a Tarragona i només escoltar el que ens diuen sobre aquesta infraestructura.