-
Imatge del sorteig de Reis d'aquest dilluns
ACN
El segon i el tercer premi de la rifa de Reis han esquitxat Catalunya i han caigut a una vintena de municipis catalans. Tots dos han estat molt repartits arreu de l'Estat. El segon premi, valorat en 75.000 euros per dècim, ha estat el 06766 i ha premiat vuit ciutats catalanes, entre les quals hi ha Barcelona, Terrassa, Mataró, Vilafant o Alcanar. El tercer, el 66777 i premiat amb 25.000 euros per dècim, ha caigut en 16 municipis d'arreu de Catalunya, com Tarragona, Badalona, Cornellà o Sant Sadurní d'Anoia. En canvi, el primer premi, el 78908 -valorat en 200.000 euros cada dècim-, s'ha venut íntegrament a Lleó.
En l'edició d'aquest any del sorteig de Reis s'han repartit 770 milions d'euros en premis, els mateixos que l'any passat.
El segon premi ha caigut molt repartit arreu de l'Estat. També ha esquitxat una part de Catalunya i ha deixat premis a vuit municipis: Alcanar, Barcelona, Terrassa, Mataró, Molins de Rei, Castelldefels, Vilafant i Massalcoreig..
El tercer esquitxa 16 municipis
Pel que fa al tercer premi han estat 16 ciutats les que han esgarrapat premis. Molins de Rei, Barcelona i Alcanar, que ja han estat afortunats amb el segon premi, han repetit amb el tercer.
Els altres municipis amb sort han estat Martorell, Manresa, Granollers, Sant Sadurní d'Anoia, Badalona, Cornellà, Calella i Cadaqués. A la Demarcació de Tarragona també hi ha hagut premis a Tarragona, Vila-Seca i La Pobla de Montornès.
Aquest número també s'ha venut a Tàrrega i a Veïnat de Melianta de Fontcoberta, però en aquests casos s'ha fet íntegrament a través del web.
Catalunya es gasta 93,3 milions d'euros en la rifa
En aquesta edició de la rifa de Reis, Catalunya s'ha gastat 93,332 milions d'euros, un 0,68% menys que l'any passat. Enguany la despesa per habitant ha estat d'11,80 euros. L'any passat la despesa catalana va ser de 93,9 milions i la despesa per habitant es va situar en els 12,24 euros.
Per demarcacions, Barcelona s'ha gastat 65,978 milions d'euros, un 1,39% menys que l'any passat, i la despesa per habitant ha estat d'11,36 euros. Lleida se n'ha gastat 9,7 milions, amb una despesa per habitant de 21,70 euros, inflada per les vendes a la Bruixa d'Or de Sort. En el cas de Girona, han estat 8,9 MEUR i 11,03 euros per habitant, mentre que Tarragona és qui ha gastat menys en la rifa, amb 8,7 MEUR i 10,31 euros per habitant.
La comunitat autònoma que més diners per habitant ha gastat a la rifa ha estat Astúries, amb 29,20 euros, seguida de Castella i Lleó, amb 28,47 euros, i la Rioja, amb 24,82 euros. En total, a tot l'Estat s'ha gastat 854,131 milions d'euros.
Segons les dades de Loteries i Apostes de l'Estat, en tot Catalunya s'havia consignat 102.940.200 euros, amb una mitjana de 13,02 euros per habitant. La mitjana en el conjunt de l'Estat se situa en 18,2 euros per habitant.
Per demarcacions, Barcelona tenia consignats 74.137.600 euros (12,77 per habitant), Lleida tenia 10.268.200 euros (22,98 per habitant); Girona, 9.523.000 euros (11,77 per habitant), i Tarragona tenia consignats 9.011.400 euros (10,63 per habitant).
21,5 milions de recaptació en impostos
Segons el sindicat de tècnics d’Hisenda (Gestha), l'Estat pot ingressar fins a 21,5 milions d'euros amb el sorteig del Nen, sempre que no quedi cap dels grans premis sense repartir. Aquesta xifra representaria gairebé dos milions més respecte a la rifa de fa un any. Segons Gestha, aquesta diferència s'explica perquè enguany s'han posat a la venda més sèries.
El primer premi, de 200.000 euros bruts, haurà de pagar 32.000 euros en impostos, i el segon, de 75.000, deixarà 7.000 euros a les arques públiques. El primer i el segon són els únics premis de la rifa de Reis que tributen, ja que el tercer, de 25.000 euros, se situa per sota del llindar dels 40.000 euros. Ara bé, Gestha defensa que s'hauria de tributar a partir dels 2.500 euros.
