Dilluns, 15 de Juliol de 2024

Farratges, caçadors i productes repel·lents frenen l'afectació dels cabirols a la vinya

Les mesures que aplica Acció Climàtica a l'Alt Camp, Baix Penedès i Conca de Barberà en contenen les poblacions

06 de Juny de 2024, per ACN
  • Un cabirol a la parcel·la del Pla de Manlleu

    Cedida

El conjunt de mesures aplicades pel Departament d'Acció Climàtica en zones del Baix Penedès, Alt Camp i Conca de Barberà han permès reduir els danys que els cabirols fan a la vinya. Les principals són l'aplicació de productes repel·lents a la vinya perquè els animals no es mengin els brots -fet que impedeix que després surti raïm-, la flexibilització de la normativa de caça per capturar-ne més i l'inici d'una prova pilot que consisteix en sembrar trepadella -un farratge- i ordi en algunes parcel·les per atreure els cabirols perquè mengin aquesta vegetació i no vagin als ceps. Al Pla de Manlleu (Alt Camp) l'any passat hi va haver finques amb un 80% de la producció perduda, mentre que enguany no han hagut de lamentar danys.

"Un dia vaig arribar a la finca i vaig veure que tenia moltíssimes vinyes menjades pels cabirols; vaig perdre entre el 70% i el 80% de la collita", resumeix Marta Puig, viticultora del Pla de Manlleu. Arran de la problemàtica, que al municipi que forma part del terme d'Aiguamúrcia (Alt Camp) va afectar unes 80 hectàrees de 400 de vinya", els pagesos van començar a treballar de la mà plegats del Departament, dels caçadors i de l'Agrupació de Defensa Vegetal (ADV).

Una de les primeres solucions que van plantejar va ser plantar de trepadella tot un camp a tocar del bosc i dels ceps. "Atreu els cabirols, els hi agrada molt més que la vinya", destaca Puig, que també és propietària del terreny. Les despeses les va assumir el Govern. Uns animals que l'any passat van sortir molt més del bosc per la sequera. Al seu hàbitat hi havia molt poca vegetació per la falta de pluges i havien d'anar a buscar el menjar en zones que habitualment no freqüenten, com els camps de vinya.

Aquesta finca, a més, als caçadors els serveix d'esquer. Els animals surten del bosc per anar a menjar trepadella i a camp obert és més fàcil poder-los caçar. En paral·lel hi ha hagut un canvi normatiu, que permet els caçadors no haver de distingir si són mascles o femelles. Inicialment només es podien capturar mascles però davant la problemàtica Acció Climàtica ha obert el ventall. També a nivell temporal, ja que s'ha ampliat el període de caça i s'ha equiparat al del senglar, de setembre a març. "Si surt un cabirol i has de triar si és mascle o femella és tot més difícil, perquè quan ja ho tens clar ja han marxat", afirma Joan Mestres, president de la Societat de Caçadors Els Companys del Pla de Manlleu. En aquestes tres comarques aquesta temporada s'han capturat 1.503 exemplars, pels 984 de la passada.

Mestres afegeix que a la vinya "els cabirols fan més mal que el senglar". "Quan es mengen el brot de quinze centímetres ja hi ha raïm i llavors quan el cep torna a brotar no fa gra", exposa. Les accions per evitar els danys als conreus s'han complementat amb un tractament a les plantes que fa de repel·lent contra els cabirols, que s'aplica precisament quan comença la brotació perquè és el moment que és més tendra i gustosa pels animals.

 

Èxit

 

Tot plegat ha donat bons resultats. "Enguany no han entrat, ha sigut un èxit. Veurem l'any que ve, si hi ha sequera, què passa", remarca la viticultora. El balanç és extensiu a la resta del territori on s'han aplicat les mesures. Segons apunta la directora general de Boscos i Gestió del Medi, Anna Salitjas, l'eina que tenen al Departament per saber el grau d'afectació són les autoritzacions excepcionals per danys que demanen els agricultors per fer la captura d'animals. "L'any passat es van autoritzar 40 permisos i enguany no se n'ha demanat cap. És un salt molt rellevant", valora.

Tenint en compte l'impacte del pla ja es treballa per ampliar-lo a més llocs, com la Catalunya Central, on ja s'està dissenyant "una bateria d'accions". A l'Empordà també ja s'estan fent servir repel·lents. De fet, la població de cabirols en algunes zones s'ha incrementat notablement els darrers anys. Segons els darrers censos la mitja de cabirols a l'Alt Camp és de 2,5 exemplars per km2. "No és una dada preocupant però quan es concentren a la vinya és quan fan danys", manifesta Salitjas. Al Priorat, en canvi, després d'uns anys on la xifra s'havia disparat, ara únicament hi ha 1 cabirol/km2. L'altra cara de la moneda és la Conca de Barberà, on en algunes zones s'ha arribat als 6/km2.

"Les poblacions de cabirol estan lluny d'arribar a les xifres i danys del senglar, però no podem esperar que les poblacions ens generin problemes i haguem de declarar l'emergència cinegètica, sinó que com a país ens hem d'avançar", raona la directora general. I alerta que una sobrepoblació també podria arribar a provocar accidents de trànsit o problemes sanitaris.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges