Loteries, sortejos i emocions

Com cada any, el pròxim 22 de desembre, gran part de la ciutadania estarà pendent del sorteig de la Rifa de Nadal. Així com, uns dies després, el 31 de desembre, de la Grossa de Cap d'Any. 

En el joc i la sort prenen part emocions com ara la il·lusió l'alegria i la decepció, quan un desig o una expectativa no és compleix. Per conèixer més sobre aquestes emocions i com es relacionen amb les persones que s'aventuren en la cerca de la sort, hem parlat amb el psicòleg Adrià Cabestany. 

Cabestany qualifica les rifes i els sortejos d'un especial i marcat component social: "La tradició s'ha transmès de pares a fills i aquest fet compartit reforça la participació de persones que sovint no compren butlletes durant l'any". Segons ell, "els humans no som racionals, som emocionals i no volem sentir-nos fora d'una iniciativa participativa, fins i tot en l'afany de voler més".

Pel que fa a com reaccionen emocionalment els premiats, Cabestany recalca que la primera reacció és la d'eufòria, tant dels guanyadors com dels venedors del número premiat. És una de les imatges més recorrents dels mitjans audiovisuals. El psicòleg recorda que les primeres imatges que es veuen dels venedors i els premiats és la de les ampolles de cava, ruixant a tots els vianants, malgrat no fer-se efectiu encara l'ingrés al compte bancari. En aquest àmbit, diferencia les persones que "sempre volen més diners" i les que pensen que l'aspecte material "no és important".

Hem preguntat a Cabestany sobre els llocs on poden caure els premis i les probabilitats que hi ha. Cada any hi ha la sensació que tocaran a llocs on han patit desgràcies. La resposta del psicòleg és que les probabilitats "són les mateixes", però que "ens agraden molt les històries", i la ment humana té la necessitat constant de crear un relat per compensar uns sortejos que, segons Cabestany, és "avorrit si ho mires fredament".

Els diners ens donen la felicitat?

La resposta a la pregunta, sí o no, és compartida entre la gent. Cabestany ens il·lustra dient que durant 75 anys la Universitat Harvard va seleccionar 1.000 persones, la meitat universitaris i l'altra part formada per persones en situació de vulnerabilitat, i cada any els feien un seguit de preguntes respecte a la seva vida. "Amb el pas de temps, algunes persones riques van perdre molts diners i viceversa", ens comenta Cabestany, tot arribant a la conclusió "que no hi ha una relació directa en el fet que tenir més diners assegura la felicitat". Ho amplia raonant que "el que determina el grau de la felicitat són les connexions humanes. És més feliç algú amb menys diners, però amb més amistats que una persona adinerada, però solitària".

'Jo controlo'

Comprar uns dècims de la Loteria o la Grossa no implica una addicció al joc, però si que, en segons quins casos, pot ser una porta d'entrada a la ludopatia.

L'arribada de les noves tecnologies i l'accés als continguts ha revolucionat la nostra relació amb gairebé tot, fins i tot, amb l'oci i el joc. Les apostes han deixat de ser un acte físic, és a dir, d'anar a un establiment i personalment fer una aposta en unes butlletes i esperar el sorteig o la travessa. Ara, les aplicacions a Internet des dels dispositius electrònics han obert una nova porta, que sovint es presenta perillosa. Com a tot, les noves tecnologies ofereixen més facilitats en tot, també en l'addicció al joc. "A la mà tenim un casino i la possibilitat d'arruïnar-nos", adverteix Cabestany, que ha reconegut que hi ha persones que necessiten sentir aquesta emoció afegida en el joc. 

Hi ha casos que descansen en el "jo controlo", una sensació de falsa seguretat envers el nombre i la quantitat d'apostes, que realment escapa del control de les persones que juguen. "La nostra ment és molt més vulnerable del que ens volem pensar", alerta Cabestany, i ha recordat els riscos que implica apostar tant per qui ho fa com pels del seu entorn. 

En qualsevol cas, si teniu butlletes d'aquests pròxims sortejos, us desitgem que tingueu tota la sort del món. 

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web d'Adrià Cabestany.