Una recerca identifica predictors de l'abandonament dels estudis universitaris

L’abandonament dels estudis universitaris és una problemàtica freqüent i té importants conseqüències a nivell personal, social i econòmic. La xifra pot arribar al 30% dels estudiants en alguns països de la Unió Europea i en alguns ensenyaments. Per a l’alumnat, no acabar els estudis universitaris pot suposar perdre una oportunitat per millorar les seves vides i, a més a més, afegeix incertesa al seu projecte de vida. Investigadors de l’àrea de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili han dut a terme un estudi per identificar què fa que l’alumnat pensi en abandonar els estudis, i així poder corregir la situació.

Aquest estudi es va dur a terme en el marc d’una tesi doctoral defensada a la URV. Més de 750 estudiants de grau i màster, majoritàriament d’aquesta universitat, van participar en la recerca responent a diversos qüestionaris psicològics i facilitant informació acadèmica. Això ha permès als autors de l’estudi identificar quines variables prediuen els pensaments sobre abandonar els estudis.

Els resultats indiquen que hi ha diverses variables que prediuen la freqüència amb què els estudiants pensen sobre abandonar els estudis: els resultats acadèmics previs, l’autoeficàcia acadèmica, la planificació, la cerca d’ajuda i l’orientació sexual. El principal predictor van ser els resultats acadèmics previs, explicant un 33,4% de la variància de la variable dependent. És a dir, les experiències prèvies d’èxit o fracàs acadèmic condicionen com els alumnes perceben la seva situació acadèmica, ja que va molt vinculada a la motivació per continuar estudiant.

Un altre element important són les variables relacionades amb l’autoregulació de l’aprenentatge. És a dir, la gestió activa que fa el propi alumnat del seu procés d’aprenentatge. En aquest estudi es van incloure aspectes com l’autoeficàcia acadèmica, fins a quin punt l’alumnat es veu capaç de superar els estudis, l’ús d’estratègies com ara la planificació i la cerca d’ajuda acadèmica. Aquestes variables es van identificar com a predictors negatius dels pensaments sobre abandonament, explicant el 22,3%, 19% i 13,4% de la variància respectivament. Aquest fet implica que l’alumnat que és capaç d’autoregular el seu aprenentatge, pensa amb menys freqüència en abandonar els estudis, de manera que té una major persistència.

Finalment, l’orientació sexual va explicar un 9,1% de la variància dels pensaments sobre abandonar els estudis. Específicament, els i les alumnes gais i lesbianes i bisexuals pensaven amb més freqüència sobre abandonar els estudis que els alumnes heterosexuals. Això indica una major vulnerabilitat d’aquest alumnat davant l’abandonament i que les institucions d’educació superior haurien de dur a terme accions que evitin aquest risc.

També es va trobar que els alumnes de grau pensen amb més freqüència sobre abandonar els estudis que els de màster. Segons l’equip investigador, això es pot explicar per la major durada dels graus i perquè hi ha un compromís més alt amb els estudis de màster, ja sigui pel seu cost o pel fet que s’orienten de manera més clara a l’interès laboral de l’alumnat. Tanmateix, aquesta variable no va esdevenir un predictor significatiu dels pensaments sobre abandonar.

Els resultats d’aquest estudi són rellevants perquè poden guiar el desenvolupament de polítiques que permetin reduir l’abandonament prematur dels estudis universitaris. De fet, les universitats poden promoure cursos que entrenin l’autoregulació de l’aprenentatge per dotar al seu alumnat d’eines per afrontar de manera adaptativa les dificultats acadèmiques que es trobaran. Aquest estudi també ha permès identificar que els i les alumnes gais, lesbianes i bisexuals poden presentar un risc més elevat d’abandonar i per tant són necessàries accions específiques en aquest col·lectiu.

Aquest estudi és part de la tesi doctoral de Sergi Martín Arbós, dirigida per Elena Castarlenas i Jorge Manuel Dueñas, i s’ha publicat a la revista Social Psychology of Education.