Dilluns, 27 de Novembre de 2017

Travessada de la via a Castellvell del Camp

15 de Novembre de 2017, per Antoni Zaragoza
  • Antic traspàs de la via situat a un extrem del passeig de Mata

    Arxiu Antoni Zaragoza

Per a anar a Castellvell del Camp no hi havia altra manera que enfilar la carretera que surt del passeig de Mata, on abans un fanal marcava l’inici de passeig. D’aquest fanal sortia una prolongació, on ara hi ha el parc infantil de trànsit. Allí hi havia la travessada de la via Madrid-Barcelona, un lloc de pas obligat per a anar a Castellvell tant per als vianants en general com per als carros, els camions i altres vehicles. També calia passar-hi per a anar a la secció de càrrega i descàrrega de mercaderies de Renfe i, sobretot, per a anar al passeig de la Boca de la Mina, que els més petits utilitzaven per a fer salut i degustar un berenar en companyia dels més grans.

Hi havia tota una sèrie de barreres de fusta que protegien del pas del tren i, també, la caseta del guarda-agulles, que regulava el pas dels combois d’entrada i sortida. La travessada de via també s’utilitzava per a les maniobres dels trens, entre els quals els que feien cap a la via morta, que arribava a l’actual urbanització de Sant Joan i que servia com a dipòsit de vagons fora de servei per manca d’hangars.

Avui és una mica difícil d’explicar per què quan es va construir el pont actual es van eliminar les antigues instal·lacions. Des de dalt del pont es pot veure la resta d’arbres d’aquell passeig. El que és curiós són aquelles baranes tan familiars amb les quals, de petits, si passejàvem per allà, ensopegàvem. Quantes vegades contemplàvem, embadalits, com els trens circulaven en els dos sentits... I les estones que passàvem mentre els vagons feien maniobres amb la màquina de vapor... Era tot un espectacle per a recordar.

Per Setmana Santa, el fanal era el punt de sortida dels excursionistes que anàvem al Salt a fer farigola i menjar l’arengada. Havia de ser abans de les 8 del matí, ja que hi havia el perill d’«entorpir» el pas del Via Crucis que sortia de l’església de Sant Joan. El fanal era el punt d’arribada de la comitiva i on es donava la volta per a tornar a l’església. En aquella època, no hi havia cap valent que tingués el coratge de travessar la comitiva.

El temps ho ha canviat tot: la distribució urbanística, els carrers, els edificis... Ara, els terrenys del que abans era el velòdrom de la Casa del Poble, mas Mayner, mas Niloga i el carrer del general Moragues, s’han expandit per a donar un aire cosmopolita a la zona. Tanmateix, els dogals dels chemins de fer segueixen sent un collar de ferro del qual la ciutat sempre s’ha intentat desempallegar. Amb els anys, però, s’han anat eixamplant.

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)