-
Una panoràmica de la població
Ajuntament de Puigpelat
L'escapada que aquest diumenge us proposem des de Reusdigital.cat per acabar d'aprofitar el cap de setmana us durà a la comarca de l'Alt Camp. La localitat de Puigpelat té una població aproximada de 1.200 habitants, i una sèrie d'atractius patrimonials que aconsellen la visita. Si agafeu el cotxe, l'itinerari més senzill per fer la trentena de quilòmetres que separen el poble de Reus passa per la C-14, fins a Alcover, tot seguint per la C-37, la N-240 i la TV-2034. El trajecte no s'allargarà més enllà dels 30 minuts.
Si quelcom identifica la vila és el Pi de Puigpelat. És als peus de l'església, a l'antiga bassa vella. S'assenyala que l'original era part d’un bosc que els pagesos, poc a poc, van convertor en una era. Dels pins que van donar vida al bosc només en van quedar dos, molt grans. Un es va perdre en una tempesta, i l'altre, el conegut i imponent Pi de Puigpelat, es va convertir en un símbol local. Segons les cròniques, va ser el 1935 quan una forta ventada el va abatre. Mig segles més tard se’n van plantar un de nou, precisament en record del vell.
Un altre factor d'interès és la recuperació del camí dels Retorts. Aquest era una de les vies principals del poble; sortia del portal i conduïa cap a Valls, a banda d'altres pobles de la zona. A més, a la vila s'hi poden veure restes d’unes construccions que corresponen a la mina de l'Arquebisbe, del segle XVIII, anomenada d'aquesta manera perquè duia l'aigua a Tarragona des del riu Gaià, concretament des del Pont d'Armentera. Algunes de la parts de la mina de l'Arquebisbe són d'origen romà.
En aquesta línia, i per la rellevància de l'aigua a la vila, cal apuntar a l'existència del camí de l'Aigua pel Grup Excursionista del Camp de Tarragona.
Un element arquitectònic i patromonial important a Puigpelat és l'Ésglésia de Santa Maria, que segons consta a la la clau de la llinda del porta data de1786. D'estil neoclàssic, acull una lauda sepulcral d'un comanador, fra Bernat Pavia, que es conserva a l’interior d'una urna, a l'altar de la Mare de Déu. El campanar s'aixeca a la nau de l'Epístola. El temple té una capella dedicada a la Mare de Déu de la Llet, patrona del poble, de gran devoció.
El Pi, un símbol
Si quelcom identifica la vila és el Pi de Puigpelat. És als peus de l'església, a l'antiga bassa vella. S'assenyala que l'original era part d’un bosc que els pagesos, poc a poc, van convertor en una era. Dels pins que van donar vida al bosc només en van quedar dos, molt grans. Un es va perdre en una tempesta, i l'altre, el conegut i imponent Pi de Puigpelat, es va convertir en un símbol local. Segons les cròniques, va ser el 1935 quan una forta ventada el va abatre. Mig segles més tard se’n van plantar un de nou, precisament en record del vell.
Un altre factor d'interès és la recuperació del camí dels Retorts. Aquest era una de les vies principals del poble; sortia del portal i conduïa cap a Valls, a banda d'altres pobles de la zona. A més, a la vila s'hi poden veure restes d’unes construccions que corresponen a la mina de l'Arquebisbe, del segle XVIII, anomenada d'aquesta manera perquè duia l'aigua a Tarragona des del riu Gaià, concretament des del Pont d'Armentera. Algunes de la parts de la mina de l'Arquebisbe són d'origen romà.
L'Església
En aquesta línia, i per la rellevància de l'aigua a la vila, cal apuntar a l'existència del camí de l'Aigua pel Grup Excursionista del Camp de Tarragona.
Un element arquitectònic i patromonial important a Puigpelat és l'Ésglésia de Santa Maria, que segons consta a la la clau de la llinda del porta data de1786. D'estil neoclàssic, acull una lauda sepulcral d'un comanador, fra Bernat Pavia, que es conserva a l’interior d'una urna, a l'altar de la Mare de Déu. El campanar s'aixeca a la nau de l'Epístola. El temple té una capella dedicada a la Mare de Déu de la Llet, patrona del poble, de gran devoció.
