-
Gillian Anderson és la protagonista de «La caza», una de les nostres recomanacions per al cap de setmana
Netflix
Com cada cap de setmana, benvolguts amics i lectors de Reusdigital.cat, alguns dels components de la redacció del diari volen compartir amb vosaltres les seves últimes troballes culturals. Marià Arbonès us recomanarà música; Alba Cartanyà, una pel·lícula; i Marc Busquets, una sèrie de misteri.
La trajectòria de Gillian Anderson s'ha vist revaloritzada per l'èxit de la sèrie Sex education, que es pot veure a Netflix i de la qual s'ha estrenat recentment la tercera temporada. Si per quelcom és recordada (i admirada) l'actriu, però, és pel seu rol d'agent Scully a Expediente X, una de les produccions televisives més populars de tots els temps, i que també es va traslladar al cinema.
Per tot plegat, és un bon moment per recuperar una sèrie que Anderson va protagonitzar entre 2013 i 2016. Va passar per més o menys desapercebuda, en el seu moment, si bé la crítica en va aplaudir el seu to i la seva execució. A La caza, producció de la BBC 2 de tres temporades, hi interpreta una comissària de la policia que es desplaça des d'Anglaterra fins a Irlanda del Nord per investigar la gestió d'un mediàtic cas en què hi ha una víctima mortal, una jove. Un altre assassinat, però, farà que l'agent sospiti que els crims poden estar relacionats, i haver estat comesos pel mateix individu.
Dels mèrits de La caza se'n poden destacar no pocs. Des del to, de vegades gairebé d'estil documental; fins al ritme, pausat, sense estridències; i tot passant per l'encertat ús de diversos recursos narratius, com ara les accions paral·leles que se'ns mostren des del primer capítol, de la policia i del criminal, que estableixen en certa manera un estrany vincle entre tots dos personatges.
Ara bé, si La caza és una sèrie del tot recomanable és pel paper que hi juga la dona. Anderson és una policia en un món d'homes. La jutgen i la qüestionen, però ni així impedeix que es faci valer, que visqui a la seva manera i que prevalgui en un ambient hostil. Totes i cadascuna de les secundàries que l'envolten encarnen altres dones fortes, resolutives, molt sovint al costat d'homes covards, corruptes i que tan sols troben en la violència la manera d'expressar les seves pors.
Estrenada el 2004, és una obra que no quedarà mai enrere perquè ens apropa a una de les figures més icòniques a escala mundial que simbolitza la lluita contra les injustícies socials. Diarios de motocicleta narra el viatge del jove Che Guevara i el seu amic Alberto Granado a través d'Amèrica del sud, tot descobrint les riqueses i les desigualtats del continent.
La pel·lícula plasma de manera molt visual i expressiva el canvi que experimenta el Che en topar-se amb realitats que no esperava. Marxa de casa amb actitud aventurera i la voluntat de viure tota una experiència, i acaba adonant-se de la transcendència real de les vivències. També hi ha una gran bellesa visual en els paisatges, i un retrat sincer de les persones que els habiten. Es tracta d'un film que s'ha de mirar amb calma, per pensar i integrar totes les reflexions que se'n deriven.
Diarios de motocicleta (2004) es pot veure sencera a Youtube:
El 1986, el cantant i compositor David Byrne, líder dels Talking Heads, va dirigir i protagonitzar la pel·lícula True Stories en el seu debut com a director cinematogràfic. Després de l'èxit de Stop Making Sense, un film que mostrava el quartet en viu i en la seva màxima esplendor, un motivat Byrne va decidir llançar-se al cinema. El resultat fou una pel·lícula considerada de culte, que no només acredita la lucidesa del seu director, sinó que qualsevol raresa que sorgeix de la seva imaginació cau en estat de gràcia.
True Stories presenta una sèrie d'històries poc convencionals que giren al voltant del personatge de Byrne, un cowboy elegant que visita la ciutat fictícia de Virgil, a Texas, mentre els seus ciutadans es preparen per celebrar el 150è aniversari de la independència de Texas. En aquest retrat de l'Amèrica profunda i absurda, Byrne es familiaritza amb molts dels habitants extravagants de Virgil: un home obsessionat a trobar xicota (John Goodman), una parella casada que viuen junts però que no s'han parlat directament des de fa anys, una dona que sempre menteix i una dona rica que no s'aixeca mai del llit.
Byrne es va inspirar en articles publicats al periòdic sensacionalista Weekly World News per crear aquestes històries. Si bé els Talking Heads van publicar un àlbum anomenat True Stories coincidint amb la pel·lícula, aquest no és l'àlbum de la banda sonora, sinó una recopilació de cançons extretes de la pel·lícula i interpretades pel grup novaiorquès. Les cançons del film es van compilar al mateix temps en un altre àlbum considerat banda sonora, titulat Sounds from True Stories, on, a més de cançons dels Talking Heads, es poden trobar sons de country, ranxeres o una peça interpretada per Kronos Quartet.
El 2006, una publicació de luxe d'aquest àlbum va incorporar algunes cançons més, i el 2018, una nova edició va recollir totes les cançons del film. M'acomiado escrivint d'American Utopia, un disc i film recents que també us recomano escoltar i visionar. En aquest cas, el film està dirigit per Spike Lee i recull el concert en directe que l'escocès i 11 músics més van oferir el 2019 a Broadway. Absolutament tot el que concerneix David Byrne i Talking Heads és recomanable.
Marc Busquets recomana "La caza"
La trajectòria de Gillian Anderson s'ha vist revaloritzada per l'èxit de la sèrie Sex education, que es pot veure a Netflix i de la qual s'ha estrenat recentment la tercera temporada. Si per quelcom és recordada (i admirada) l'actriu, però, és pel seu rol d'agent Scully a Expediente X, una de les produccions televisives més populars de tots els temps, i que també es va traslladar al cinema.
Per tot plegat, és un bon moment per recuperar una sèrie que Anderson va protagonitzar entre 2013 i 2016. Va passar per més o menys desapercebuda, en el seu moment, si bé la crítica en va aplaudir el seu to i la seva execució. A La caza, producció de la BBC 2 de tres temporades, hi interpreta una comissària de la policia que es desplaça des d'Anglaterra fins a Irlanda del Nord per investigar la gestió d'un mediàtic cas en què hi ha una víctima mortal, una jove. Un altre assassinat, però, farà que l'agent sospiti que els crims poden estar relacionats, i haver estat comesos pel mateix individu.
Dels mèrits de La caza se'n poden destacar no pocs. Des del to, de vegades gairebé d'estil documental; fins al ritme, pausat, sense estridències; i tot passant per l'encertat ús de diversos recursos narratius, com ara les accions paral·leles que se'ns mostren des del primer capítol, de la policia i del criminal, que estableixen en certa manera un estrany vincle entre tots dos personatges.
Ara bé, si La caza és una sèrie del tot recomanable és pel paper que hi juga la dona. Anderson és una policia en un món d'homes. La jutgen i la qüestionen, però ni així impedeix que es faci valer, que visqui a la seva manera i que prevalgui en un ambient hostil. Totes i cadascuna de les secundàries que l'envolten encarnen altres dones fortes, resolutives, molt sovint al costat d'homes covards, corruptes i que tan sols troben en la violència la manera d'expressar les seves pors.
Alba Cartanyà recomana "Diarios de motocicleta"
Estrenada el 2004, és una obra que no quedarà mai enrere perquè ens apropa a una de les figures més icòniques a escala mundial que simbolitza la lluita contra les injustícies socials. Diarios de motocicleta narra el viatge del jove Che Guevara i el seu amic Alberto Granado a través d'Amèrica del sud, tot descobrint les riqueses i les desigualtats del continent.
La pel·lícula plasma de manera molt visual i expressiva el canvi que experimenta el Che en topar-se amb realitats que no esperava. Marxa de casa amb actitud aventurera i la voluntat de viure tota una experiència, i acaba adonant-se de la transcendència real de les vivències. També hi ha una gran bellesa visual en els paisatges, i un retrat sincer de les persones que els habiten. Es tracta d'un film que s'ha de mirar amb calma, per pensar i integrar totes les reflexions que se'n deriven.
Diarios de motocicleta (2004) es pot veure sencera a Youtube:
Marià Arbonès recomana el film "True stories"
El 1986, el cantant i compositor David Byrne, líder dels Talking Heads, va dirigir i protagonitzar la pel·lícula True Stories en el seu debut com a director cinematogràfic. Després de l'èxit de Stop Making Sense, un film que mostrava el quartet en viu i en la seva màxima esplendor, un motivat Byrne va decidir llançar-se al cinema. El resultat fou una pel·lícula considerada de culte, que no només acredita la lucidesa del seu director, sinó que qualsevol raresa que sorgeix de la seva imaginació cau en estat de gràcia.
True Stories presenta una sèrie d'històries poc convencionals que giren al voltant del personatge de Byrne, un cowboy elegant que visita la ciutat fictícia de Virgil, a Texas, mentre els seus ciutadans es preparen per celebrar el 150è aniversari de la independència de Texas. En aquest retrat de l'Amèrica profunda i absurda, Byrne es familiaritza amb molts dels habitants extravagants de Virgil: un home obsessionat a trobar xicota (John Goodman), una parella casada que viuen junts però que no s'han parlat directament des de fa anys, una dona que sempre menteix i una dona rica que no s'aixeca mai del llit.
Byrne es va inspirar en articles publicats al periòdic sensacionalista Weekly World News per crear aquestes històries. Si bé els Talking Heads van publicar un àlbum anomenat True Stories coincidint amb la pel·lícula, aquest no és l'àlbum de la banda sonora, sinó una recopilació de cançons extretes de la pel·lícula i interpretades pel grup novaiorquès. Les cançons del film es van compilar al mateix temps en un altre àlbum considerat banda sonora, titulat Sounds from True Stories, on, a més de cançons dels Talking Heads, es poden trobar sons de country, ranxeres o una peça interpretada per Kronos Quartet.
El 2006, una publicació de luxe d'aquest àlbum va incorporar algunes cançons més, i el 2018, una nova edició va recollir totes les cançons del film. M'acomiado escrivint d'American Utopia, un disc i film recents que també us recomano escoltar i visionar. En aquest cas, el film està dirigit per Spike Lee i recull el concert en directe que l'escocès i 11 músics més van oferir el 2019 a Broadway. Absolutament tot el que concerneix David Byrne i Talking Heads és recomanable.
Etiquetes:
