El civisme: camí de la convivència

12 de Març de 2014, per Ima Mis

Sempre he preferit la discreció i la feina seriosa i callada, allunyada de l'aparador mediàtic, però amb el reguitzell d'opinions i contraopinions al voltant de l'ordenança de civisme recentment aprovada per l'Ajuntament de la nostra ciutat, he volgut donar el meu punt de vista com a presidenta de Convergència a Reus i també com a ciutadana i dona.

He de recordar que l'ordenança respon al compliment del compromís polític fet als nostres conciutadans d'actualitzar, d'unificar i de pautar el conjunt de normatives, en alguns casos ja existents, per tal de millorar la convivència i de garantir els drets socials a Reus. Al meu parer, aquest és l'exemple que una societat s'enforteix també establint i enfortint les normes que la regeixen. És evident que cal marcar límits perquè la seva absència només acaba perjudicant el més dèbil i desafavorit, i no actuar políticament, deixar fer, comporta injustícia social.

L'ordenança és una iniciativa més acompanyada d'altres accions que es duen a terme des del propi Ajuntament de Reus i també en coordinació amb d'altres institucions. Fa pocs dies, en aquest sentit, l'alcalde Pellicer desgranava a la conferència 'Reus avança, amb garanties de futur', tot un seguit d'importants i, en alguns casos innovadores, accions en l'àmbit de l'ensenyament, el benestar, el treball i la lluita contra la fractura social que, malauradament, la crisi accentua.

Queda palès que l'equip de govern es preocupa dels seus ciutadans i ho fa amb criteris absolutament lícits, respectant diferents opinion,s però, en tot cas, actuant sempre amb un mandat democràtic. El tema que ens ocupa s'ha de centrar evitant el nociu bonisme, en els mínims comuns que no estem disposats a cedir per fer més fàcil, segura i amable la vida dels nostres ciutadans en els espais que ens hem dotat com a comuns.

Si volem debatre haurem de parlar d'integració, d'igualtat, de llibertat, de dignitat i de protecció de la dona, a més de les sempre recorregudes pedagogia, mediació, diàleg i formació, però no oblidem que hem de fer respectar la nostra societat i les normes per les quals ens regim. El burca és un signe extern de domini, de possessió, que anul·la tots aquests drets; no crec, ni tan sols que les dones que diuen lluir-lo amb convenciment, se sostreguin de l'entorn que les condiciona i les atenalla.

Ima Mis és presidenta de CDC a Reus