Les reaccions contràries a l'emissió de Bons de la Generalitat fa pensar, una vegada més, en la complexitat de ‘la raça’, o dels catalans per ser més concret en el cas i en l'aspecte que som especialistes en relativitzar el nostre o el de casa. Fa anys i panys que regularment l'Estat emet Bons, Cèl·lules, o diversos productes amb tipus d'interès més o menys llaminers i apadrinat per la seva col·locació pels més importants bancs i caixes, que el seu bon pessic en treuen, és clar.
En la seva subscripció, contractació o compra, un bon nombre de catalans sempre hi han estat ben abonats. Mai ningú no s'ha fet la pregunta de per què és feia o a on feia cap i per què era emprat el seu diner. Sempre semblava que en ser de l'Estat ja era prou garantia del seu bon destí, sense caure o no voler donar importància als "compromisos” que te l'Estat a càrrec dels pressupostos generals en els temes armamentístics i militars, per posar un exemple, del que podria ser la no gaire bona propaganda del producte i que si una emissió es digués exactament que era per això segurament ningú no hi posaria ni ‘un duro’ .
Ara, a la Generalitat se li ocorre -per segona vegada a la història, després que amb el govern de Jordi Pujol ja és fes la primera- sortir al mercat amb aquest tipus de producte financer i tot són crítiques per part d'uns i dels altres, i de ben segur, també, de qui mai no ha tingut cap mena de recança en invertir en algun moment en els Bons de l'Estat, sense caure o no voler veure que aquesta vegada potser té raó de ser i objectiu concret, atès el dèficit de finançament que ens hauria d'arribar de l'Estat per suportar i fer front als serveis bàsics con Sanitat i Educació, o Recerca i Desenvolupament, retallat el seu finançament any rere any. Perquè una cosa és aconseguir que ens transfereixin competències i l'altra, molt diferent, és que ens donin també la part de finançament que aquestes competències comporten i que haurien no de ser, de més a més, perquè aquesta part, que hauria de suportar l'Estat abans de ser transferit, es quedi a la Capital per "uso y disfrute” de qui se’ns riu a la cara i ens menysprea, quan no ens insulta i ens difama.
S'hauria de veure com una eina més de proveir les arques... i el que sí que s'hauria de fer després és controlar de ben a prop el bon ús... i de poder pagar-nos a nosaltres mateixos (el Govern, igual que l'Estat, som tots) un tipus d'interès dels més alts, segons el preu del diner actual... I això, no cal que ens ho diguin o ens ho adverteixin des de fora.
Una vegada aclarit això, el que no és fàcil de comprendre és que fa unes setmanes el Govern, emissor dels "Bons”, s'omplia la boca intentant de fer-nos creure el "gran finançament” aconseguit i molt menys, que s'infli el globus de què això hipotecarà el proper Govern... Evidentment que sí, com cada govern és hereu de les gestions bones, no tan bones i dolentes de l'anterior, i hi ha de fer front com sàpiga i pugui.
Si la independència per autogestionar-nos i ser plena i únicament responsables dels nostres actes no pot ser... Si no hi ha manera de posar-nos d'acord amb l'Estat per conviure-hi vivint dignament d'acord amb el que som i produïm... en lloc d'autoinculpar-nos i començar-nos a creure com de mal administradors o malgastadors som -que potser també- millor que anem pensant seriosament en "esqinçar la baralla” i deixar-nos d'autonomies a mitges i traspassos de competències que tan sols ho són en el títol en no venir amb la corresponent dotació financera, i tornar a dependre totalment d'aquella Caixa Central que ens sembla tant llunyana... però, que no se’ns oblidi, també som tots.
