Els pobles descalços de la terra

 Gracies per no canviar i el teu exemple personal.
Respecta al comentari del David A.tan sols dir que no te ni idea de qui ets Xavier.La gent que fan d'insults, facil bandera, ens demostren que fa molta falta els teus comentaris i el teu exemple.
Conec be el Xavier Joanpere fa mes de 25 anys i per això puc dir que, no et regala res ningú i amb la teva suor de treballador autònom ajudes econòmicament a moltes persones necessitades aquí i a centreamericà,entre elles monges i capellans cristians que conviuen amb la pobresa mes dura sense distinció.
No cal dir Xavier, que la veritat que reflexa el teu escrit sobre Guatemala es dura i alhora ens fa reflexionar d'aquest mon tan injust que els governants dels països rics de tot el mon permeten i nosaltres també sinó fem res.Lo fàcil es criticar i no fer res lo difícil es mullar-se cada dia anar allí ajudar i denunciar l'esclavitut que es la pobresa i l'injustícia com fas tu Xavier cada dia fa mes de 25 anys.
Gracies per ajudar-nos cada dia amb les teves lletres a ser mes persones i no caure en la vida fàcil de no veure mes enllà del carrer Monterols el dissabte a la tarda.
Xavier Robert

 Sort que hi ha persones,com en Joanpere, que són realment solidàries aquí,allà i a tot arreu i que es paguen sempre els viatges de la seva butxaca (ni cap ong ni cap administració),que ajuden a qui sigui sense mirar quina religió professen i per això ara vetllen per la vida del bisbe Alvaro Ramazini de Guatemala,com ho han fet tantes vegades amb el bisbe Pere Casaldàliga i cada dia amb capellans més propers com és el de l'església del barri Fortuny de Reus
M'agrada el que ens expliques Joanpere.
Endavant encara hi ha masses causes pendents!

 Hi ha persones que no canvien. Aneu amb el vostre rotllo pseudohumanitari i el cert és que viviu molt bé del "cuento". Aquí també n'hi ha de necessitats i els que ho són veritablement moltes vegades només tenen l'ajuda d'alguna de les institucions de l'Església que tant critiques.La culpa de tot és dels espanyols conqueridors, dels americans i dels jueus. Quina barra que tens. I, per cert, qui et va pagar el viatge?

Felicitats "pape" m'ha agradat molt l'article.
Ets el camí cap a nosaltres!

A Guatemala, al Kurdistan, a Palestina, al Sàhara, al Líban, als Països Catalans... sense justícia no hi haurà pau!

M'ha agradat molt el teu article Xavier, es veu que ets una persona sensible, fan falta més "opinadors" com tu, no canviïs mai tio!

Impactan, preciós, felcitats Xavier per què ens fàs obrir els ulls, pendre consciencia i acostar-nos a la crueltat d´quest nostre món tan injust i inhumà, cal que actuem i una gran manera és el que ja esteu fent crean opinió a fevor de los "Nadies"
només si som conscients i educats en valors podrem actuar per canviar la realitat del món.
Salutacions.
Jordi Planas