M’ha sortit un mussol

Avui m'ha sortit un mussol. Ahir, sincerament, no estava preocupada per la salut del meu ull dret però, en canvi, avui no passa un instant que no recordi la seva existència. El que ahir no li donava importància, avui s'ha convertit en una autèntica molèstia.

És clar que, ben mirat, de mussols, ens en surten cada dia. Quan creus que la situació legal del català s'està normalitzant, resulta que es prohibeix parlar en català en una roda de premsa o en una Audiència Nacional. Quan és lícit poder penjar senyeres als balcons per expressar la teva identitat, resulta que te les poden cremar sense que això signifiqui ultratge, cosa que no succeeix quan la bandera cremada és l'espanyola. Quan estàs tranquil de viure en una societat del benestar, resulta que s'apugen tots els preus dels productes més bàsics. Quan creus pagar un preu elevat per poder tastar l'anomenada "cuina d'autor", resulta que, segons alguns especialistes, el que paguem són especialitats gastronòmiques elaborades a partir de productes químics poc beneficiosos per a la nostra salut. Quan tothom havia començat a oblidar les paraules pronunciades pel rei Joan Carles I a Hugo Chávez durant la Cimera Iberoamericana, ara torna a ser el centre de totes les mirades de totes les portades per l'ensopegada inoportuna que va protagonitzar en baixar unes escales en finalitzar el sopar dels 50 anys del Cercle d'Economia. Quan els empresaris del sector immobiliari havien pensat que havien trobat la gallina dels ous d'or, ara resulta que patim una desacceleració econòmica i ningú té prou capital per poder comprar un habitatge. Quan resulta que...

El conflicte de tot plegat, però, està en el fet que curar un mussol és relativament fàcil. Unes gotes d'antibiòtic a l'ull i fora el mussol, encara que algunes vegades puguin quedar algunes seqüeles. El problema real és que els mussols es contagien i, quan creus haver-ne eradicat un, te'n pot sortir un altre.